6 de març de 2007
El Lliure engega un cicle d'espectacles internacionals amb una producció del prestigiós Berliner Ensemble
Teresa Bruna
Antonin Artaud és tancat al psiquiàtric amb tot el que això comporta: angoixes, al·lucinacions... Allà recorda el dia que va conèixer Hitler al cafè Romàntic de Berlín, un lloc de referència per als artistes alemanys. El jove Hitler volia ser pintor, però ho feia fatal i no el van voler ni a l'escola. Artaud li va escriure una carta.
Tom Peuckert (Leipzig 1962) va assabentar-se de l'existència d'aquesta carta -i de tantes altres que havia escrit Artaud que no van arribar a sortir mai del sanatori- i, com que li interessava molt l'escriptor francès, va escriure'n una obra: Artaud einnert sich an Hitler und das Romanische Café (Artaud es recorda de Hitler i del cafè Romàntic).
És un espectacle en to de comèdia i sàtira que interpreta Martin Wuttke, una icona per als grans directors europeus, en una producció del Berliner Ensemble, una altra icona per al teatre internacional. El director és Paul Plamper, que encara no ha tingut temps de ser una icona (Ulm 1972), però amb una vida al davant que pinta bé: és autor i director de teatre, ha dirigit una òpera i quatre peces radiofòniques, una de les quals amb premi. L'obra es pot veure només avui i demà al Teatre Lliure, i forma part d'un programa de quatre grans espectacles internacionals que hi passaran al mes de març.
Una capsa de vidre és l'habitació on Artaud escriu els records a Hitler. "No sabem del cert si es van arribar a trobar o no, però l'obra parteix d'una al·lucinació d'Artaud sobre el record d'una trobada que ell creu real, en què dos artistes mantenen una conversa surrealista sobre la manera de salvar el món. Però té un punt de comèdia que fa que tots dos parlin d'altres temes", diu Wuttke. Artaud juga amb la seva imatge reflectida als vidres i es dirigeix a ella com si es tractés de Hitler: "Ni el personatge ni l'actor veuen res del que passa a l'exterior. És com aquells miralls de reconeixements que tenen a la policia.
Teresa Bruna
Antonin Artaud és tancat al psiquiàtric amb tot el que això comporta: angoixes, al·lucinacions... Allà recorda el dia que va conèixer Hitler al cafè Romàntic de Berlín, un lloc de referència per als artistes alemanys. El jove Hitler volia ser pintor, però ho feia fatal i no el van voler ni a l'escola. Artaud li va escriure una carta.
Tom Peuckert (Leipzig 1962) va assabentar-se de l'existència d'aquesta carta -i de tantes altres que havia escrit Artaud que no van arribar a sortir mai del sanatori- i, com que li interessava molt l'escriptor francès, va escriure'n una obra: Artaud einnert sich an Hitler und das Romanische Café (Artaud es recorda de Hitler i del cafè Romàntic).
És un espectacle en to de comèdia i sàtira que interpreta Martin Wuttke, una icona per als grans directors europeus, en una producció del Berliner Ensemble, una altra icona per al teatre internacional. El director és Paul Plamper, que encara no ha tingut temps de ser una icona (Ulm 1972), però amb una vida al davant que pinta bé: és autor i director de teatre, ha dirigit una òpera i quatre peces radiofòniques, una de les quals amb premi. L'obra es pot veure només avui i demà al Teatre Lliure, i forma part d'un programa de quatre grans espectacles internacionals que hi passaran al mes de març.
Una capsa de vidre és l'habitació on Artaud escriu els records a Hitler. "No sabem del cert si es van arribar a trobar o no, però l'obra parteix d'una al·lucinació d'Artaud sobre el record d'una trobada que ell creu real, en què dos artistes mantenen una conversa surrealista sobre la manera de salvar el món. Però té un punt de comèdia que fa que tots dos parlin d'altres temes", diu Wuttke. Artaud juga amb la seva imatge reflectida als vidres i es dirigeix a ella com si es tractés de Hitler: "Ni el personatge ni l'actor veuen res del que passa a l'exterior. És com aquells miralls de reconeixements que tenen a la policia.
Crítica al teatre burgès
En realitat, fa una crítica al teatre burgès i a la gent que hi anava, que ignorava el que passava al món", aclareix Plamper. A la pregunta del perquè es fan tantes coses sobre Hitler a Alemanya, Martin Wuttke opina que és la seva base d'exportació. "Les pel·lícules alemanyes que van als EUA mostren com els alemanys s'enfronten amb el passat. Artaud desmunta aquesta mena de fantasma místic que és Hitler, en destrueix la figura". Per la seva banda, Plamper pensa que aquí hi veurem un paral·lelisme amb Franco. Ell mateix va anar al Valle de los Caídos i va experimentar sensacions que després traslladaria a l'obra.
En realitat, fa una crítica al teatre burgès i a la gent que hi anava, que ignorava el que passava al món", aclareix Plamper. A la pregunta del perquè es fan tantes coses sobre Hitler a Alemanya, Martin Wuttke opina que és la seva base d'exportació. "Les pel·lícules alemanyes que van als EUA mostren com els alemanys s'enfronten amb el passat. Artaud desmunta aquesta mena de fantasma místic que és Hitler, en destrueix la figura". Per la seva banda, Plamper pensa que aquí hi veurem un paral·lelisme amb Franco. Ell mateix va anar al Valle de los Caídos i va experimentar sensacions que després traslladaria a l'obra.
'Mnemopark'
Els dies 10 i 11 serà al Lliure el segon espectacle del cicle, Mnemopark, de Stefan Kaegi, premi del jurat del Festival de Teatre Polític de Berlín. Un tren s'atura en diverses cases d'avis que troba al seu recorregut i cada un dels avis explica la seva vida. Els actors són jubilats no professionals i l'escenografia mostra un tren en miniatura que recorre el paisatge, mentre unes càmeres mostren les cases.
Els dies 10 i 11 serà al Lliure el segon espectacle del cicle, Mnemopark, de Stefan Kaegi, premi del jurat del Festival de Teatre Polític de Berlín. Un tren s'atura en diverses cases d'avis que troba al seu recorregut i cada un dels avis explica la seva vida. Els actors són jubilats no professionals i l'escenografia mostra un tren en miniatura que recorre el paisatge, mentre unes càmeres mostren les cases.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada