publicat per
23 de juny de 2015
Jordi Bordes
L'Antic Teatre acull fins diumenge l'Experimental Room
Festival, amb espectacles en espais inusuals
foto : Maria
Stoyanova, en la seva versió de gall de lluita, dins d'una limusina, ahir a les
torres venecianes. ALBERT SALAMÉ
Maria Stoyanova destaca pels seus projectes de llarg
recorregut, maratonians
Els espectacles en espais no convencionals busquen
l'espectador vulnerable. De fet, també l'actor mateix es troba indefens, sense
la distància que el permeti accedir a una zona d'un cert confort. En la
inseguretat dels dos element imprescindibles pel fet escènic es construeix una
dramatúrgia de complicitat que és fèrtil. Sobretot els últims anys. Ahir va
arrencar la tercera edició de l'Experimental Room Festival a Barcelona, ara també
amb la implicació de l'Antic Teatre. L'artista (i directora artística del
cartell), Maria Stoyanova, va presentar una performance dins d'una limusina. Un
privilegi molt car per a un sector que malviu per ser honest amb el seu univers
creatiu. Maria Stoyanova, guarnida amb una màscara de gall, rebia els cinc
espectadors que, després de posar-se el cinturó i de servir-se una Fanta de
taronja amb got de plàstic (en un vehicle que havia ocupat Lady Gaga quan va
actuar a Barcelona) havien d'ajudar l'artista perquè no tirés la tovallola,
després de 22 anys de carrera professional amb una vocació a prova de bomba.
Quin teatre es pot fer dins d'un cotxe? A l'Experimental
Room Festival, també es prepara un trajecte dins d'un camió: hi caben fins a 15
espectadors. Però no són els espectacles més selectius del festival. Des de
demà i fins diumenge, es preveu un muntatge per a un espectador únic. Es tracta
d'una proposta de Teater Baest (Dinamarca): Lyst 4; l'acció transcorre en una
cambra de l'Arthostal, que col·labora amb el festival. No consta la seva
durada.
Molt més lúdic, aparentment, és l'espectacle de carrer (de
fet recorda les barraques dels impossibles de principis del segle XX) de Tombs
creatius (El viatge) de només tres minuts de durada, que es va estrenar a la
Fira de Titelles de Lleida, el maig passat. La peça està pensada només per a un
espectador. El seu to lúdic (tot i que el fons sí que podria coincidir amb
aquesta dramatúrgia del vulnerable) l'allunya com a proposta radical, que
genera una expectativa vital.
En l'època dels Radicals Lliure d'Àlex Rigola, es va
convidar la companyia Rimini Protokoll per pujar dalt d'un camió, amb places
per prop de 40 persones. El camioner, vingut de Romania amb aquell vehicle,
explicava quines eren les seves pors i els seus desitjos entre tants
quilòmetres de carretera i soledat. Cargo (2008) va entrar al Mercabarna i la
càrrega de la caixa va poder veure, com espectadors d'un documental impossible,
com responsables del mercat de majoristes narraven el procés de treball. Però
és que també va poder sorprendre algun ballarí actuant en una rotonda
(inexplicablement, poèticament) o la sorpresa dels conductors veïns quan
s'encenien els llums interiors de la caixa i descobrien que al cotxe del costat
del semàfor hi viatjaven una 40 de persones assegues en cadires en forma de
grada. Com uns il·legals intel·lectuals, vaja.
Aquest Festival Grec la companyia La Reial (una habitual de
Fira Tàrrega amb peces com Kurva, el 2008, en què convidaven els espectadors a
comprovar la solitud d'una prostituta de carretera secundària) proposa un
espectacle en cotxe. Són cinc trajectes de 10 minuts de durada en què, dins del
vehicle (i se suposa que en trajecte) es desgranen textos de Josep Maria
Fonalleras, Imma monsó, Marta Rojals, Francesc Serés i Màrius Torres. No pot
ser gaire diferent del muntatge, per a tres espectadors màxim, de la darrera
edició del Festival Internacional de Titelles de Barcelona, ara fa una dècada.
En aquella ocasió, els espectadors eren convidats de pedra d'una parella que es
cridaven (de manera similar a l'anunci d'Smart 4 portes de la tele) mentre el
cotxe amb un GPS amb veu monòtona, indicava els girs pels carrerons de
Montjuïc. La velocitat i l'estretor generava una vulnerabilitat ben evident.
Dins de la limusina
Limousine#1 permetia, ahir, els espectadors viatjar dins de
la limusina (amb passeig inclòs per plaça Espanya, Gran Via, Via Laietana i
Paral·lel) darrere d'uns vidres tintats per comprovar que aquest cotxe genera
més expectació que les torres venecianes. Sovint, el
públic valora més l'embolcall dels espectacles que la
mateixa creació escènica. En aquest sentit, Stoyanova es va deixar emborratxar
per la joguina i va plantejar una dramatúrgia senzilla, escrita la matinada
anterior.
L'artista planteja treballs maratonians, ben diferents del
d'ahir. Com la de l'any passat amb Paisajes de Chéjov, en què plantejava
diferents accions durant llargues hores, com si fos una mena d'instal·lació
escènica. O com va ser el taller en què revisava el seu Madama Butterfly,
durant 40 dies tancada a l'AdriÀntic, el 2008. No podia sortir en cap moment i
rebia visites de directors per aprofundir en algun dels cinc passatges del seu
muntatge. I també de la seva mare, amb qui feia anys que no es parlaven. Ahir,
dins de Limousine#1 tornava la referència a la mare: ella estava preocupada que
la filla sucumbís en la misèria per culpa de la seva dèria artista. Certament,
avui Stoyanova revisa el seu amor al teatre des que és mare d'una nena de tres
anys que li demana atenció. Stoyanova va sorprendre amb La gitana, que li va
permetre un cert reconeixement en l'estret sector de les noves escenes.
L'Experimental Room Festival inclou, a més d'una variada
mostra d'espectacles, un grapat de workshops. Perquè els creadors de la nova
escena no poden concebre la representació sense la recerca, l'aprenentatge. Un
fet insòlit per als que es creuen que el talent creatiu brota i creix sol.
Imprescindible el pla estratègic de la nova escena
Va ser en el primer tripartit que es va fer el primer intent
seriós de vincular tots els artistes híbrids de la cartellera del moment: una
de les primeres dificultats va ser trobar-hi un nom que els definís a tots. Ara
en fa una dècada, i tot i que es va arribar a formular una associació que els
ajudés a organitzar-se, es va desfer massa aviat. Avui, el sector més
desemparat (i que paradoxalment actua més a l'estranger) és el de la Nova
Escena. Noms com ara Roger Bernat o Ernesto Collado, fan més vida artística
fora de Catalunya. Molt en part per la dificultat de generar un circuit estable
a Catalunya. L'embrió d'aquest projecte és generar un pla integral específic
(com fa uns anys sí que es van signar els de teatre familiar, del circ i de la
dansa) i que han desembocat en festivals estratègics, i de sector amb mercat
atractiu com són la Mostra Igualada, el reforç de la fira Trapezi i la
incorporació del Sismògraf, respectivament en aquesta categoria. El festival
Terrassa Noves Tendències (TNT) aspira a ser el festival d'aquest sector. Per a
això, cal que el sector s'organitzi i el legitimi i, sí, que es mantingui potent
la implicació de la ciutat de Terrassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada