La 'Metamorfosi' de La Fura arriba al Grec

www.elperiodico.com

19 de juliol de 2006

La versió del clàssic de Kafka explora l'aïllament al segle XXI
un moment de l'obra. Foto: EFE / JORGE ZAPATA

CRISTINA MERINO

BARCELONA

"Quan es va despertar Gregor Samsa un matí, després d'un somni intranquil, es va trobar al seu llit convertit en un monstruós insecte". Amb aquestes paraules comença el turmentat clàssic de Franz Kafka La metamorfosi (1915). I aquest és el punt de partida de la versió que La Fura dels Baus i el dramaturg argentí Javier Daulte porten des de demà, durant solament tres dies, a l'escenari del Teatre Lliure, en el marc de la programació del festival Grec. Estrenada ara fa un any al Japó, i en gira des d'aleshores, l'obra tornarà a Barcelona al setembre per passar tres setmanes també al Teatre Lliure.Però en aquest muntatge no hi apareix cap escarabat gegant. I el protagonista no es desperta d'un malson convertit en un insecte monstruós, sinó que, voluntàriament, pren la determinació d'aïllar- se del món. Viu a la ciutat de Barcelona i treballa tancat en una taquilla venent bitllets de tren. Apareix, a més a més, un nou personatge, alter ego del protagonista. Fins aquí les diferències respecte a l'obra de Kafka. Amb una dramatúrgia íntima i complexa, desvinculada de l'habitual artificiositat audiovisual i sensorial de La Fura dels Baus, el muntatge insisteix en les emocions i en la reflexió al voltant de les angoixes i les pors com a elements comuns als individus que els poden conduir, gairebé sense adonar-se'n, a l'aïllament més absolut.PERSONATGE ENVIDRIAT"Qualsevol de nosaltres pot convertir-se en una cosa rara", recorda el director artístic de La Fura, Àlex Ollé. I en aquesta evidència és on el creador troba la vigència del text de Kafka, "sobretot --aclareix-- perquè vivim en societats marcades per la malaltia mental, les depressions, la bulí- mia, l'esquizofrènia i fenòmens d'a- ïllament com el hikikomori al Japó". Sota aquesta premissa, la Metamorfosi que presenten La Fura dels Baus i Javier Dualte s'allunya de l'animalització del personatge de Gregor Samsa per centrar-se en el seu procés de deshumanització. Sense buscar culpables ni responsabilitats, ni en la família ni tampoc en la societat. Plantejant interrogants.Tancat a l'interior d'un cub de vidre, l'habitació en què Kafka desterra el seu protagonista, la closca de l'escarabat en què el converteix, Gregor Samsa --interpretat per Rubèn Ametllé-- s'abandona a la més absoluta passivitat davant els ulls dels espectadors. La degradació que viu el personatge, a qui Ametllé defineix com "una versió terrorífica i tragicòmica de Hamlet", arrossegarà els seus pares i la seva germana --interpretats per Angelina Llongueras, Artur Trias i Sara Rosa Losilla-- a la destrucció total. Una diferència respecte al relat de Franz Kafka que es correspon amb la introducció en el muntatge d'un cinquè personatge --interpretat per Isak Férriz-- que tampoc apareix a la novel.la i que representa tot allò que van voler que fos Gregor Samsa i que no va arribar a ser mai.La transformació i la degradació a què se sotmet el personatge també té el seu reflex en l'escenografia del muntatge. Un cub transparent, una enorme pantalla de cine i una taula desmuntable. No hi ha res més sobre l'escenari i allà hi és tot. La claustrofòbica metàfora de l'estat del protagonista, el món real que transcorre aliè al malson en què es mou Gregor Samsa i la vulgaritat d'una família que es nega a contemplar l'horror en què viu.

Noticia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 19/7/2006 de Estiu Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF