La casa europea del Lliure a Berlín

www.elperiodico.cat

22 octubre 2006

Àlex Rigola exhibeix el seu muntatge 'European House' al festival MADrid BARcelona
, muntatge d'Àlex Rigola, presentat a Berlín.

Foto: ROS RIBAS"

Una espectacular imatge d'European House, muntatge d'Àlex Rigola, presentat a Berlín. Foto: ROS RIBAS
PAOLA ÁLVAREZ

BERLÍN
El Teatre Lliure ha tornat a Berlín per segona vegada en menys de dos mesos per demostrar que és capaç de conquistar el públic de la que, segons el seu director, és una de les capitals del teatre mundial. Si a finals d'agost es convertien en una de les sensacions del Festival Brecht amb el seu muntatge de Santa Joana dels Escorxadors, ara han arribat a la capital alemanya --en el marc del festival de teatre de tres dies MADrid BARcelona: Avui espectacle-- amb una innovadora proposta del seu director, European House. Un pròleg de Hamlet sense paraules."És la primera vegada que començo un projecte partint d'un espai escènic. Normalment sempre he començat pel text", confessa Rigola, a qui ni la grip aconsegueix arrabassar l'emoció de tornar a treballar a Berlín.

L'espai escènic que ha servit d'inici al director és la secció d'una casa de tres pisos on anem veient l'evolució d'una història en temps real. Un possible pròleg de Hamlet que veiem representat en una família burgesa actual. El pare, un important empresari, acaba de morir i la seva dona i el seu fill, Hamlet, arriben a la casa per on aniran passant familiars i amics per donar-los el condol. "He decidit fer un espectacle només apte per a voyeurs. Volia que la gent se sentís com James Stewart a La ventana indiscreta", explica Rigola, que confessa haver descobert el seu propi voyeurisme a través de les vinyetes de 13 Rue del Percebe.Així, l'espectador s'acaba convertint en un element més de la histò- ria, compartint la tensió d'un ambient sepulcral i incòmode i convertint-se en còmplice dels secrets i les passions contingudes que es van succeint als diferents espais. "Si poses els espectadors en situació de voyeur és per fer-los reflexionar sobre alguna cosa, per fer una crítica. El fet que l'obra no tingui diàlegs és per mostrar que en aquesta societat fem servir el verb per al mínim i gairebé mai per debatre i dialogar", prossegueix. I afegeix: "És una crítica a un teixit social que està més mort que viu, no actua, espera que les coses passin. I això és el que passa abans de la història de Hamlet, fins que ell decideix actuar i canviar alguna cosa, encara que acabi en desgràcia".

El resultat és un muntatge tan senzill com espectacular en què el director del Lliure torna a utilitzar la música, la dansa i uns efectes cinematogràfics tan ben integrats que donen a l'obra una dimensió multimèdia que no té.Rigola sap que la seva idea funciona, encara que el ritme hiperrealista incomodi l'espectador a l'inici, perquè, segons les seves paraules, "és com una partitura", una cançó que comença lentament i agafa força pel camí. L'originalitat de la seva proposta no ha passat inadvertida a l'estranger, i encara que primer estarà a Barcelona, des del 31 d'octubre fins al 12 de novembre, després rodarà pel món passant per Roma, Torí i Lisboa i l'any que ve travessarà mig món per representar-se a Buenos Aires i Melbourne.Però el Teatre Lliure no ha estat sol aquests dies a Berlín.

El festival, que ha estat organitzat per l'Instituto Cervantes en col.laboració amb el teatre Hebbel am Ufer, també ha portat tres muntatges més representatius del teatre alternatiu: El caso del espectador, de María Jerez, i les obres Historia de Ronald, el payaso de MacDonalds, Borges i Goya, de Rodrigo García, a qui el mateix Rigola definia dimarts passat en l'acte d'inauguració del festival com un dels autors més innovadors del nostre país i referent de molts altres creadors, entre els quals es va incloure ell mateix.