publicat per
Marta Cervera
21 de maig de 2013
Foto : Ferran Sendra
Joan Pera i Lloll Bertran assumeixen els rols principals en
la paròdia del clàssic de Zorrilla
Don Juan Tenorio és el drama més parodiat del teatre
espanyol. Així, es representava coincidint amb el dia de Tots Sants i s'emetia
a TVE, quan a Espanya la tele era en blanc i negre i només hi havia dos canals.
En el passat, l'obra va a arribar a ser tan popular que en una vorera del
Paral·lel es podia veure la versió seriosa i en l'altra, la humorística.Part
d'aquesta tradició pretén recuperar-se al Condal amb l'estrena d'una versió
gamberra protagonitzada per Joan Pera i Lloll Bertran, a partir del pròxim
dimarts.
Aquests dos còmics amb tant de recorregut en tenen prou per
interpretar els principals personatges d'aquesta obra en vers amb 22 rols. Pera
n'encarna cinc i Lloll, vuit. La dramatúrgia s'ha reduït a la primera part i es
concentra en les escenes amb més acció.
«La nostra és una versió entre Pera i Zorilla», explica el
veterà actor al pròleg de la funció, un monòleg divertit en què explica com la
situació actual ha repercutit en el muntatge. El text ha hagut de ser reduït un
21% per les retallades del Govern, explica, i el repartiment actoral s'ha vist
afectat per un ERO a la companyia i per motius tan dispars com
l'independentisme, els escraches...
El vestuari busca accentuar el ridícul. Als seus 64 anys,
Pera reconeix que té poc del llibertí i seductor Don Juan, i menys encara
enfundat en unes calces de vellut. En el número del divan amb Doña Inés, amb
Bertran vestint hàbits de monja i talons per augmentar la diferència d'altura
entre tots dos, queden com l'estranya parella.
«Aquesta és una obra per passar-s'ho bé. El muntatge dura
una hora i mitja però canviarà a mesura que el representem. Segons quins gags
agradin més s'allargarà més o menys», destaca Pera. «És un humor molt nostre.
Aquesta comèdia necessita la interacció amb el públic», afegeix Bertran.
La parodia de Don Juan Tenorio rendeix homenatge a Mary
Santpere, en el centenari del seu naixement, i a Joan Capri, que als anys 70
van triomfar amb una versió còmica del drama de Zorrilla que van representar al
Romea. Ells comptaven amb un repartiment més ampli. Eren uns altres temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada