Reixach s'acomiada del TNC deixant-lo "ben encaminat"

www.elperiodico.com
30 de juny de 2006


El director sortint presenta un balanç amb un percentatge d'ocupació de les sales del 70,65%

ELENA HEVIA
BARCELONA

Domènec Reixach passa aquest cap de setmana vinent el testimoni de la direcció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a Sergi Belbel. I l'entesa és tan bona entre ells que no van dubtar a aparèixer junts a la foto. Visiblement emocionat, Reixach va comparèixer ahir a la presentació del balanç de la temporada que, l'ocasió ho requeria, també es va convertir en un repàs a les seves vuit temporades al capdavant del teatre, a manera de comiat. La temporada actual s'ha situat en un 70,65%, una xifra discreta en relació amb anys anteriors, a falta de sumar l'audiència de l'espectacle de Marta Carrasco, J'arrive...!, que encara s'està representant."El més important és que hem fet bon teatre", va dir satisfet, després d'explicar com dimecres a la nit es va passejar per l'escenari buit de la Sala Gran. "I vaig sentir que ho deixava tot ben encaminat". Reixach té fama d'home discret i poc amant de situar-se sota els focus. Ahir va presumir d'haver capgirat la voluntat amb què es va construir el teatre: "Crec que està una mica més a prop de la gent. En certa manera, les elitistes columnes d'aquest teatre s'han fet més populars".També va rebatre les continuades crítiques que li exigien un suport més gran als autors catalans: "Dels 150 espectacles que he programat, 50 són d'autoria textual catalana". I va afegir: "Les obres s'han d'integrar en la programació d'una manera natural. Això no és un curs acadèmic en què s'han de programar totes les assignatures. Tampoc he volgut programar perquè tocava".
DANSA I CANÇÓ
A l'haver del balanç de Reixach, hi ha la creació del cicle T6, dedicat a la nova autoria i l'augment de funcions de dansa."Hem passat de 2 a 3 a 12 i 13 en el cas dels coreògrafs residents". Així mateix, la inclusió dels grans representants de la Nova Cançó com Serrat, Raimon i Llach i la participació, reiterada, --"per fidelitzar el públic"-- d'alguns grans de l'escena internacional com Lavaudant o Pina Bausch. També va proposar un exercici que li agradaria portar a terme en la festa de commemoració del desè aniversari del teatre, que se celebrarà el 14 de juliol vinent, per definir l'encara incipient maduració del teatre. "M'agradaria estar acompanyat per un nen de 10 anys i preguntar ¿què se li pot exigir a un nen de 10 anys? Encara ha d'entrar a la universitat, casar-se, tenir fills...".
En xifres absolutes, el TNC ha acollit un total de 154.731 espectadors repartits entre les tres sales, però ha generat dues obres, Mar i cel i El mètode Grönholm (en temporades anteriors), capaces de produir elles soles en el sector privat un nombre molt superior d'espectadors: 289.151.
No obstant, en les gires promogudes per la política de descentralització empresa pel TNC només ha aconseguit interessar 37.078 espectadors. La xifra d'ocupació de la temporada que ara s'acaba "és molt bona si es compara amb la que registren altres teatres europeus, encara que no sigui tan brillant en relació amb temporades anteriors". I és que el 70,65% d'aquest any queda per sota del 73%, 32 del 2004-2005 i a més distància del 79,40% de la temporada 2003-2004 i el rècord històric del centre.
Reixach va justificar la xifra d'ocupació pel fet que aquest any no hi ha hagut cap muntatge propi que hagi tocat el sostre d'ocupació i per haver comptat amb una producció menys. Entre les obres que han obtingut una ocupació superior a la mitjana hi ha La rose et la hache (100%), The Canterbury tales (93,21%), Panorama des del pont (92,71%) i Uuuuh! (92,71%).Reixach, que passa al sector privat, ja que s'incorporarà com a director de comunicació i continguts de la productora Focus i dirigirà interinament el Teatre Villarroel, va rebre ahir també un simpàtic homenatge del gairebé centenar de treballadors del TNC, que va comptar amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Noticia publicada a la pàgina 78-79 de l'edició de 30/6/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF