'TERÀPIES', un muntatge que desencadena el riure fàcil

www.elperiodico.cat

27 de setembre de 2006

GONZALO PÉREZ DE OLAGUER
AUTOR Christopher Durang

DIRECCIÓ Rafael Calatayud

ESTRENA 18 de setembre

LOCAL Teatre Condal

Des de la primera escena veiem que Teràpies va en to de comèdia, de comèdia muntada sobre l'exageració, que tan sols busca el riure de l'espectador i que tothom oblidarà aviat. Christopher Durang (Nova Jersey, 1949) compta amb un bon currículum i un recorda el seu Carcajada salvaje, que va protagonitzar Charo López. Però l'obra del Teatre Condal no té objectius més elevats que la riallada fàcil, basada sobretot en la interpretació.En un escenari en què conviuen tres llocs --el restaurant, la consulta i l'apartament-- i que la il.luminació s'encarrega d'anar delimitant, l'autor explica una història banal que passa pel sexe, la psicoanàlisi i un joc d'identitats. La direcció de Rafael Calatayud no té miraments i porta fins al límit de l'absurd tant les situacions com les interpretacions principals. S'ha de dir que l'espectador riu i que això es deu més que a la gràcia del text al bon treball dels actors; en primer lloc, de Victòria Pagès, i després, de David Bagès i Francesc Albiol.

Tots tres estan capacitats per afrontar obres de més força, com han demostrat de sobres.Segur que el mateix director va detectar al llegir l'obra que aquesta no donava per més i que la possibilitat de portar-la a bon port passava per forçar el ritme, els gestos i els moviments dels actors, i per evidenciar des de la primera escena que Teràpies és una comèdia per passar l'estona. Els personatges estan ben definits: la dona plena de complexos en la seva precipitada recerca de l'amor, l'individu bisexual que va per totes, i el tòpic i divertit psicoanalista ple de tics. Calatayud els mou bé dalt de l'escenari i els força en el seu afany per fer riure el personal.

El Condal manté la seva línia de programació i això és bo. El públic sap el tipus de teatre que hi trobarà, que després podrà ser de més o menys envergadura. En aquest cas diria que és de caire menor i que la representació aconsegueix entretenir i fer riure un públic predisposat a fer-ho.