Les tres representacions d'enguany han omplert, un cop més, el Centre Cultural del pobleTotes les persones que fan els Pastorets tenen alguna vinculació amb Marata. Foto: Miquel Graupera
"Som del poble de Marata, que rep l'aire del Montseny. Fa olor de terra llaurada i es conrea el seu terreny". Així comencen les cobles que va escriure Josep Maria Farnés amb música de Josep Maria Arrizabalaga i que es canten durant la representació dels Pastorets de Marata. Unes cobles que resumeixen no tan sols la història dels Pastorets, sinó que també parlen de les festes del poble, de la situació geogràfica de Marata i de les particularitats que consoliden el poble com un indret diferent de la resta de poblacions del municipi de les Franqueses.
Els Pastorets de Marata s'han convertit en un referent a les Franqueses degut a la seva llarga trajectòria teatral i a la seva essència rural i molt tradicional, arrelada completament al poble. Totes les persones que fan possible la representació dels Pastorets tenen alguna vinculació amb Marata, ja sigui perquè hi viuen o perquè hi tenen familiars. "La representació dels Pastorets és una mostra més de l'entesa i unió del poble. És l'esdeveniment que mou més gent, tant en la participació com en l'organització, de manera que ens serveix per estrènyer encara més els nostres vincles com a poble i també de coneixença amb el nostre públic", explica Mercè Masjuan, presidenta del Centre Cultural de Marata.
Una seixantena de participants
Des de fa 23 anys, els Pastorets de Marata han comptat amb una seixantena de persones (actors, tècnics, músics) a cada una de les representacions. Cada any es fan tres actuacions que van variant de data en funció del calendari de festes nadalenques. Tot i això, la primera representació sempre s'ha fet el dia de Sant Esteve. Els canvis més significatius que s'han fet al llarg de tots aquests anys han estat la introducció de les cobles i l'Espolsada, dansa tradicional que és ballada per nens de 3 a 9 anys i que durant la Festa Major del poble la ballen una trentena de parelles. "És el moment més tendre dels Pastorets i un dels actes més agraïts pel públic", destaca Masjuan. Un altre moment que fa despertar moltes rialles entre el públic és l'aparició de la burra que acompanya a Jeremies. Des de la primera representació que tenen el mateix animal, que ja s'ha convertit en un personatge més dins dels Pastorets.
La versió representada és la de Folch i Torres. I de tots els papers que s'hi representen, només tres d'ells no han canviat mai de persona: l'àvia, interpretada per Rosa Clavell, i els dos protagonistes dels Pastorets: en Rovelló, Joan Masuet, i en Lluquet, Carles Julià. "Els Pastorets són una bona eina per unir la gent de diferents generacions. Personalment, els visc amb molta il•lusió, i no em podia imaginar que duressin tants anys. Hem vist créixer el jovent a través de tot el ventall de personatges", subratlla Julià.
El públic li dóna un excel•lent a la representació
Els Pastorets de Marata es representen en un escenari bastant petit, però molt ben aprofitat, ja que els canvis de decorats són molt ràpids i això ajuda a crear una bona dinàmica al llarg de cada una de les representacions. Als decorats s'hi poden trobar plantes i arbustos naturals, fet que ajuda a accentuar la tradició d'un poble vinculat a la pagesia, i que incrementa la proximitat amb el seu públic, sobretot, amb els veïns.
Aquest any, els Pastorets es van representar els dies 26 de desembre, 7 i 8 de gener. Durant aquestes dos últimes dates, es va fer una enquesta al públic perquè valorés els Pastorets i opinés sobre diferents aspectes de la representació. El 50 per cent dels enquestats els puntuava amb un 10, seguit d’un 30 per cent que els valorava amb un 9. El personatge que agrada més al públic és el d'en Rovelló (45 per cent), seguit per un empat entre en Lluquet (20 per cent) i Satanàs (20 per cent). "Vam començar amb una il•lusió i al llarg de tots aquests anys hem canviat decorats, hem introduït efectes especials... Marata sense els Pastorets quedaria buit perquè a través d'aquests molta gent del poble participa en més actes que organitzem durant l'any. És un punt d'unió molt fort”, sentencia Josep Lloreda, que interpreta el paper de Satanàs.
publicat per
http://www.naciodigital.cat
13 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada