22 de juliol de 2006
La tragèdia en vers es presenta demà a Sant Feliu de Guíxols amb un repartiment d'altura
D'esquerra a dreta, Blai Llopis, Enric Majó i Pep Jové, amb Carme Sansa al fons.
D'esquerra a dreta, Blai Llopis, Enric Majó i Pep Jové, amb Carme Sansa al fons.
Foto: ELISENDA PONS
MARTA CERVERA
MARTA CERVERA
BARCELONA
Hermann Bonnín reivindica el Joan Maragall dramaturg amb Nausica, l'única obra teatral del poeta. La va escriure poc abans de morir, entre el 1908 i el 1910, en la mateixa etapa creativa en què va compondre el cèlebre Cant espiritual. El muntatge s'estrenarà al Teatre Grec del 2 al 5 d'agost, però abans passarà pel Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols (demà), i per Tarragona (dijous). La producció té un sòlid repartiment encapçalat per Sílvia Bel (Nausica), Lluís Soler (Ulisses), Fermí Reixac, Carme Sansa, Pep Jové i Enric Majó, entre altres.Maragall va extreure aquesta tragèdia de l'Odissea, d'Homer, i es va inspirar en Nausikaa, de Goethe. "És un text d'un gran valor, escrit per un poeta en plena maduresa, sense els condicionants imperants al teatre català de l'època", destaca Bonnín, director del muntatge. Aquest allunyament dels cànons ha generat una certa desconfiança en l'obra. "S'ha vist com impossible de muntar, cosa que també passava amb alguns títols de Valle-Inclán i de Lorca", recorda Bonnín. "A diferència de Guimerà o Sagarra, Maragall entra en una altra dimensió poètica, més pròxima a Goethe --assenyala--, i arriba al centre del sentiment humà sense utilitzar el sentimentalisme com passa en el melodrama".Jordi Coca s'ha encarregat d'elaborar una nova versió per acostar el text al públic actual. "Ha intentat llegir-la amb ulls d'avui, dotant de carnalitat els personatges, sempre des d'un escrupolós respecte per la paraula". Coca manté els arcaismes i altres fórmules anteriors a la reforma lingüística de Pompeu Fabra que Maragall utilitza, però ha canviat l'ordre de les escenes per crear una estructura més potent. El muntatge dura una hora i mitja.
JOVENTUT DAVANT LA MADURESA
Els temes que aborda Nausica conserven la seva força, segons Bonnín. "Les vibracions humanes que transmet van més enllà del temps". L'acció transcorre en 24 hores. Sílvia Bel encarna la princesa Nausica, la jove que s'enamora d'Ulisses, un heroi madur, molt més gran que ella, que viatja cap a Ítaca. "Nausica podria ser qualsevol noia --apunta l'actriu--. És apassionada i vol veure món. Quan es troba amb l'heroi, sent una atracció física per ell, però les ganes de deixar la seva illa ja les tenia".Bel destaca la contemporaneïtat del text: "Tots volem fugir en algun moment, sempre hi ha limitacions que voldríem superar". Respecte a la dificultat que comporta amarar-se del vers, l'actriu afegeix: "He intentat ser-li fidel i donar-li vida cenyint-me a una partitura que, com més t'hi submergeixes, més apassionant resulta".Lluís Soler, un expert en hendecasíl.labs que l'any passat va abordar El comte Arnau, de Sagarra, i que fa poc va interpretar la Ilíada, de Baricco, es troba bé a la pell d'Ulisses. "Ulisses som una mica tots perquè tots fem un viatge en aquesta vida i intentem extreure'n tot el suc que podem", observa.No hi ha túniques romanes en el muntatge, que Bonnín situa en un espai intemporal. L'escenografia, de Iago Pericot, construïda a base de volums i amb un teixit que recorda les algues, es transforma en un riu i fins i tot en un palau.
Noticia publicada a la pàgina 21 de l'edició de 22/7/2006 de Estiu Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada