publicat per
www.totmataro.cat
30 abril de 2013
Comas soler
Notable versió de 'Cosmètica de l'enemic' a la Sala
d'Argentona
Dissabte passat la Sala d'Argentona va reprendre la
programació amb l'adaptació teatral de la novel·la 'Cosmètica de l'enemic', de
l'escriptora francòfona Amélie Nothomb. L'espectacle, que venia anunciat amb
l'acotació "thriller metafísic amb humor negre", no va decebre gens
les expectatives del públic que va omplir la meitat de l'aforament del local
municipal.
Crims, remordiments i desvaris
Publicada l'any 2001 amb un èxit esclatant de vendes,
'Cosmètica de l'enemic' és una narració que va pujar de seguida als escenaris
perquè el joc dialèctic que la fonamenta suscita una gran teatralitat. L'obra
consisteix en dues veus que es contraposen enigmàticament fins que conflueixen
en una ofuscació compartida. En un aeroport el vol de Jerôme, un home de
negocis, s'ha retardat. Mentre espera, el sobta la desconcertant presència de
Textor, que amb una xerrameca invasiva l'obligarà a escoltar la ressenya de les
seves peripècies vitals. Entre d'altres vileses, diu que va violar una dona
jove i que deu anys després va aconseguir retrobar-la i la va apunyalar.
D'aquesta manera Jerôme es fa a la idea que es tracta d'Isabelle, la seva
pròpia dona. Finalment, el desvari i la confusió que li provoquen els
remordiments pel record fantasiós de pulsions i actes inconfessables el porten
a caure en el parany de voler matar Textor. Però aquest no és altra cosa que un
doble, la projecció del seu enemic interior.
Text sòlid i bons actors
'Cosmètica de l'enemic' és una d'aquelles peces que se
sustenten per la solidesa del seu text i no necessiten d'altres argúcies. Per
això la direcció de Magda Puyo i la dramatúrgia de Pablo Ley han fet santament
d'optar per un muntatge ben auster. Amb la trama intrigant creada per Amélie
Nothomb i el seu arsenal de paraules esmolades n'hi ha prou i de sobres per
atrapar l'espectador. Si, a més, es compta amb l'ofici de dos bons actors com
Lluís Soler i Xavier Ripoll per construir els personatges, l'espectacle ja va
per nota. I així és. L'un, sempre dominant, descarrega la seva matraca de
circumloquis religiosos, filosòfics o psicoanalítics amb una mestria notòria.
L'altre li dóna la rèplica amb l'aflicció i el neguit oportuns per trobar el
punt just de veracitat. Tots dos molt bé. En conclusió: una altra proposta
encertada de la Sala que tindrà continuïtat dissabte vinent amb 'Rien à dire',
de la companyia Leandre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada