Marc Molina aconsegueix tot un trumfo amb el seu ‘Mikado’
El dia de Sant Josep hi va haver una altra estrena a la Sala Cabanyes. I va ser un nou èxit d’una de les temporades més prolífiques en molts anys. Perquè en Marc Molina, un dels directors de la fornada jove de la casa ha aconseguit muntar una acuradíssima versió de ‘El Mikado’ que entronca de manera brillant amb la tirada que la casa sempre ha tingut envers els musicals.
Opereta de referència
Composta per William S. Gilbert i Arthur S. Sullivan, ‘El Mikado’ es va estrenar a Londres l’any 1885 i constitueix des d’aleshores la comèdia musical més emblemàtica i més representada arreu del món, tant amb produccions professionals com amb muntatges de teatre amateur. El 1986 la companyia Dagoll Dagom la va donar a conèixer per primer cop a Catalunya i va obtenir un èxit molt sonat. Vint anys més tard va fer-ne una reposició, també reeixida, que es va poder veure al Teatre Monumental. La rocambolesca trama d’aquesta obra se situa al Japó, en un temps llunyà. Figura que el Mikado, que és l’emperador, prohibeix sota pena de mort qualsevol galanteig amorós entre els seus súbdits. I en un poble que es diu Titipú, per saltar-se tan penosa interdicció, nomenen botxí al primer dels condemnats a mort, de manera que no podrà executar ningú si primer no es decapita ell mateix. Enmig de suborns i corrupteles de les forces vives locals, la situació es complica amb l’aparició de Nanki-Poo, el fill del Mikado que està enamorat de la jove Yum-Yum, i sobretot amb la posterior irrupció de la malcarada Katisha, una vella cortesana que pretén l’amor del príncep.
La troca s’embolica molt més encara amb la vinguda del Mikado i un seguit d’amenaces, tractes falsos, degollacions fictícies i condemnes a dojo que posen en perill la vida de tothom. Però al final el tripijoc es soluciona amb una altra rucada. Un parell de casoris, una amnistia general, moltes cantúries de satisfacció i avall, que per això és una opereta. Tot plegat, una conya delirant.
Protagonisme compartit
Si ja és prou meritori que en el seu debut com a director de la casa en Marc Molina s’hagi embarcat a posar dempeus una proposta tan arriscada i exigent com ho és ‘el Mikado’, el que ja és de doctorat és la manera excel•lent com la resol. Tot un trumfo. D’entrada, amb una equip creatiu solvent en què l’acompanyen la Laura Martínez a la direcció musical, la Heidi Consegal a les coreografies i l’Oriol Miras a la producció executiva. I a aquests els fan costat ni més ni menys que una cinquantena d’altres col•laboradors en les diverses facetes artístiques, tècniques i de producció. Una autèntica demostració d’ofici.
Pel que fa a l’escenificació, ha comptat amb la versió catalana de Xavier Bru de Sala i la corresponent adaptació musical de Joan Vives que van popularitzar i que han facilitat els Dagoll Dagom. Una i altra són molt efectives. Així, amb un grup compacte de dotze actors i actrius aborda tots els personatges i també el números corals. Una altra bona opció. Tots són del planter de la Sala, excepte Patrizia Contini, que és una soprano amb experiència operística que interpreta el paper de Yum-Yum. Però vaja, aquest és un espectacle amb un protagonisme plenament col•lectiu. Tots canten, diuen el text i es belluguen d’allò més bé. I com que en Marc Molina ha volgut recalcar la ingenuïtat surrealista de l’argument forçant-los a una interpretació bufa, quasi com de putxinel•lis, a sobre s’ho passen pipa. De manera que el bon rotllo s’encomana al públic –de tota mena, condició i edat– que de seguida s’apunta a la gresca amb satisfacció. El vestuari, llampant, i el maquillatge, burleta, es completen amb un espectacular joc de postissos i perruques, cedits també per Dagoll Dagom, amb un resultat esplendorós.
L’escenografia, resultona, senzilla i funcional, està pensada per poder portar aquest muntatge de bolos per tot el país i més. Tant de bo sigui així, perquè s’ho mereix. Mentrestant, però, un avís: a la Sala Cabanyes encara estarà en cartell els propers dissabtes i diumenges fins al 3 d’abril. Per tant, una recomanació: correu a veure aquest ‘Mikado’!
publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
23 de març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada