Un musical jove en motiu de la festa del teatre deixa el personal bocabadat
N’hi ha per començar amb un ‘Musha Sala’ a l’estil del cèlebre ‘Musho Betis’. Sala Cabanyes va celebrar dissabte passat en clau interna la festa del teatre i ho va fer deixant l’escenari a una proposta jove i descarada en forma de musical d’èxit que si bé va ser sols un tastet –o en llenguatge guai un ‘work in progress’– va deixar conclusions catedralícies sobre el potencial que hi ha a la ciutat, en el jovent de la nostra escena. La història de com el musical va acabar dalt l’escenari és la peripècia d’una idea, una generació, moltes ganes i sobretot il•lusió. El que va començar sent idea de pocs va acabar sent projecte de fins a una vintena de joves que, dalt l’escenari i salvant les apreciacions òbvies de qui ha treballat poc temps i amb una direcció coral d'entre tots –a més de la feina de coordinació sobretot de Marc Flynn i Àgata Casanovas– van deixar bàsicament bocabadat el personal.
Deixant que la tria de diferents parts inconcluses d’un tot i el poc lligam entre elles va fer inassequible la comprensió de la trama, el que va desfilar sobre l’escenari va ser bàsicament talent. S’hi estrenaven per la causa escènica perles del cant mataroní i amics dels amics. Reapareixien a l’escenari valors de la Sala que la claca enyorava. S’hi interpretaven peces d’arribada fàcil, molt ben executades. És cert que algunes interpretacions haurien de passar per la rella del criteri i escollir millor el ventall assequible de cadascun –sobretot amb els aguts– però el to general va superar el notable, acompanyat d’una força –senzilla i resultadista– en l’escena digna de musicals de molts més quirats.
Que sigui espectacle de Fires!
Es diu que l’experiment, forjat en dos mesos d’assaig i sense direcció d’altell, podria acabar sent un espectacle de Fires, qui sap si el 2012. I ja se sap que a la Sala si els Pastorets són la lliga, el muntatge de Pentecosta és com la Champions, menys partits però més decisius. La veritat, vist l’espectacle de dissabte, n’hi ha per esperar amb candeletes que els rius d’il•lusió i talent no s’aturin i cristal•litzin en obra major quan sigui. Pels canals que sigui. Però aquesta generació i, bàsicament, aquesta mena de fer sense complexes, ambiciosa, jove i potent mereixen cartell, teatre i platea, com dissabte, absolutament lliurada. Pur espectacle. Musha Sala!
publicat per
Cugat Comas
Fotos d'Anna Aluart
www.totmataro.cat
15 de març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada