09 de desembre 2005

«El cooperativisme sempre ha arrelat a Mataró»

el punt
9 desembre 2005

l'entrevista
LLUÍS ARCAL.
Mataró
La Fundació de Cooperadors de Mataró es va crear al mes de juliol arran de la unió de l'Ajuntament de Mataró i la Unió de Cooperadors de Mataró amb la finalitat de promocionar l'economia social i preservar el patrimoni històric dels cooperadors.

Quins objectius té la Fundació de Cooperadors de Mataró?

«Fonamentalment volem preservar el patrimoni històric de la Cooperativa de Mataró. També volem procurar que no s'hi especuli mai, i que aquest patrimoni serveixi per als objectius per als quals va ser creat, que són el cooperativisme en tots els seus vessants, tot englobat en l'economia social. Aquesta economia social està feta a còpia de cooperatives, ONG i fundacions. Des d'aquesta amplitud de mires, la fundació potenciarà el cooperativisme en els àmbits local, nacional i internacional.»

Qui forma la fundació?

«Un 50% l'Ajuntament i l'altre 50% la Unió de Cooperadors de Mataró. La presidència recau en la regidora Pilar González Agàpito.»

Un dels objectius de la fundació és potenciar el cooperativisme de la ciutat. Com ho duran a terme?

«A través de la informació, de la formació i de l'acompanyament d'aquestes possibles cooperatives en tres aspectes. Volem potenciar les cooperatives amb les seves experiències en l'economia social i donar-les a conèixer. També volem potenciar el naixement de noves experiències cooperatives i la intercooperació. I, per descomptat, la preservació de l'antic patrimoni del cooperativisme i la seva història a través, per exemple, del premi Joan Peiró.»

Com projectaran la ciutat de Mataró perquè esdevingui un referent de l'economia social?

«Sense tenir la informació exhaustiva, puc dir que Mataró serà la ciutat del país que més metres quadrats dedicarà al cooperativisme, per tant passarà a tenir una transcendència molt important pel sol fet de la creació d'aquesta fundació. Mataró és una ciutat on el cooperativisme sempre ha arrelat al llarg dels temps, i actualment també hi ha joves cooperatives i cooperatives de gent jove que tenen moltes ganes de treballar i comunicar-se amb d'altres experiències que fan que s'acosti a l'intercooperativisme.»

Com es gestionarà l'antic patrimoni de la Unió de Cooperadors?

«Hi ha quatre locals o espais que s'incorporen a la fundació, més un cinquè. Són un local del Camí Ral, un del carrer Menéndez, el del carrer Cristina i el solar que hi ha entre el carrer Palmerola i el Deu de Gener. El cinquè local l'aporta la Cooperativa d'Habitatges, que és l'antic supermercat del carrer Poeta Punsola que en aquests moments ja funciona com a escola d'adults. Aleshores hi ha un compromís que la fundació exploti l'antic Cafè de Mar, que és propietat municipal. També hi ha d'altres locals, com el Cafè Nou, que també volem que s'incorpori a la fundació.»

Per aconseguir això, és imprescindible el paper que hi pugui jugar l'Ajuntament?

«Nosaltres l'hem volgut fer imprescindible. Com a Unió de Cooperadors pensem que l'hereu dels que van aixecar el moviment cooperatiu no és només la cooperativa, sinó tota la ciutat. Per a nosaltres era fonamental que la ciutat hi digués la seva.»

Què aportarà a la fundació l'Ajuntament i què la Unió de Cooperadors?

«Nosaltres hem de donar els continguts de la nostra idea de cooperativa i l'Ajuntament ha de donar els valors de la ciutat per potenciar el cooperativisme.»

Quines activitats faran properament per donar a conèixer la fundació?

«El que tindrà molta transcendència de manera immediata serà la convocatòria de la beca d'investigació Joan Peiró.»