www.elperiodico.cat
23 de setembre de 2008
• Josep Maria Pou inaugura la temporada amb 'Els nois d'història', de Bennet
Pou (al centre), envoltat per alguns dels actors de l'obra.
Foto: DANNY CAMINAL
CRISTINA FENÉS
BARCELONA
Després de dos anys de reformes, el Teatre Goya alçarà el teló demà amb l'obra Els nois d'història (The History Boys), del dramaturg britànic Alan Bennet, sota la batuta del director artístic del teatre, l'actor Josep Maria Pou.
El text de l'obra, escrit, segons Pou, "de manera intel.ligentíssima" per Bennet, se situa en un col.legi anglès on vuit brillants alumnes es preparen per als exàmens d'accés a la universitat. És llavors quan es troben entre dues metodologies pedagògiques completament oposades. Per un costat, hi ha Hèctor (Pou), un professor humanista que té com a objectiu formar persones, i que fa servir "mètodes poc ortodoxos, però que funcionen", va explicar el director. Per l'altre, hi ha Irwin (Jordi Andújar), un jove docent que creu que tot s'hi val --incloent-hi la trampa i la mentida-- per aconseguir l'èxit.
Enmig hi ha els vuit nois, vuit joves actors --"protagonistes indiscutibles de la funció", va puntualitzar Pou-- amb experiència en teatre i televisió, i els veterans Maife Gil --única fèmina de l'obra-- i Josep Minguell, que interpreten la professora d'Història i el director del centre, respectivament.
BON AUGURI
Pou va aclarir que l'única similitud que hi ha entre l'obra i el film El club dels poetes morts és que, en tots dos, els alumnes mantenen una relació especial amb el seu professor. No obstant, a l'obra de Bennet aquesta relació tindrà un punt fosc, d'amargura, "que pot ser discutible per a una part del públic".
L'actor i director de l'espectacle també va augurar que "no hi ha millor benedicció per a un teatre que un bon text". I més quan l'eix central de l'obra és un debat tan intemporal com el de l'educació, cosa que Bennet aborda "de manera poètica, crítica, buscant la reflexió", a la vegada que "mostra el contrast entre els alumnes, que tenen ganes de menjar-se el món, i els mestres, que estan farts d'haver-se de menjar moltes coses", va dir el director de l'obra. L'espectacle "fa allò tan bonic que aconsegueix a vegades el teatre --va explicar Pou--: que el públic surti de la funció amb les butxaques plenes de preguntes".
23 de setembre de 2008
• Josep Maria Pou inaugura la temporada amb 'Els nois d'història', de Bennet
Pou (al centre), envoltat per alguns dels actors de l'obra.
Foto: DANNY CAMINAL
CRISTINA FENÉS
BARCELONA
Després de dos anys de reformes, el Teatre Goya alçarà el teló demà amb l'obra Els nois d'història (The History Boys), del dramaturg britànic Alan Bennet, sota la batuta del director artístic del teatre, l'actor Josep Maria Pou.
El text de l'obra, escrit, segons Pou, "de manera intel.ligentíssima" per Bennet, se situa en un col.legi anglès on vuit brillants alumnes es preparen per als exàmens d'accés a la universitat. És llavors quan es troben entre dues metodologies pedagògiques completament oposades. Per un costat, hi ha Hèctor (Pou), un professor humanista que té com a objectiu formar persones, i que fa servir "mètodes poc ortodoxos, però que funcionen", va explicar el director. Per l'altre, hi ha Irwin (Jordi Andújar), un jove docent que creu que tot s'hi val --incloent-hi la trampa i la mentida-- per aconseguir l'èxit.
Enmig hi ha els vuit nois, vuit joves actors --"protagonistes indiscutibles de la funció", va puntualitzar Pou-- amb experiència en teatre i televisió, i els veterans Maife Gil --única fèmina de l'obra-- i Josep Minguell, que interpreten la professora d'Història i el director del centre, respectivament.
BON AUGURI
Pou va aclarir que l'única similitud que hi ha entre l'obra i el film El club dels poetes morts és que, en tots dos, els alumnes mantenen una relació especial amb el seu professor. No obstant, a l'obra de Bennet aquesta relació tindrà un punt fosc, d'amargura, "que pot ser discutible per a una part del públic".
L'actor i director de l'espectacle també va augurar que "no hi ha millor benedicció per a un teatre que un bon text". I més quan l'eix central de l'obra és un debat tan intemporal com el de l'educació, cosa que Bennet aborda "de manera poètica, crítica, buscant la reflexió", a la vegada que "mostra el contrast entre els alumnes, que tenen ganes de menjar-se el món, i els mestres, que estan farts d'haver-se de menjar moltes coses", va dir el director de l'obra. L'espectacle "fa allò tan bonic que aconsegueix a vegades el teatre --va explicar Pou--: que el públic surti de la funció amb les butxaques plenes de preguntes".