El festival Deltebre Dansa, que en la seva
dotzena edició va decidir acostar-se al riu i va col·locar els escenaris al
passeig fluvial , va acomiadar-se ahir amb una xifra d’assistència rècord: va
atreure 15.000 espectadors, 3.000 més que en l’edició de l’any passat. 160
ballarins de 55 països d’arreu del món han anat a Deltebre amb l’objectiu
d’aprendre i crear noves formes i moviments. Una de les novetats del festival
va ser la Nit d’Espais Alternatius, que va voler traslladar els espectacles a
altres zones de la població.
Durant quinze dies, a aquesta localitat del
Baix Ebre s’hi han pogut veure les propostes del coreògraf i cineasta belga Wim
Vandekeybus, Maura Morales, Cesc Casadesús o Kristina i Sadé Alleyne, entre
d’altres. “El que és Madonna per a la música, ho és Vandekeybus per a la
dansa”, assegura el director festival Deltebre Dansa, Roberto Olivan. Wim
Vandekeybus és el fundador i director de la companyia de dansa Ultima Vez i la
seva proposta és agosarada: és una explosió d’agressivitat, por i perill. A
Nova York, Vandekeybus i els compositors Thierry de Mey i Peter Vermeersch van
rebre el prestigiós Bessie Award per la seva “confrontació brutal entre la
dansa i la música: el paisatge combatiu i perillós de What the body does not
remember ”.
Al festival es van poder veure, entre altres
espectacles, Pluja, amb música de la pianista i compositora Clara Peya i les
diferents disciplines de Guillem Albà (titelles, gest, teatre visual…) o la
singular dansa de figures petrificades Of ivory and flesh - statues also
suffer, de Marlene Monteiro Freitas.
Publicat per
25 de juliol de 2016
Foto Albert Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada