avui
12 desembre 2005
Guantánamo inspira l'obra teatral 'Sweet Dreams', que arriba al Tantarantana
Redacció
La indignació del que estava passant a la base militar de Guantánamo va ser el motor de Sweet Dreams, un muntatge de creació coproduït pel Teatre Tantarantana i els creadors Enric Nolla i Ricard Gázquez.
L'obra, que s'estrenarà el 13 de desembre, s'estructura com un museu de la tortura, vista aquesta com a sistema de repressió política.
Per tal que els espectadors tinguin una vivència sensorial, el teatre ha reduït el seu aforament i el públic serà convidat, a l'entrada i a la sortida del teatre, a transitar per les instal·lacions del muntatge.
L'argument de Sweet Dreams es trasllada 50 anys al futur, quan un grup d'aspirants a guies turístics de llocs d'horror assisteix a unes sessions pedagògiques sobre com era la vida i la tortura en el si d'una antiga colònia penitenciària, tal com avui es visita Auschwitz.
Amb aquests referents i els de la presó d'Abu Graib a l'Iraq, Gázquez i Nolla es van plantejar "com parlar d'aquesta realitat més enllà del que ja s'assenyalava als mitjans de comunicació".
Es van proposar "donar-li una visió artística o plàstica, amb el públic com a coprotagonista" i compartir amb els espectadors "una responsabilitat com a víctimes o botxins".
Nolla i Gázquez van assegurar "compartir" les paraules del britànic Harold Pinter, recent premi Nobel de literatura, que durant anys ha denunciat els abusos dels Estats més poderosos del món, com el bombardeig de l'OTAN sobre Sèrbia o la invasió de l'Iraq.
Set actors d'origen anglosaxó i català (l'espectacle és en els dos idiomes) es reparteixen els papers de guies, presoners, botxins i guàrdies.
Redacció
La indignació del que estava passant a la base militar de Guantánamo va ser el motor de Sweet Dreams, un muntatge de creació coproduït pel Teatre Tantarantana i els creadors Enric Nolla i Ricard Gázquez.
L'obra, que s'estrenarà el 13 de desembre, s'estructura com un museu de la tortura, vista aquesta com a sistema de repressió política.
Per tal que els espectadors tinguin una vivència sensorial, el teatre ha reduït el seu aforament i el públic serà convidat, a l'entrada i a la sortida del teatre, a transitar per les instal·lacions del muntatge.
L'argument de Sweet Dreams es trasllada 50 anys al futur, quan un grup d'aspirants a guies turístics de llocs d'horror assisteix a unes sessions pedagògiques sobre com era la vida i la tortura en el si d'una antiga colònia penitenciària, tal com avui es visita Auschwitz.
Amb aquests referents i els de la presó d'Abu Graib a l'Iraq, Gázquez i Nolla es van plantejar "com parlar d'aquesta realitat més enllà del que ja s'assenyalava als mitjans de comunicació".
Es van proposar "donar-li una visió artística o plàstica, amb el públic com a coprotagonista" i compartir amb els espectadors "una responsabilitat com a víctimes o botxins".
Nolla i Gázquez van assegurar "compartir" les paraules del britànic Harold Pinter, recent premi Nobel de literatura, que durant anys ha denunciat els abusos dels Estats més poderosos del món, com el bombardeig de l'OTAN sobre Sèrbia o la invasió de l'Iraq.
Set actors d'origen anglosaxó i català (l'espectacle és en els dos idiomes) es reparteixen els papers de guies, presoners, botxins i guàrdies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada