publicat per
www.totmataro.cat
21 de maig de 2013
Comas Soler
El resultat del projecte 'Tots Dansen' captiva el Monumental
La platea estava plena a rebentar, sí, però el que realment
va quedar petit dissabte passat al Teatre Monumental va ser l'escenari, perquè
el van desbordar més de dos-cents alumnes de quart d'ESO dels instituts Puig i
Cadafalch, Thos i Codina i Alexandre Satorras.
Eren els nois i noies que participaven en la mostra final
del 'Tots Dansen', un projecte iniciat pel Mercat de les Flors de Barcelona que
té per objectiu apropar el llenguatge del moviment i de la dansa contemporània
als joves. Aquest any s'ha dut a terme a Granollers i Olot, a més de la nostra
ciutat.
Coreografia expressa
Sota la supervisió artística del coreògraf i compositor
argentí Sebastián Garcia Ferro i el suport de Nathalie Labiano i de Daniel
Rosado, durant el curs que ara s'acaba els alumnes dels tres instituts
mataronins han estat treballant amb els seus professors d'educació física una
coreografia creada expressament, anomenada 'En espiral'. Pel que es va veure i
viure dissabte, el valor de l'experiència ha estat incommensurable. D'entrada,
per la importància formativa que la descoberta i la vivència de la pràctica de
la dansa ha significat per als participants. Però igualment per la qualitat del
resultat obtingut.
Certament, veure la interpretació conjunta de tants
ballarins i ballarines va constituir gairebé un prodigi. Plantejada com una
suite, 'En espiral' és una proposta que captiva pel seu atractiu visual. Juga
amb la presència permanent de tothom en escena i s'estructura alhora com una
successió d'intervencions grupals de dimensió variada. En conjunt produeix un
efecte calidoscòpic de gran bellesa que posa l'accent en la diversitat. Són
dos-cents cossos adolescents, tots ben diferents, que es mouen dibuixant
evolucions acolorides per l'ampla gamma cromàtica de les seves indumentàries.
Val la pena
Entre l'heterogeneïtat d'espectadors que atapeïen la platea
del teatre es va produir un altre fenomen remarcable, també amb semblances de
prodigi. Al començament, la manca de costum d'assistir a una sessió de dansa
havia provocat dificultats per arribar a tenir un ambient de silenci. Però de
seguida que l'espectacle es va iniciar, l'al·licient de tot el que succeïa a
l'escenari va anar guanyant l'atenció del públic fins aconseguir un clima
d'emoció que va esclatar amb l'eufòria dels aplaudiments finals. Una evidència
més que aquest projecte del 'Tots Dansen' és una línia de treball que val la
pena. Moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada