El Romea acull l'estrena a Barcelona d''Incendis', el drama d'uns bessons que s'enfronten al fosc passat familiar
El nou director del Grec ha fet públic que el festival d'estiu de Barcelona no programarà a partir d'ara clàssics, sinó que se centrarà en el teatre contemporani. Adéu als Eurípides i als Shakespeares. És una decisió sorprenent, perquè el que fa que obres antigues siguin clàssics és el fet que, més enllà de la trama i els personatges concrets, expliquen coses immemorials, parlen de temes que transcendeixen els temps, les èpoques, els països. Però han de ser els clàssics necessàriament antics? No es pot transmetre el mateix missatge des de la contemporaneïtat? La resposta, creu Wajdi Mouawad, és sí, i com a mostra un botó: el seu 'Incendis', que aquest dimarts aixeca el teló al teatre Romea de Barcelona.
'Incendis' és la història d'una jove, analfabeta i enamorada; d'una dona ferida, que aprèn a llegir i escriure per sortir de la misèria i optar a un món millor; d'una mare que decideix no tornar a parlar, ofegada per un silenci dens, per un passat que crema. I és, sobretot, la història de dos germans bessons —interpretats per Clara Segura i Julio Manrique— que inicien un viatge al passat que els resultarà especialment dolorós. Necessiten saber què hi ha en el seu passat, que s'amaga al darrere del silenci de la seva mare. I ho descobriran, obrint la capsa de pandora d'una esfereïdora història familiar. En el dur relat d'aquests personatges que lluiten contra un destí advers, Mouawad dibuixa una tragèdia moderna amb reminiscències clàssiques.
Oriol Broggi, el nom al darrere de La Perla 29, un dels projectes que més treballa per renovar el teatre, signa la versió d''Incendis' que arriba a la sala del carrer de l'Hospital amb un repartiment que encapçalen Clara Segura i Julio Manrique. L'obra, que serà a Barcelona fins al 22 d'abril, permet veure per primera vegada a Barcelona el treball de Mouawad, un libanès que va emigrar de nen a França i que viu al Quebec, on s'ha convertit en un dels dramaturgs, actors i escriptors més destacats del món en llengua francesa. França, de fet, li ha donat els seus principals èxits al prestigiós festival d'Avinyó i amb guardons tan importants com el que atorga l'Acadèmia Francesa.
L'èxit de Mouawad descansa en una tetralogia que ha causat sensació entre els crítics i els espectadors. Una tetralogia de la qual 'Incendis' és el segon graó; els altres són 'Litoral', 'Boscos' i 'Cels'. Títols simples i contundents per a una obra que es demostra tan intensa com poètica. Com els clàssics de tots els temps, els que l'autor libanès admira. Un clàssics dels quals es queda no només amb la cadència del llenguatge, sinó també amb allò que el llenguatge vol expressar: la voluntat de descobrir veritats, de revelar allò amagat, d'explicar allò ocult. "Les obres que ens impressionen de veritat, acostumen a ser textos clàssics" diu Broggi, per a qui 'Incendis' crea una sensació de llegenda "sense ser-ho o bé s’hi transforma a mesura que la llegim per primera vegada".
A la recerca dels orígens
'Litoral', el primer treball de la tetralogia, es va presentar al festival Temporada Alta de Girona, i va despertar la mateixa admiració que allà on ha estat estrenat. Ara arriba el moment del segon lliurament, 'Incendis'. No es tracta d'una segona part del conjunt, ja que la tetralogia no s'ha d'entendre com una obra per capítols sinó com quatre obres independents que comparteixen, això sí, un mateix tema: la necessitat de buscar els orígens, de trobar les arrels, de saber on venim. Una necessitat especialment intensa en el cas de Mouawad, el nen que va haver de fer les maletes i fugir a corre-cuita d'un Líban que es dessagnava davant l'habitual indiferència i manipulació occidental.
publicat per
Isidre Estévez
www.lamalla.cat
20 de febrer de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada