tribuna maresme
16 desembre 2005
ALBERT CALLS
ALBERT CANUDAS
El pessebrisme i també l’escenificació dels Pastorets són els principals protagonistes dels actes del cicle nadalenc a la comarca
Són moltes les activitats del cicle nadalenc que es faran aquests dies al Maresme i que barregen art i tradició. Un primer bloc se centra al voltant del PESSEBRISME. Es pot destacar l’ampli programa d’activitats que es fa a Sant Vicenç de Montalt, localitat on s’emplaça el Museu del Pessebre. Aquest municipi commemora els “25 anys del tradicional pessebre de Sant Vicenç de Montalt”, amb un conjunt d’actes que organitzen els Amics dels Pessebres, amb la col·laboració de l’Ajuntament i diverses entitats. El programa consta d’un ampli ventall d’activitats com les exposicions “La figura del pessebre, avui”, “Cada Nadal un segell nou”, “Pessebres de muntanya” i la mostra monogràfica “25 anys de pessebres”. Però el cicle d’activitats inclou moltes coses més: la creació d’un vitrall de grans dimensions de patchwork i representant un pessebre, conferències-col·loquis, cuina de Nadal, contes i rondalles, la representació d’”El Poema de Nadal”, un concert nadalenc o un concurs literari, entre d’altres coses. Un altre lloc on hi ha una gran tradició pessebrística és la capital del Maresme. D’aquestes activitats se’n fa ressò el Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró. S’hi pot trobar un seguit de textos sobre nombrosos aspectes del pessebrisme entre els quals es destaca la riquesa patrimonial que suposa. D’altra banda, entre les activitats que organitzen, hi ha la tradicional exposició de diorames i el pessebre monumental, que es pot veure al Casal Parroquial fins al 5 de febrer. L’entitat, a més, convoca el 77è Concurs públic Local de Pessebres. A Mataró també destaca el pessebre municipal que hi ha a l’Ajuntament. Són molts més, però, els municipis que, de la mà dels amics de l’art pessebrístic, organitzen activitats a la comarca, com ara Premià de Mar, Alella, el Masnou, Arenys de Mar o Arenys de Munt, entre d’altres. Capítol a part mereixen els nombrosos PESSEBRES VIVENTS que s’organitzen al Maresme. Un dels destacats, enguany a la 9a edició, és el de Premià de Dalt. Les representacions, organitzades per l’Associació Cultural i Recreativa Carnestoltes, tindran lloc a la Masia de Can Cisa els dies 17, 18 i 26 de desembre i l’1 de gener. Premià de Mar també organitza, amb l’Escola de teatre Kampikipugui, el seu propi pessebre vivent. Les funcions, a la plaça de l’Ajuntament el 29 i el 30 de desembre. Un altre municipi que organitza activitats similars és Vilassar de Dalt. El pessebre el protagonitzaran els nens i les nenes del Club d’Esplai del municipi, als jardins de Can Bruguera el 24 de desembre. Els Amics del carrer Pere Grau donaran vida al pessebre del Masnou en tres representacions a l’Oratori de Santa Maria d’Ocata els dies 18, 24 i 26 de desembre. Els personatges del pessebre també prendran vida a Òrrius, en dues actuacions que tindran lloc el 25 i el 26 de desembre al nucli antic. Finalment, Calella també organitza el seu propi pessebre vivent mercès al Grup Pa, Vi i Motlló, al Parc Dalmau el 17 i 18 de desembre. També són tot un clàssic d’aquesta època de l’any ELS PASTORETS. Diversos municipis maresmencs organitzen aquestes representacions, que tenen el seu origen en els drames medievals en llatí que s’interpretaven en els oficis litúrgics de la nit de Nadal. Els més famosos són els de Mataró, que es van posar en escena per primera vegada el 25 de desembre de 1916. En aquest sentit, els membres de la secció teatral de la Sala Cabañes faran nombroses actuacions, començant el 26 de desembre. Al gener, es faran representacions el 6, 7, 8, 14, 15, 22 i 29 de gener i les últimes arribaran el 5 i el 12 de febrer. A banda de Mataró, a Argentona les representacions tindran lloc el 26 de desembre i el 8 de gener. Pel que fa a Arenys de Munt, les actuacions se celebraran el 25 i el 26 de desembre. A Calella, el 26 de desembre, el 8 i el 15 de gener. Finalment, a Pineda de Mar es representarà aquest clàssic nadalenc el 25 de desembre i l’1, el 6, el 8, i el 15 de gener. L'origen dels pessebres El mèrit de la creació dels pessebres s’ha d’atribuir a Sant Francesc d’Assís, el 1223, que tres anys abans de la seva mort havia assistit a la celebració del Nadal a Betlem. Va quedar tan impressionat que va voler fer una celebració similar a Greccio, demanant autorització al papa Honori III. Un cop obtinguda, va fer instal·lar un pessebre de palla en una cova, i un nen Jesús de pedra, entremig d’un bou i un ase vius. El pessebre va arribar per primer cop a Espanya el segle XVIII, quan Carles III va portar aquesta tradició italiana des de Nàpols, amb molt bona acollida de la noblesa i una ràpida expansió pel territori. Va anomenar-se ‘Pessebre del príncep’ i es conserva en el “Salón de Columnas”, del Palau Reial de Madrid. La tradició ha tingut un gran seguiment fins avui, en especial entre els catalans.
El pessebrisme i també l’escenificació dels Pastorets són els principals protagonistes dels actes del cicle nadalenc a la comarca
Són moltes les activitats del cicle nadalenc que es faran aquests dies al Maresme i que barregen art i tradició. Un primer bloc se centra al voltant del PESSEBRISME. Es pot destacar l’ampli programa d’activitats que es fa a Sant Vicenç de Montalt, localitat on s’emplaça el Museu del Pessebre. Aquest municipi commemora els “25 anys del tradicional pessebre de Sant Vicenç de Montalt”, amb un conjunt d’actes que organitzen els Amics dels Pessebres, amb la col·laboració de l’Ajuntament i diverses entitats. El programa consta d’un ampli ventall d’activitats com les exposicions “La figura del pessebre, avui”, “Cada Nadal un segell nou”, “Pessebres de muntanya” i la mostra monogràfica “25 anys de pessebres”. Però el cicle d’activitats inclou moltes coses més: la creació d’un vitrall de grans dimensions de patchwork i representant un pessebre, conferències-col·loquis, cuina de Nadal, contes i rondalles, la representació d’”El Poema de Nadal”, un concert nadalenc o un concurs literari, entre d’altres coses. Un altre lloc on hi ha una gran tradició pessebrística és la capital del Maresme. D’aquestes activitats se’n fa ressò el Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró. S’hi pot trobar un seguit de textos sobre nombrosos aspectes del pessebrisme entre els quals es destaca la riquesa patrimonial que suposa. D’altra banda, entre les activitats que organitzen, hi ha la tradicional exposició de diorames i el pessebre monumental, que es pot veure al Casal Parroquial fins al 5 de febrer. L’entitat, a més, convoca el 77è Concurs públic Local de Pessebres. A Mataró també destaca el pessebre municipal que hi ha a l’Ajuntament. Són molts més, però, els municipis que, de la mà dels amics de l’art pessebrístic, organitzen activitats a la comarca, com ara Premià de Mar, Alella, el Masnou, Arenys de Mar o Arenys de Munt, entre d’altres. Capítol a part mereixen els nombrosos PESSEBRES VIVENTS que s’organitzen al Maresme. Un dels destacats, enguany a la 9a edició, és el de Premià de Dalt. Les representacions, organitzades per l’Associació Cultural i Recreativa Carnestoltes, tindran lloc a la Masia de Can Cisa els dies 17, 18 i 26 de desembre i l’1 de gener. Premià de Mar també organitza, amb l’Escola de teatre Kampikipugui, el seu propi pessebre vivent. Les funcions, a la plaça de l’Ajuntament el 29 i el 30 de desembre. Un altre municipi que organitza activitats similars és Vilassar de Dalt. El pessebre el protagonitzaran els nens i les nenes del Club d’Esplai del municipi, als jardins de Can Bruguera el 24 de desembre. Els Amics del carrer Pere Grau donaran vida al pessebre del Masnou en tres representacions a l’Oratori de Santa Maria d’Ocata els dies 18, 24 i 26 de desembre. Els personatges del pessebre també prendran vida a Òrrius, en dues actuacions que tindran lloc el 25 i el 26 de desembre al nucli antic. Finalment, Calella també organitza el seu propi pessebre vivent mercès al Grup Pa, Vi i Motlló, al Parc Dalmau el 17 i 18 de desembre. També són tot un clàssic d’aquesta època de l’any ELS PASTORETS. Diversos municipis maresmencs organitzen aquestes representacions, que tenen el seu origen en els drames medievals en llatí que s’interpretaven en els oficis litúrgics de la nit de Nadal. Els més famosos són els de Mataró, que es van posar en escena per primera vegada el 25 de desembre de 1916. En aquest sentit, els membres de la secció teatral de la Sala Cabañes faran nombroses actuacions, començant el 26 de desembre. Al gener, es faran representacions el 6, 7, 8, 14, 15, 22 i 29 de gener i les últimes arribaran el 5 i el 12 de febrer. A banda de Mataró, a Argentona les representacions tindran lloc el 26 de desembre i el 8 de gener. Pel que fa a Arenys de Munt, les actuacions se celebraran el 25 i el 26 de desembre. A Calella, el 26 de desembre, el 8 i el 15 de gener. Finalment, a Pineda de Mar es representarà aquest clàssic nadalenc el 25 de desembre i l’1, el 6, el 8, i el 15 de gener. L'origen dels pessebres El mèrit de la creació dels pessebres s’ha d’atribuir a Sant Francesc d’Assís, el 1223, que tres anys abans de la seva mort havia assistit a la celebració del Nadal a Betlem. Va quedar tan impressionat que va voler fer una celebració similar a Greccio, demanant autorització al papa Honori III. Un cop obtinguda, va fer instal·lar un pessebre de palla en una cova, i un nen Jesús de pedra, entremig d’un bou i un ase vius. El pessebre va arribar per primer cop a Espanya el segle XVIII, quan Carles III va portar aquesta tradició italiana des de Nàpols, amb molt bona acollida de la noblesa i una ràpida expansió pel territori. Va anomenar-se ‘Pessebre del príncep’ i es conserva en el “Salón de Columnas”, del Palau Reial de Madrid. La tradició ha tingut un gran seguiment fins avui, en especial entre els catalans.
MARTA TEIXIDÓ
FOTO: DAVID CASTAÑEDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada