Tintín entra al teatre londinenc

avui

20 desembre 2005

Conxa Rodríguez

Dues de les noves incorporacions a la cartellera londinenca beuen de fonts artístiques diferents: el còmic i el cine. A tots dos, l'èxit de públic els acompanya. Fins i tot, la crítica també combrega amb el Tintín escènic, però no així amb l'espectacle de dansa basat en el film Eduardo Manostijeras. Si bé el títol del primer muntatge és Herge's Adventures of Tintin, el seu contingut correspon al llibre Tintín al Tibet, que explica la història del jove periodista i el gosset Milú, quan s'enfilen a les gelades muntanyes de l'Himàlaia a la recerca del seu amic Xang. El blanc i minimalista escenari del Barbican és perfecte per a la recreació del país del gel on viu el ieti. Un escenari que, de sobte, es transforma en l'atrafegat carrer d'una ciutat oriental on les bicicletes i els sorolls urbans contrasten amb la solitud de l'Himàlaia.
Aquesta producció del teatre Young Vic, que presenta les seves obres en una de les sales del Barbican mentre remodela el seu edifici, és una excel·lent proposta de la cartellera nadalenca a la capital britànica. La prova és que el públic hi ha anat massivament el primer cap de setmana de funcions. I tothom amb l'experiència comuna d'haver llegit les aventures de Tintín.
Encara que els espectadors coneguin els detalls del còmic, en desconeixen la música, la interpretació i l'escenografia, que donen una nova dimensió a la història. L'home de les neus, els tifons i fins i tot les cançons dels cosins Dupont i Dupond tenen l'origen en el còmic, però sembla que s'han independitzat en una obra on Tintín apareix com a espectador de la seva pròpia història. El Milú, caracteritzat per l'actor Simon Trinder, és més rellevant que Tintín.
Vist l'espectacle, ningú no dubta que el repartiment l'han fet fans d'Hergé. Els actors agafen amb energia les cordes per escalar les muntanyes i fan convincent una trama de la qual emergeix l'humor característic d'Hergé. Per exemple, quan Tintín descobreix l'avió accidentat, la llum de la seva llanterna revifa les víctimes de l'accident, que comencen a cantar: "Salveu-nos, salveu-nos, fa molt fred quan s'és mort".
El compositor Orlando Gough, l'adaptador David Greig i el dissenyador Ian MacNeil completen el potent equip de direcció del qual s'ha sabut envoltar Rufus Norris. Un nucli que ha suscitat bones crítiques i elogis del públic per a aquesta producció del Young Vic, que es pot veure fins al 21 de gener. Si l'any passat ja van fer diana amb una original adaptació de La bella dorment, amb aquest Tintín ratifiquen que coneixen la fórmula per fer muntatges excel·lents. 'Manostijeras' balla
Altra cosa és la versió en format dansa de la pel·lícula Eduardo Manostijeras, de Tim Burton, que ha fet cap a Londres. El lànguid personatge ha servit d'inspiració al coreògraf Matthew Bourne, un dels més coneguts a Anglaterra d'ençà que dirigeix el teatre Sadler's Wells, on ha estrenat la faula burtoniana en clau de ball. Bourne parteix de la pel·lícula, però per als qui no l'han vist, l'espectacle interpretat per Sam Archer és laberíntic. El teatre ha fet saber que les entrades per al muntatge, que serà en cartell fins al 5 de febrer, s'estan venent de pressa, però els crítics hi han trobat pegues. Alguns el titllen de pobre pel que fa a la dansa; d'altres, en música; i gairebé tots coincideixen que depèn massa del referent burtonià. Imitar els genis és complicat.