23 octubre 2006
El jurat premia l'"excepcional" feina del protagonista i director de l'obra
Josep Maria Pou, ahir, a casa seva, a Barcelona, hores després de saber la notícia de la concessió del guardó.
Foto: CÉSAR RANGEL
IMMA FERNÁNDEZBARCELONA
"Aquests premis són un termòmetre de la gent que t'estima i de la transcendència de la teva feina. De sobte, exclames: ¡Ostres, tan gran sóc!", declarava ahir un Josep Maria Pou "cansat" i "angoixat" per les mil i una trucades i felicitacions rebudes després de ser distingit amb el Premio Nacional de Teatro, que atorga el Ministeri de Cultura. El jurat, presidit pel director de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM), José Antonio Campos, va reconèixer, per unanimitat, "el seu excepcional treball de traducció, direcció i interpretació" de La cabra o ¿qui és Sylvia?, que "confirma una vida de passió pel teatre"."M'agrada aquest afegitó que al.ludeix a la meva passió per l'escena, perquè ho sento com un reconeixement als meus 36 anys de trajectòria --va explicar el guardonat--. Sóc un privilegiat: no he parat mai de treballar. I això que quan vaig començar, a Madrid els anys 70, em deien que era bon actor, però massa alt, que si fos guapo m'aniria més bé... I a mi m'era igual, jo només volia fer-ho bé".
IMMA FERNÁNDEZBARCELONA
"Aquests premis són un termòmetre de la gent que t'estima i de la transcendència de la teva feina. De sobte, exclames: ¡Ostres, tan gran sóc!", declarava ahir un Josep Maria Pou "cansat" i "angoixat" per les mil i una trucades i felicitacions rebudes després de ser distingit amb el Premio Nacional de Teatro, que atorga el Ministeri de Cultura. El jurat, presidit pel director de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM), José Antonio Campos, va reconèixer, per unanimitat, "el seu excepcional treball de traducció, direcció i interpretació" de La cabra o ¿qui és Sylvia?, que "confirma una vida de passió pel teatre"."M'agrada aquest afegitó que al.ludeix a la meva passió per l'escena, perquè ho sento com un reconeixement als meus 36 anys de trajectòria --va explicar el guardonat--. Sóc un privilegiat: no he parat mai de treballar. I això que quan vaig començar, a Madrid els anys 70, em deien que era bon actor, però massa alt, que si fos guapo m'aniria més bé... I a mi m'era igual, jo només volia fer-ho bé".
ENAMORAT DE L'OBRA
Pou va rebre amb "sorpresa i emoció" la distinció per un espectacle que li va suposar el debut com a director escènic i que, a més de protagonitzar i traduir (al català i al castellà), també va coproduir. L'aclamada i polèmica obra del dramaturg nord-americà Edward Albee és, per l'intèrpret, "una declaració d'intencions del que ha de ser el teatre: una peça provocadora, arriscada, insòlita i que porta a la reflexió. Per això vaig voler controlar-ho tot". Comèdia i a la vegada desoladora tragèdia, el text aborda sense concessions la hipocresia moral, la deshumanització, les carències afectives, la soledat i els límits de la tolerància. "És el cor obert a la irracional naturalesa de l'amor", anunciava Pou abans de l'estrena del muntatge al Teatre Romea, el novembre del 2005.L'actor es va enamorar de La cabra quan en va descobrir la representació a Broadway --amb Bill Pullman i Mercedes Ruehl--, i es va entestar a portar-la a Espanya. La trama: un prestigiós arquitecte, casat i amb un fill, confessa a la seva família al complir els 50 que està enamorat d'una cabra, amb la qual manté relacions sexuals. L'explícita zoofília --"la cabra no és una metàfora, és una cabra de veritat", va deixar clar Albee-- va aixecar un gran rebombori als EUA des que es va estrenar el 2002.
EXCEL.LENT ACOLLIDA
Per Pou, el guardó d'ahir suposa també un premi per al públic espanyol (l'obra encara està de gira i arribarà a Madrid al gener), que ha sabut entendre el rerefons del text, més enllà de la perversió sexual. "Els espectadors no volen veure tonteries, són exigents i valoren apostes compromeses i difícils, com també ho era Celobert. Ja sabem com és la dreta als Estats Units, però aquí no hi ha hagut cap escàndol ni ningú ha abandonat la sala. Fins i tot alguns al final de l'obra em deien: 'Felicitats; jo no volia veure una història sobre algú que folla amb un animal, però em van convèncer i m'alegro molt d'haver- la vist'".Pou assegura que per ell cada funció és un examen i que va pel món com si fos un jovenet de 18 anys."Aquesta és la meva gran virtut: em sento novell i nerviós cada vegada que pujo a escena. El passat no serveix, perquè, si un dia falles, el fracàs queda. La meva obsessió és fer bé la meva feina cada dia".A més a més de l'esmentat guardó, el Ministeri de Cultura va atorgar ahir el Premio Nacional de Circo. Aquest va recaure en el pallasso José Antonio Yllich Muñoz, Tony Alexis, actual estrella del Circ Krone d'Alemanya, per "la tasca que ha fet en l'actualització del llenguatge del pallasso".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada