19 de juliol de 2006
La Fura dels Baus porta al Festival Grec de Barcelona una versió de 'La metamorfosi' de Franz Kafka en què el protagonista, bloquejat per la por, decideix aïllar-se
Joan Colás
Un 10% dels joves japonesos decideixen apartar-se durant un temps del món i tancar-se en la seva habitació sense tenir cap tipus de contacte amb l'exterior. Una cosa semblant és el que li passa al Gregor de l'adaptació que han creat La Fura dels Baus en la seva versió de La metamorfosi de Kafka que de demà fins dissabte es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, en el marc del Grec.
Agafant com a eix central "la por com a element que ens fa tancar-nos i aïllar-nos" en nosaltres mateixos, com afirma Àlex Ollé, director de la companyia, l'obra mostra a l'espectador el procés de "deshumanització" d'aquest personatge que decideix tancar-se en una espècie de terrari. El muntatge no vol apuntar a ningú com a culpable del que li succeeix a Gregor, i el mateix Rubén Ametllé -protagonista de l'obra- és incapaç d'explicar què li passa al seu personatge, perquè "ni tan sols Kafka ho deixa clar" al llibre. Ser fidel a Kafka
Ollé explica que La metamorfosi d'ell i del dramaturg Javier Daulte, autor de l'adaptació, "és fidel a l'esperit de l'obra original" i tracta de la "degradació d'un home" i de les seves angoixes. Tot i que hi ha canvis. Un d'ells és que el mateix Gregor és qui decideix voluntàriament aïllar-se en un cub, sense convertir-se en escarabat d'un dia per l'altre. En opinió del director, el protagonista no és més que el "bitxo raro de la família" que, fart de tot, es tanca en ell mateix.
Aquesta decisió repercutirà en l'àmbit familiar, que també "viurà un procés de deshumanització", apunta Angelina Llongueras, mare de Gregor. Però la família ho viu diferent quan apareix un hoste, interpretat per Isak Férriz, que té més pes al muntatge de La Fura. Segons Ollé, el visitant "és l'alter ego de Gregor", que la família acull amablement al veure-hi "el fill que els hauria agradat tenir".
Més que adaptar l'obra, doncs, és La Fura qui s'emmotlla a Kafka i fuig dels muntatges visuals i sensorials tan característics de la companyia. El mateix Ollé explica que ha estat gràcies a Daulte i a l'experiència de la formació que La metamorfosi ha esdevingut una obra "més textual i dramatúrgica, deslligada dels artificis" de La Fura.
L'escenografia també és més austera. Un cub semblant a un terrari, una taula, cinc actors i una pantalla -fruit de la passió d'Ollé pel cine-, que obrirà i tancarà el muntatge i explicarà el món interior més surreal de Gregor, són els únics elements a l'escenari.
Un 10% dels joves japonesos decideixen apartar-se durant un temps del món i tancar-se en la seva habitació sense tenir cap tipus de contacte amb l'exterior. Una cosa semblant és el que li passa al Gregor de l'adaptació que han creat La Fura dels Baus en la seva versió de La metamorfosi de Kafka que de demà fins dissabte es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, en el marc del Grec.
Agafant com a eix central "la por com a element que ens fa tancar-nos i aïllar-nos" en nosaltres mateixos, com afirma Àlex Ollé, director de la companyia, l'obra mostra a l'espectador el procés de "deshumanització" d'aquest personatge que decideix tancar-se en una espècie de terrari. El muntatge no vol apuntar a ningú com a culpable del que li succeeix a Gregor, i el mateix Rubén Ametllé -protagonista de l'obra- és incapaç d'explicar què li passa al seu personatge, perquè "ni tan sols Kafka ho deixa clar" al llibre. Ser fidel a Kafka
Ollé explica que La metamorfosi d'ell i del dramaturg Javier Daulte, autor de l'adaptació, "és fidel a l'esperit de l'obra original" i tracta de la "degradació d'un home" i de les seves angoixes. Tot i que hi ha canvis. Un d'ells és que el mateix Gregor és qui decideix voluntàriament aïllar-se en un cub, sense convertir-se en escarabat d'un dia per l'altre. En opinió del director, el protagonista no és més que el "bitxo raro de la família" que, fart de tot, es tanca en ell mateix.
Aquesta decisió repercutirà en l'àmbit familiar, que també "viurà un procés de deshumanització", apunta Angelina Llongueras, mare de Gregor. Però la família ho viu diferent quan apareix un hoste, interpretat per Isak Férriz, que té més pes al muntatge de La Fura. Segons Ollé, el visitant "és l'alter ego de Gregor", que la família acull amablement al veure-hi "el fill que els hauria agradat tenir".
Més que adaptar l'obra, doncs, és La Fura qui s'emmotlla a Kafka i fuig dels muntatges visuals i sensorials tan característics de la companyia. El mateix Ollé explica que ha estat gràcies a Daulte i a l'experiència de la formació que La metamorfosi ha esdevingut una obra "més textual i dramatúrgica, deslligada dels artificis" de La Fura.
L'escenografia també és més austera. Un cub semblant a un terrari, una taula, cinc actors i una pantalla -fruit de la passió d'Ollé pel cine-, que obrirà i tancarà el muntatge i explicarà el món interior més surreal de Gregor, són els únics elements a l'escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada