24 de juliol de 2006
El Masnou agraeix als Chapertons la qualitat del Festival de Teatre Còmic
Jordi Jané
Els masnovins se saben seu el Ple de Riure i han omplert carrers i places seguint cercaviles (Xirriquiteula, Pep Callau i els Pepsicolen, Le S.N.O.B., Albédo, Straniero) i espectacles (Circant la Mar Blava, Desastrosus Cirkus, Mr. Yoowho's, de Moshe Cohen. El trio còmic Chapertons, creadors i directors de la mostra, s'han envoltat d'artistes còmplices per celebrar-ne la desena edició. El magne espai de la platja ha acollit La caravana passa de Circ Pànic i la presentació inaugural de Monti. Allà mateix, la Companyia del Foc oferia dijous un reeixit piromusical i la nit de dissabte, la Discomòbil de The Chanclettes reblava el festival fent ballar el públic fins a l'alba.
La vela instal·lada a la platja ha estat com un forn, però el nivell dels espectacles bé valia uns litres de suor afegits al preu de l'entrada. Dijous hi van obrir el foc les T de Teatre amb l'estrena de 15, una potser massa llarga recopilació dels quinze anys en què la companyia ha anat aportant un humor femení, intel·ligent i actual. Divendres, el pallasso Marcel Gros va fer de presentador amb el seu humor tan de la terra i va ser prou generós de substituir els espanyols Albadulake que, tenint emparaulat el seu magnífic Malaje, se n'havien desdit pocs dies abans en una maniobra no gaire ètica del seu productor. Trencada així la prevista progressió de la intensitat de la nit, Gros va assumir actuar després del Rock Comedy Show del belga Elliot, una bèstia escènica d'humor energètic i contundent, al costat de la qual l'humor subtil del manresà va quedar en un molt injust segon pla. Gros, però, va demostrar un cop més el seu gruix humà al sacrificar-se perquè el festival no punxés. Una nit per a la història
La nit de dissabte, la gala Ple de Pallassos va convocar un munt d'històrics: Tortell Poltrona (fent La Bomba en solidaritat amb els nens israelians i palestins); Claret Clown (amb un fragment de Devos a vós); el Dr. Soler (que feia de presentador, com al primer Circ Cric); Quimet Pla i Núria Sulines; els Chapertons (un fragment de Noumàtics); Marcel Gros (un megamix del seu repertori); Monti (una versió de La Diva, de Charlie Rivel); Toni Albà (el famós esquetx sobre la mesquinesa dels directors de doblatge) i Leo Bassi (que, també còmplice actiu del primer Cric, va fer una brillantíssima paròdia del papa Benet XVI tot repartint condons, trinxant Zaplana i l'ABC, blasmant el Glorioso Alzamiento de fa 70 anys i fent visques a la República). Una gala que va acabar demostrant, en paraules del mateix Bassi, que "el pallasso es pot permetre perdre la seva dignitat personal a fi de conquerir una cosa més important: la llibertat de tots plegats".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada