Emotiva memòria de l'exili

Espert i Flotats posen el Lliure dret després d'una gran vetllada

El paisatge dels exilis interiors i exteriors d'il•lustres catalans va adquirir ahir a la nit vida a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure en les veus de Núria Espert i Josep Maria Flotats. Tots dos van desplegar la força interpretativa que requeria aquesta sessió del cicle Cartes lliures al voltant de la guerra civil espanyola. La paraula dels forçats a deixar la seva pàtria per portar una existència no desitjada, a conviure amb el dolor, la nostàlgia i la impotència, va posar la pell de gallina a un sala abarrotada, en què es van deixar veure, entre altres, el conseller Ferran Mascarell, Pasqual Maragall, Rosa Novell, Biel Mesquida, Abel Folk i Josep Maria Benet i Jornet.

Lluís Pasqual va introduir la vetllada recitant uns versos del poeta palestí Mahmud Darwish i Espert, amb Corrandes d'exili de Joan Oliver, va obrir el foc d'un recital ple d'intensitat. En la selecció feta per Pau Carrió van dominar el vers reivindicatiu d'Espriu, dirigint-se des del seu exili interior a tot el seu poble, i la prosa encesa de Mercè Rodoreda, fent una crònica del seu dramàtic deambular per l'interior de França i una crida a la serenitat per construir des d'aquesta serenitat una nova esperança.

Tampoc van faltar a la cita Carles Riba narrant la dramàtica fugida a França amb Antonio Machado i milers de republicans el 1939, la permanent enyorança del citat Oliver, les demandes d'ajuda de Pompeu Fabra a Josep Tarradellas, les crides a l'esforç «des de fora i des de dins» de Rovira i Virgili perquè «en els temporals del món no naufragui Catalunya». I va ser impactant el testimoni de Pau Casals quan, en les seves cartes a Boaz Piller, al•ludia a la ferocitat del feixisme. «L'única actitud digna és actuar, ja que s'ha de matar la bèstia que està amenaçant el món».

DOS 'EXILIATS' VOLUNTARIS / La condició d'exiliats teatrals voluntaris a Madrid dels dos intèrprets va donar encara més intencionalitat a aquesta funció. Espert va demostrar una gran implicació. I el mateix s'ha de dir de Flotats, que estrena aquest divendres al teatre Valle Inclán de Madrid La mecedora, de Carrière.

Particularment emocionants van ser alguns passatges d'Espriu recitats a duo. Van arribar amb El meu poble i jo («Bevíem a glops aspres vins de burla / el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre/ el meu poble i jo») i amb el tancament de M'han demanat que parli de la meva Europa: «Que no sigui decebedora la nostra esperança/ que no sigui escarnida la nostra confiança/ així molt humilment ho demanem».

publicat per
www.elperiodico.cat
César López Rosell
11 de gener de 2012