publicat per
25 de novembre de 2015
Comas Soler
‘Rhum’ recorda l’entranyable pallasso “Monti” al Monumental
El quart dels títols de l’actual programació estable del
Teatre Monumental es va poder veure diumenge passat a la tarda i va comptar amb
un públic més familiar que l’habitual. La major presència infantil venia
motivada perquè es tractava de ‘Rhum’, un espectacle de pallassos amb
dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris.
Estrenat a finals de juliol de l’any passat dintre el
Festival Grec de Barcelona, ‘Rhum’ té el seu origen en un treball anterior que
el malaguanyat Joan Montanyès “Monti” estava preparant en col·laboració amb el
mateix director quan va morir de càncer el maig de 2013.
La voluntat de Monti era que el muntatge que va deixar
inacabat fos un homenatge a Enrico Jacinto Sprocani, àlies “Rhum” (1904-1953),
considerat el millor pallasso august de la primera meitat del segle XX,
triomfador a moltes pistes de circ, però amb una vida difícil i que va acabar
morint precoçment, sol i ignorat, en un hospital de París.
D’un august a un altre
Vinculat per formació i també per lligams familiars al món
de les arts escèniques, Joan Montanyès “Monti” (1965-2013) va dedicar durant
molt de temps les seves actuacions com a august a posar en valor la feina del
pallasso i a revitalitzar el repertori clàssic d’aquest gènere artístic a
Catalunya i arreu. L’any 2001 va rebre el premi Max de circ.
Si la seva mort prematura va estroncar el procés de creació
inicial de ‘Rhum’, mesos després uns quants companys que havien compartit amb
ell escenari, projectes i amistat, entre els quals el mateix Martí Torras, van
decidir prosseguir-lo.
A partir d’algunes de les idees preliminars, obviant les
parts més condicionades per la biografia de Sprocani, però mantenint les
referències als pallassos absents, el nou ‘Rhum’ recrea conegudes entrades de
clown versionades per Monti al llarg de tota la seva trajectòria.
L’espai escènic, a més, és ple d’objectes utilitzats per ell
en anteriors muntatges perquè la representació vol ser un homenatge i una
reivindicació de la professió del pallasso. Un ofici, en paraules de Monti, que
aporta optimisme, esperança i felicitat a les persones.
L’espectacle
Una troupe de pallassos que malviuen oblidats i sense feina
reben l’encàrrec d’una actuació d’un dia per l’altre. Els caldrà assajar vells
gags i esquetxos, però hauran de suplir l’august Rhum-Monti, que no hi és.
Entre els membres de la companyia hi ha dos carablanques i un duel de
nyigui-nyogui decidirà quin d’ells s’ha de posar el nas vermell per substituir
l’absent i poder dur endavant la representació.
Aquest senzill fil argumental permet mostrar una tirallonga
de números amanits amb gràcia per contrapunts i per subratllats musicals ideats
pel músic-pallasso Pep Pascual, que juga a fer d’extravagant. Jordi Martínez
interpreta el clown que ha de fer d’august i que al final de l’espectacle
qüestiona el seu paper i parla amb la “inconsciència” representada per la veu
en off de Monti. Joan Arqué és el carablanca elegant i seductor, Roger Julià i
Guillem Albà emboliquen tots els papers de l’auca com a bons contraaugustos i
tots cinc plegats construeixen un treball coral i equilibrat.
L’espectacle permet diferents nivells de lectura. Per als
coneixedors de Monti, hi ha picades
d’ullet en record seu que susciten l’emoció sense caure en sentimentalismes.
Per als que no, és un xou de pallassos que combina recursos
clàssics i referències actuals amb un llenguatge descarat que esdevé
oportunament ingenu o tendre.
I malgrat certs problemes de ritme que va tenir la funció
del Monumental, tothom en algun moment o altre riu de gust perquè se sent
implicat en el que passa a l’escenari o en el pati de butaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada