(Sobre)viure en parella

Carol López retrata la crisi dels 40 en la comèdia 'Res no tornarà a ser com abans'

L'ombra de Woody Allen és molt allargada. Tant que Carol López explica una escena d'Annie Hall per parlar del pòsit de la seva nova peça, Res no tornarà a ser com abans, una comèdia urbana sobre la crisi de la parella que arriba avui a La Villarroel, la sala que López dirigeix, per instal•lar-s'hi durant tres mesos. No som a Nova York, sota el pont de Manhattan. La directora i els seus quatre intèrprets proposen a l'espectador que entri en la vida de dues parelles barcelonines que s'acosten a la dura frontera dels 40 i no ho fan en el millor moment.


Una és de barri (Dolo Beltrán i Andrés Herrera) i viu una etapa complicada en la seva relació. L'altra (Olalla Moreno i Andrew Tarbet) és més pija, de l'Eixample, i també s'enfronta a una crisi de parella de la qual encara no són conscients, sobretot ella. «El primer dia d'assajos els vaig dir als intèrprets que volia fer un documental. Volia entrar a casa d'aquests personatges i atrapar aquest moment de les seves vides», explica la directora.

EL DOCTOR I LA GALLINA
Per parlar de la convivència a dos ningú millor que el personatge que interpreta Woody Allen a Annie Hall. Explica un acudit per descriure les relacions de parella que diu: «Doctor, el meu germà està boig i es creu que és una gallina». I el metge li replica: «¿Per què no l'internen?». Resposta: «És que necessito els seus ous». López subscriu aquesta tesi de la parella fins a l'última lletra en aquesta obra que és també un retrat generacional de joves, sobretot ells, víctimes de la síndrome de Peter Pan. «Créixer té coses que estan bé, però és una putada», subratlla la directora en un exercici de sinceritat.

López, com sempre, ha treballat colze a colze amb els seus intèrprets durant un work in progress col•lectiu, no exempt de referències autobiogràfiques. La directora cedeix la paraula a un dels actors per explicar-ho. «És una ficció arrencada de les nostres vides però és veritat perquè ens la inventem», afirma Andrés Herrera, Andrés en l'obra. Carol López ha convençut el seu repartiment perquè els seus personatges es diguin com ells: Andrés i Andrew (amics i socis en una petita empresa), Dolo i Olalla. La primera, actriu i vocalista del grup Pastora, és una cantautora underground a Res no tornarà a ser com abans. «Però que les nostres parelles estiguin tranquil•les; ens ho hem inventat tot», subratlla López.

Als quatre personatges els veurem en la intimitat d'un llit de matrimoni, d'una cambra de bany o durant un sopar conjunt. Aquest joc també defineix una escenografia molt naturalista, dividida en quatre petits espais per a cada una de les situacions de l'obra.

MÉS SOMRIURES QUE GAGS
Tractant-se d'una comèdia urbana no hi podia faltar l'humor, però López avisa que l'obra no està plena de gags. «S'apel•la més al somriure. Hi ha un final agredolç i m'atreviria a definir-la com el que seria un nou gènere, la comèdia reposada».

La directora no amaga que Res no tornarà a ser com abans té un precedent en la seva pròpia trajectòria, concretament V.O.S., l'obra al voltant de la parella que va dirigir el 2005 a l'Espai Lliure i de la qual Cesc Gay va fer una adaptació cinematogràfica. Llavors els personatges arrossegaven altres problemes generacionals. «La d'ara seria com V.O.S., però 10 anys després amb els personatges més madurs».

Aquesta mirada a la crisi de la parella arriba en tres idiomes a La Villarroel. Al català i castellà que solen ser habituals en les obres de López s'hi uneix l'anglès d'Andrew Tarbet, un actor nord-americà establert a Catalunya. Acompanya amb pinzellades en el seu idioma un ortodox català amb curiós accent de Buffalo (la seva ciutat).

publicat per
José Carlos Sorribes
Foto: Ferran Sendra
www.elperiodico.cat
14 de gener de 2012