publicat per
23 de maig de 2013
Laura Arias
foto : Anna Aluart , La Mercè, a la carrossa
“Jo tenia vuit anys i anava amb la meva àvia a veure Els
Pastorets i totes les obres que es feien a la Sala Cabanyes”, diu Mercè
Bellido. Recorda que li va dir a la seva àvia que ella hi volia sortir. “Com és
del centre i coneix molta gent, no sé com s’ho va manegar que l’any següent em
va apuntar i vaig sortir”, diu Bellido. Des de llavors mai s’ha deslligat de la
Sala Cabanyes.
Els seus primers passos dalt dels escenaris van ser entre la
multitud de pastors de l’obra nadalenca. Amb el temps va descobrir que feien
cursos de teatre i cada cop es va involucrar més en el teatre amateur. De
pastora, va passar a ser l’Àngel Gabriel i d’aquí a altres obres amb papers
cada cop més importants. “El meu moment més àlgid va ser quan vaig fer de
Blancaneus, jo tenia quinze o setze anys, era el 94 i quan es va fer la
reposició, l’any 99, jo feia de Blancaneus i el que feia de príncep era el meu
futur marit”, diu Mercè Bellido, mentre riu. No és d’estranyar, doncs, que
afirmi que la Sala Cabanyes és per a ella com una segona família.
Ara mateix a la sala Cabanyes s’hi representa la Ventafocs.
Aquesta vegada, Mercè Bellido és la fada madrina. “No és una fada corrent, està
molt anada, és fantàstica, genial, inspirada una mica en el cancan, fora de
context però és molt feliç, vola i està als núvols, tot és meravellós... tinc
un paper molt lliure”, afegeix l’actriu. L’obra, dirigida per Antoni Blanch, es
farà fins el 16 de juny.
Pel què fa a l’aspecte laboral, Bellido no s’ha dedicat al
teatre, tot i que sempre ho ha volgut. “Els meus pares no entenien que volgués
anar a l’institut del teatre i em van fer estudiar primer”, descriu. Va deixar
la carrera d’empresarials i es va bolcar al món laboral. Però assegura que res
és impossible i que mai és tard per somniar.
“Molta exigència”
“Fem teatre amateur, per amor a l’art però el nivell és
professional”
La sala Cabanyes és el referent de producció teatral de la
ciutat. Hi participa molta gent i tothom cobra el mateix: res. Però això no vol
dir que no es prenguin seriosament les obres de teatre. Més aviat al contrari,
segons explica Bellido. “Fem teatre amateur, per amor a l’art, ningú cobra res,
però tenim un nivell d’exigència molt bèstia que no es correspon amb el teatre
amateur sinó el teatre professional”, opina l’actriu. Aquesta exigència es
tradueix, per exemple, en els assaigs. “Tenim molt assumit que s’ha d’assajar
els vespres encara que faci mandra i a mesura que s’apropa la data d’estrena,
també s’ha d’assajar els caps de setmana”, diu. Assegura que en lloc d’un sou
ella rep allò que el públic li transmet i
la satisfacció de fer una bona feina.
APUNTS
Defineix-te
Extravertida, sincera i m’agrada fer les coses fàcils, la
vida ja és prou
complicada.
Un llibre
“Els pilars de la terra”, de Ken Follett
Una pel·lícula
“Braveheart”, de Mel Gibson.
Un viatge
Noruega.
Una actriu
Més que actriu, cantant: Sara Brightman i Céline Dion
Un somni
Immediat, tenir feina però un somni és que la meva família
siguem feliços i no ens falti mai de res als meus fills i al meu home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada