publicat per
18 de juny de 2016
Laura Serra
S’entreguen al Teatre Romea els deu Premis Nacionals de
Cultura 2015
El president de la Generalitat va esquivar amb una variant
de l’“això no toca” la persecució dels periodistes gràfics que l’esperaven a
les portes del Teatre Romea, on ahir es va celebrar la gala d’entrega dels
Premis Nacionals de Cultura. “L’home que ahir abraçava David Fernàndez i avui
ha trobat a faltar l’abraçada d’algú altre”, tal com va definir-lo el
presentador de la gala, Òscar Dalmau, va afirmar després, somrient: “És un oasi
de pau i tranquil·litat ser aquí, us agraeixo la invitació, en especial aquest
any”. I això que també li va tocar sentir algun retret.
En un acolorit escenari entre el minigolf i el cabaret
-catifa vermella resseguida de bombetes, la lluna projectada en una pantalla,
la formació de jazz de Chamorro-Motis encongida en un racó i la senyera a
l’altre-, la cerimònia va avançar amb ritme, probablement gràcies al rigor de
l’emissió en diferit pel 33. La precarietat que està patint el sector cultural
els últims anys va salpebrar diversos discursos, com el de Carles Duarte,
president del CoNCA, ens organitzador dels premis. Va denunciar que “els
efectes de la crisi han sigut dramàtics” i va demanar que en un “moment
d’incertesa i esperances, de canvis profunds que ens mouen a reescriure
horitzons personals i col·lectius”, la cultura tingui “un paper de lideratge”.
El conseller del ram, Ferran Mascarell, estava d’acord que “el lloc de la
cultura no és la perifèria, sinó el cor de la nació”, però no en el pessimisme:
“El sector ha viscut anys enormement complicats -deia-, però avui puc dir-vos
que tots els indicadors de l’activitat cultural tendeixen a millorar. Avui puc
dir-vos, amb cert orgull, que de la crisi n’ha sortit un sector cultural més
madur i intel·ligent”. El president, Artur Mas, va alabar els creadors -“el
petroli del país”-, però també va aprofitar per fer ell mateix algun retret:
“Fa segles que aquest país no es pot considerar normal, i mireu què hem
aconseguit. Imagineu-vos què seríem capaços de fer!”
El primer dels deu guardonats -amb l’escultura de la C i
15.000 euros- va ser el crític d’art i historiador de la premsa gràfica Josep
Maria Cadena, que va recordar que després de viure les estretors del franquisme
ara altre cop “tot són llamps i trons anomenats recursos”. Un pilar de la dansa
contemporània, Guillermina Coll, va defensar “el paper cabdal” d’aquest art i
dels seus pedagogs. I una encara més veterana i pionera Amèlia Riera, artista
plàstica, es va declarar “sincerament feliç”. L’Espai Guinovart d’Agramunt
també va rebre premi, després de 21 anys de “picar pedra”.
El professor Xavier Pla va explicar la passió amb què s’ha
aproximat a Joan Sales i Josep Pla, “dos autors polèmics que connecten la
nostra cultura amb la condició humana més universal”. El poeta i traductor
Francesc Parcerisas va optar per llegir un poema escrit per a l’ocasió (“als
dits m’ha quedat un atzar / que tot ell és fet de llum”), i també van fer gala
del seu ritme Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries entonant una jota
que defensa “viure sense pressa i amb llibertat”. La Federació de Diables i
Dimonis de Catalunya es va fer sentir en rebre el guardó, fent retronar tambors
i tabals a la platea, i va criticar la directiva europea del foc que ha posat
en perill la festa popular.
Per què fem la guerra?
Jaime Rosales, més metafísic, va explicar com entén ell la
creació: “Una obra és una experiència molt personal, que ens apropa a
l’infinit, a per què fem el que fem, per què som com som i anem on anem. Els
artistes ens entestem a buscar respostes a aquestes preguntes, i fracassem”, va
dir. I l’última dels premiats va ser Núria Espert, a qui va entregar el guardó
Artur Mas. L’actriu va fer diana recordant una anècdota de Winston Churchill
durant la II Guerra Mundial. “Quan les coses anaven malament per als anglesos i
els seus homes li van demanar que reduís els diners per a la cultura, perquè
calien per a la guerra, ell va respondre: «Ah, per què fem la guerra, doncs?»”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada