29 de juny de 2006
El director posa en escena el díptic shakespearià format per 'Hamlet' i 'La tempestad' a la Sala Fabià Puigserver del Lliure de Montjuïc
Marta Monedero
Davant la violència, des del teatre es proposen dues opcions per gestionar-la. Dos Shakespeares: la rauxa de Hamlet, l'obra per antonomàsia, o el seny de Pròsper a La tempestad, el testament del gran poeta. Un dos en un firmat per Lluís Pasqual i estrenat a Bilbao, que ha portat cua i que ara acaba la seva gira a Barcelona. Avui arriba al Lliure de Montjuïc, un teatre que Pasqual -ànima de l'antiga seu a Gràcia- es va trencar les banyes per construir per distanciar-se'n després per polítiques de gestió. Què sent ara quan hi entra? "Res", diu. Silenci. El director amagat entre vents s'ho rumia un moment. Recula un pelet i matisa: "Sí que m'emociono quan entro a fer teatre en un sala que es diu Fabià Puigserver", admet mentre al seu costat Anna Lizaran, amb el cabell tenyit de vermell llampant, assenteix amb el cap.
"Com a metàfora de com ens enfrontem al món en què vivim", el creador contraposa la radical tragèdia del príncep de Dinamarca a la comèdia amarga amb més música de Shakespeare. "Malgrat tots els que hi han passat per sobre" [vegeu la crítica del costat], Hamlet "resisteix", diu Pasqual que s'ha encarregat d'esporgar-lo a partir del text original "per treure-li la retòrica". De normal, no es fa sencer. Només els anglesos s'hi posen i molt de tant en tant. L'altre requisit és tenir clar l'actor. Lluís Pasqual ja havia dirigit Eduard Fernández a Roberto Zucco, de Koltès, un espectacle que es pot entendre com un trosset de Hamlet. "L'he acarat a poc a poc i des del meu cos -diu l'actor-. És un personatges amb molta capacitat de joc, que vol destapar una societat hipòcrita i té molta por d'ell mateix". Marisa Paredes, la reina
Però com bé recordava ahir al migdia Marisa Paredes, "Hamlet no existiria sense la reina Gertrudis", a qui ella dóna vida, ja "que l'empeny a fer tot el que fa". La ja esmentada Anna Lizaran, Helio Pedregal, Aitor Mazo, Rebeca Valls i Alberto Iglesias són alguns dels intèrprets de la companyia que fa el doble Shakespeare i que té Francesc Orella com a protagonista de La tempestad. Un grapat de bons actors orquestrats per Lluís Pasqual, que recorda com la gestació del projecte no va ser gens fàcil. En principi, s'havia d'estrenar al Fòrum 2004, però per falta de temps i de diners es va posposar fins que el Festival Grec, el teatre Arriaga de Bilbao, el Lliure i l'Español de Madrid van sumar esforços. "Tothom veu bé que els futbolistes es concentrin, això és el que vam fer nosaltres a Bilbao, una ciutat on plou molt i només hi fèiem teatre". Un stage de quatre mesos perquè per "fer Shakespeare cal temps, té un punt primitiu i de batalla que necessita escenari". Cal depurar-lo fins que "soni natural".
Davant la violència, des del teatre es proposen dues opcions per gestionar-la. Dos Shakespeares: la rauxa de Hamlet, l'obra per antonomàsia, o el seny de Pròsper a La tempestad, el testament del gran poeta. Un dos en un firmat per Lluís Pasqual i estrenat a Bilbao, que ha portat cua i que ara acaba la seva gira a Barcelona. Avui arriba al Lliure de Montjuïc, un teatre que Pasqual -ànima de l'antiga seu a Gràcia- es va trencar les banyes per construir per distanciar-se'n després per polítiques de gestió. Què sent ara quan hi entra? "Res", diu. Silenci. El director amagat entre vents s'ho rumia un moment. Recula un pelet i matisa: "Sí que m'emociono quan entro a fer teatre en un sala que es diu Fabià Puigserver", admet mentre al seu costat Anna Lizaran, amb el cabell tenyit de vermell llampant, assenteix amb el cap.
"Com a metàfora de com ens enfrontem al món en què vivim", el creador contraposa la radical tragèdia del príncep de Dinamarca a la comèdia amarga amb més música de Shakespeare. "Malgrat tots els que hi han passat per sobre" [vegeu la crítica del costat], Hamlet "resisteix", diu Pasqual que s'ha encarregat d'esporgar-lo a partir del text original "per treure-li la retòrica". De normal, no es fa sencer. Només els anglesos s'hi posen i molt de tant en tant. L'altre requisit és tenir clar l'actor. Lluís Pasqual ja havia dirigit Eduard Fernández a Roberto Zucco, de Koltès, un espectacle que es pot entendre com un trosset de Hamlet. "L'he acarat a poc a poc i des del meu cos -diu l'actor-. És un personatges amb molta capacitat de joc, que vol destapar una societat hipòcrita i té molta por d'ell mateix". Marisa Paredes, la reina
Però com bé recordava ahir al migdia Marisa Paredes, "Hamlet no existiria sense la reina Gertrudis", a qui ella dóna vida, ja "que l'empeny a fer tot el que fa". La ja esmentada Anna Lizaran, Helio Pedregal, Aitor Mazo, Rebeca Valls i Alberto Iglesias són alguns dels intèrprets de la companyia que fa el doble Shakespeare i que té Francesc Orella com a protagonista de La tempestad. Un grapat de bons actors orquestrats per Lluís Pasqual, que recorda com la gestació del projecte no va ser gens fàcil. En principi, s'havia d'estrenar al Fòrum 2004, però per falta de temps i de diners es va posposar fins que el Festival Grec, el teatre Arriaga de Bilbao, el Lliure i l'Español de Madrid van sumar esforços. "Tothom veu bé que els futbolistes es concentrin, això és el que vam fer nosaltres a Bilbao, una ciutat on plou molt i només hi fèiem teatre". Un stage de quatre mesos perquè per "fer Shakespeare cal temps, té un punt primitiu i de batalla que necessita escenari". Cal depurar-lo fins que "soni natural".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada