publicat
per
2 de maig
de 2013
La mostra ens permet veure i tastar quins espectacles es fan
arreu del territori
Quim Gibert (Pineda de Mar, 1972) admet que és més un home
de números que no d'escenaris. Aquest economista fa quatre anys que dirigeix
l'entitat que organitza aquest cap de setmana la Mostra Nacional de Teatre
Amateur
L'adjectiu amateur ja no s'associa a teatre de segona fila?
Penso que fa temps que demostrem que la qualitat és una fita
irrenunciable en els muntatges amateurs. Les connotacions negatives vinculades
a un teatre fet amb una sabata i una espardenya que no aspira a res s'estan
superant. Ens exigim tant o més que els professionals perquè el nivell sigui
tan alt com sigui possible.
I què els separa del teatre professional?
Bàsicament, el pressupost que permet fer grans produccions.
No hi podem arribar, però això no ens priva d'afrontar reptes i sortir-nos-en
amb dignitat dalt de l'escenari. Sent més prosaics, podríem dir que en el
nostre àmbit s'hi ve a disfrutar, no a guanyar-s'hi la vida.
Llavors, les produccions que arriben a la Mostra Nacional de
Teatre Amateur han passat per un sedàs exigent?
Hem hagut de fer una tria amb el suport de la Federació de
Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que ha rebut més d'un centenar de
propostes i que ha volgut garantir un nivell òptim, a banda que hi estiguin
representats tots els territoris.
L'aposta per donar sortida a diferents disciplines
escèniques és encertada?
Crec que ens afavoreix, perquè el teatre té moltes maneres
d'expressar-se i ens permet apropar-nos-hi des d'òptiques molt diverses.
Fer teatre és cada cop més fàcil o més difícil?
Estem en
uns moments molt complicats, però com a entitats ens en sortim prou bé. Quan
hi havia diners arreu, les administracions només contractaven professionals i
grans espectacles. Ara s'adonen que som nosaltres els que els podem garantir
una programació estable de teatre.
Com a mostra, quin és el referent on emmirallar-se?
Després d'onze anys, crec que estem prou definits i que el
principal objectiu que ens mou és ser l'aparador del teatre amateur que es fa a
Catalunya. És cert, però, que cada cop hi ha més programadors que s'interessen
en això que fem, i ens ajuda a projectar-nos a l'exterior.
Què no hi pot faltar?
Els voluntaris! Sens dubte són la nostra força i ens
permeten assegurar que tot anirà com un rellotge. Són el nostre motor.
Pineda és el millor lloc on fer la trobada nacional?
Tenim la sort de congeniar diferents factors: bons espais,
un públic que respon i els sectors comercials i de restauració, que s'hi
aboquen. Sí, és un bon lloc.
La crisi també ha passat factura?
Hi ha algú que se n'hagi escapat? Però afortunadament en el
nostre cas els diners mai no ens han marcat. Suplim els diners amb idees i som
capaços de reformar, refer i repintar tot allò que cau a les nostres mans.
I no és perillós, a l'hora de rebre subvencions, fer bandera
que es pot passar amb menys diners?
Quan no bases la continuïtat del projecte en funció de les
ajudes públiques que reps, no. Agraïm tots els suports, és clar. Però hem de
saber resoldre els nostres problemes amb els nostres mitjans. Creem activitats
i, si després arriben diners de les administracions, doncs benvinguts.
La mostra pot ser la punta de llança per posar Pineda en el
mapa cultural de Catalunya?
Pot ser un bon inici, però no ha de ser l'únic. Des del
Centre Cultural i Recreatiu sempre hem treballat en aquest sentit –ens vam
inventar el festival Arts d'Estiu– i la població disposa d'una xarxa d'entitats
culturals molt activa. El nostre handicap és que no ens sabem vendre, i hem de
començar a creure'ns-ho.
La mostra ha tocat sostre?
Mai hem volgut créixer massa de pressa. Anem pas a pas, però
sempre amb la vista posada a millorar. En aquesta onzena edició hem treballat
amb molt més temps i tenim la tranquil·litat que tot ho tenim més o menys
enllestit. Potser d'aquí a un parell d'anys arribarem al límit d'assistents,
però en cap cas acabarem la corda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada