avui
12 desembre 2005
El dramaturg italià, premi Nobel de literatura, es presentarà a les eleccions primàries de centreesquerra per ser candidat a l'alcaldia de Milà
Dario Fo es passa a la política
Thaïs Gutiérrez
Quan el 1997 l'Acadèmia d'Estocolm va decidir atorgar el premi Nobel de literatura a Dario Fo, un dels motius que tenia va ser que és "una de les figures preeminents del teatre polític que, seguint la tradició dels joglars medievals, ha fustigat el poder i ha restaurat la dignitat dels humils". En aquests anys passats des de l'entrega d'un dels premis més polèmics per a Itàlia, on Fo té molts detractors per les seves dures i despiatades crítiques contra la dreta, el premi Nobel no s'ha limitat al teatre polític sinó que ha decidit definitivament entrar en política.
A principis de l'any 2000 els rumors sobre una possible candidatura de Fo a l'alcaldia de Milà es començaven a sentir, però tot va quedar reduït a fum ja que el 2001, l'any de les eleccions, el dramaturg va preferir mantenir-se lluny de la política, a la qual ha dedicat nombroses obres, i va rebutjar l'oferta. Ara, però, després de cinc anys de govern de Silvio Berlusconi, a qui Fo va dedicar l'obra satiríca i irreverent L'anomalo Bicefalo, ha decidit fer el gran pas i es presentarà a les eleccions primàries del centreesquerra, que se celebraran a finals de gener i d'on sortirà el candidat de l'Unió per a l'alcaldia. El seu rival serà Bruno Ferrante, candidat del principal partit de l'oposició, els Demòcrates d'Esquerres, i dels centristes de la Marguerita, un home polític, completament oposat al dramaturg italià.
Amb 79 anys, Fo encara està considerat un dels homes "més subversius de tot el país", com el qualificava el diari anglès The Guardian, i compta amb un respecte infinit entre els intel·lectuals d'esquerres, que puntualment van a veure totes les seves obres teatrals i llegeixen tots els seus llibres.
En aquests moments, a més, la popularitat que ha tingut a Itàlia el film Viva Zapatero, de l'actriu còmica Sabina Guzzanti, en què Fo apareix per denunciar la manca de llibertat d'expressió i la censura que viuen els artistes a Itàlia, li ha servit com a plataforma propagandística. Milers de ciutadans han omplert els cinemes des del mes de setembre, quan es va estrenar aquesta pel·lícula.
Fo és extremadament crític amb el govern de Silvio Berlusconi i denuncia que el seu país ha anat cada cop pitjor des que la dreta va pujar al govern l'any 2001. Tot i això, el dramaturg no tanca mai la porta a l'esperança i assegura que "si un excava a un nivell profund, més enllà de l'estupidesa que sembla haver cobert aquesta nació, es troben persones d'un altre nivell, molta gent que espera que jo els expliqui una altra història".
I és precisament aquesta altra història la que està explicant aquests dies de campanya electoral per tota la ciutat, en actes i trobades, amb joves, ancians, treballadors de La Scala i de les fàbriques, sense aturar-se i sempre fidelment acompanyat -igual que en les seves obres- per la seva dona, Franca Rame.
Dario Fo es passa a la política
Thaïs Gutiérrez
Quan el 1997 l'Acadèmia d'Estocolm va decidir atorgar el premi Nobel de literatura a Dario Fo, un dels motius que tenia va ser que és "una de les figures preeminents del teatre polític que, seguint la tradició dels joglars medievals, ha fustigat el poder i ha restaurat la dignitat dels humils". En aquests anys passats des de l'entrega d'un dels premis més polèmics per a Itàlia, on Fo té molts detractors per les seves dures i despiatades crítiques contra la dreta, el premi Nobel no s'ha limitat al teatre polític sinó que ha decidit definitivament entrar en política.
A principis de l'any 2000 els rumors sobre una possible candidatura de Fo a l'alcaldia de Milà es començaven a sentir, però tot va quedar reduït a fum ja que el 2001, l'any de les eleccions, el dramaturg va preferir mantenir-se lluny de la política, a la qual ha dedicat nombroses obres, i va rebutjar l'oferta. Ara, però, després de cinc anys de govern de Silvio Berlusconi, a qui Fo va dedicar l'obra satiríca i irreverent L'anomalo Bicefalo, ha decidit fer el gran pas i es presentarà a les eleccions primàries del centreesquerra, que se celebraran a finals de gener i d'on sortirà el candidat de l'Unió per a l'alcaldia. El seu rival serà Bruno Ferrante, candidat del principal partit de l'oposició, els Demòcrates d'Esquerres, i dels centristes de la Marguerita, un home polític, completament oposat al dramaturg italià.
Amb 79 anys, Fo encara està considerat un dels homes "més subversius de tot el país", com el qualificava el diari anglès The Guardian, i compta amb un respecte infinit entre els intel·lectuals d'esquerres, que puntualment van a veure totes les seves obres teatrals i llegeixen tots els seus llibres.
En aquests moments, a més, la popularitat que ha tingut a Itàlia el film Viva Zapatero, de l'actriu còmica Sabina Guzzanti, en què Fo apareix per denunciar la manca de llibertat d'expressió i la censura que viuen els artistes a Itàlia, li ha servit com a plataforma propagandística. Milers de ciutadans han omplert els cinemes des del mes de setembre, quan es va estrenar aquesta pel·lícula.
Fo és extremadament crític amb el govern de Silvio Berlusconi i denuncia que el seu país ha anat cada cop pitjor des que la dreta va pujar al govern l'any 2001. Tot i això, el dramaturg no tanca mai la porta a l'esperança i assegura que "si un excava a un nivell profund, més enllà de l'estupidesa que sembla haver cobert aquesta nació, es troben persones d'un altre nivell, molta gent que espera que jo els expliqui una altra història".
I és precisament aquesta altra història la que està explicant aquests dies de campanya electoral per tota la ciutat, en actes i trobades, amb joves, ancians, treballadors de La Scala i de les fàbriques, sense aturar-se i sempre fidelment acompanyat -igual que en les seves obres- per la seva dona, Franca Rame.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada