cap gros
1 desembre 2005
La nova entitat la formen l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors i vol promocionar l’economia social i preservar el patrimoni dels cooperadors
per J. Salicrú - fotos J. S. - 01/12/2005 11:52
La taula presidencial de l'acte: Vilert, Esteban, Baron, González i Sanz Santaolalla.
Fomentar l'economia social de Mataró, projectar Mataró com a ciutat referent de l'economia social en l'àmbit català, estatal i internacional i preservar el patrimoni històric de la Unió de Cooperadors i generar-ne activitat d'acord amb la finalitat fundacional de la Fundació. Són les tres línies estratègiques en què es divideix el treball de la nova Fundació Cooperadors de Mataró presentada ahir dimecres dia 30 a la sala d'actes de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), al carrer Herrera. La nova entitat és fundació privada que formen l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors amb l'objectiu prioritari de defensar i promocionar l'economia social i preservar el patrimoni històric de la Unió de Cooperadors, que es plasma en set locals repartits per tota la ciutat. Justament el president de la Unió de Cooperadors, Xevi Vilert, va dedicar la seva intervenció per repassar el destí de quatre dels set locals que formen el patrimoni històric de l'entitat i que han passat a ser part de l'actiu immobiliari de la nova Fundació: el solar situat entre el carrer Palmerola, el Deu de gener, la plaça de les Tereses i la plaça de Cuba que funciona com a aparcament de rotació de zona blava, la casa situada al carrer Meléndez i un altre immoble al carrer Cristina -que es destinaran a habitatge públic i comerços- i un edifici a la zona Can Xammar, propietat de PUMSA. Els tres edificis restants -el Cafè de Mar, el Cafè Nou i un local del carrer Montserrat- encara estan "en litigi", segons s'apunta des de la Unió de Cooperadors. Pel Cafè de Mar, que és propietat de PUMSA, s'està en negociacions amb l'Ajuntament, mentre que el local del carrer Montserrat i el Cafè Nou són a mans privades. A banda d'aquests locals històrics, la Unió de Cooperadors va comprar un local al carrer Poeta Punsola que ara usa l'Institut Municipal d'Educació i que també forma part de l'actiu de la Fundació. Respecte a la presentació de la Fundació, Vilert va indicar que ahir es feia un gran pas, però que dins de la centenària història del moviment cooperativista era un pas més. A l'acte, presidit per l'alcalde Joan Antoni Baron, hi va intervenir també Pilar González, que passa a ser la presidenta de la nova fundació. L'actual primera tinent d'alcalde va expressar la seva "gran satisfacció" per la presentació definitiva d'aquest nou organisme. Va recordar també que el d'ahir era el pas final de tot un procés iniciat amb la recuperació dels ajuntaments democràtics de cara a recuperar per a la ciutat el patrimoni de la Unió de Cooperadors: "La nova fundació recull la tradició cooperativista de la ciutat però és també una eina de futur perquè esperit cooperativista de la ciutat tiri endavant", va comentar la primera tinent d'alcalde. La presentació va comptar també amb el director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, Santiago Esteban. "El cooperativisme es fa generant noves cooperatives", va reclamar Esteban després d'alabar el treball del nou ens i el moviment cooperativista de la ciutat, que va recordar que és un element diferencial de la capital del Maresme. A primera fila, a banda de regidors de tots els partits amb representació municipal, hi havia el director de la Fundació, el mataroní Carles Spà.
La presentació de la nova Fundació Cooperadors de Mataró es va completar amb una conferència del director d'Elkar-Ian -una societat per a la promoció de cooperatives del País Basc-, Javier Sanz Santaolalla. Aquest va descriure una panorama no tan optimista en relació al fenomen cooperatiu com el que la vox populi atribueix generalment al País Basc: "A part de l'experiència de Mondragón, que segueix funcionant molt bé, vam detectar que alguna cosa fallava perquè el número de cooperatives anava en descens", va recordar. A més, l'empresari va assegurar que el fenomen cooperatiu no se circumscriu únicament a la zona de Mondragón, sinó que len aquesta zona existeixen 74 empreses d'economia social però que en tot el País Basc n'hi ha 450. La funció de l'empresa que dirigeix el basc és acompanyar noves empreses cooperatives en el moment de néixer així com transformar algunes petites i mitjanes empreses cap a aquest model de gestió: "Una cosa és que hi hagi emprenedors, l'altra és que tingui totes les capacitats per tirar endavant una cooperativa", va assegurar Sanz Santaolalla en relació a això. Els resultats de l'empresa són espectaculars i els dos darrers anys han aconseguit ajudar a néixer setanta cooperatives, en un altíssim percentatge empreses noves. El basc va queixar-se també que en general els polítics no tenen excessiva sensibilitat pel fenomen cooperatiu, encara que va admetre que l'ambient copsat en aquest sentit a la capital del Maresme era mostra del contrari, justament.
La Fundació fomentarà l'economia social, entesa com a forma d'organització democràtica de les persones agrupades amb finalitats econòmiques, en qualsevol de les formes jurídiques actuals, com ara cooperatives, associacions, fundacions o mútues, com les formes que aquestes puguin establir en un futur. De cara a fomentar l'economia social la nova fundació ha projectat quatre grans eixos: la posada en marxa d'accions per recuperar la memòria històrica del cooperativisme -convocatòria de la Beca d'investigació Joan Peiró-, el recolzament formatiu a entitats d'economia social, la divulgació del cooperativisme i l'assessorament en el disseny d'accions de foment de l'economia social-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada