El blog de Miguel Guillen Burguillos
27 de desembre de 2005
Ahir vaig anar, per primer cop en la meva vida, a veure els Pastorets. I és que ser de Mataró i no haver anat mai a veure'ls crec que no podia ser. En fi, el cas és que fa unes setmanes, en el sopar d'aniversari d'en Francesc Amat, va sortir el tema dels Pastorets, i resultava que dos dels comensals, la Nadia Quevedo i un servidor, no havíem anat mai a veure'ls. En el meu cas particular, ni tan sols havia entrat mai a la Sala Cabañes. Coses que té haver crescut en un barri de la perifèria i no al centre de Mataró... Al final, vam decidir anar-hi el dia de Sant Esteve, amb la condició que en Salicrú s'encarregués d'adquirir les entrades. I així va ser.Dia 26 de desembre, 17.45 hores: arribo a la porta de la Sala Cabañes, on ja hi ha en Salicrú, la Nadia i la Pilar. Instants després arriba l'Amat. Tot seguit, cap a dintre, que l'obra està a punt de començar. Allà hi veig algun que altre conegut, com ara el meu company Jaume Graupera, a qui saludo. I bé, tots a seure que ens esperen quatre hores de teatre. I així va ser, quatre hores de Pastorets, quatre hores que, per mi personalment, van passar molt ràpid. Abans d'entrar pensava "mare meva, quatre hores allà dins, assegut, sense poder-me moure... acabaré fins els...". Però resulta que no, resulta que m'ho vaig passar molt bé, resulta que em van agradar molt els Pastorets. Jo em pensava que allò seria molt cutre, en plan teatre de fi de curs de l'escola, però no, crec que estava molt currat, malgrat que en alguns moments l'amateurisme era constatable. Reconec que no entenc res de teatre, però ahir hi vaig anar simplement per passar una bona estona, i puc dir que vaig aconseguir complir l'objectiu. En fi, que vaig passar una bona tarda de Sant Esteve, amb bon entreteniment i amb bona companyia. I després del teatre, a sopar al Dover unes pizzes, per comentar la jugada, per parlar de tot una mica i per enterar-te d'alguna que altra tafaneria. Tot plegat, un dia bastant complet. Potser fins i tot tornem a veure els Pastorets l'any que ve...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada