30 de juny de 2006
Domènec Reixach s'acomiada com a director del teatre públic, que aquest any ha obtingut 155.000 espectadors i un 70% d'ocupació
Marta Monedero
Home de teatre metòdic i mesurat, Domènec Reixach rumiava sobre la seva gestió dimecres a la nit, tot sol, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Una de les idees era articular què diria ahir al migdia durant el balanç de la temporada 2005-2006, la desena que funciona el TNC i la vuitena que ell l'ha estat dirigint. Els que el coneixen diuen que no és fàcil veure'l emocionat. Amb tot, ahir ho estava. I molt. Sobretot quan va ser l'hora d'agrair la feina feta a l'equip que l'ha acompanyat en l'aventura de dibuixar un model de teatre públic amb cara i ulls, del qual va agafar les regnes en un moment complicat, just després que Josep M. Flotats se'n va anar donant un cop de porta. Vuit anys en què, com apuntava ahir el conseller-delegat del teatre, Joan Francesc Marco, "el TNC va néixer amb gairebé tot en contra i ara ho té gairebé tot a favor". Un balanç clarament a l'alça gestat amb prou temps per "escurçar distàncies entre Catalunya i el TNC", deia Domènec Reixach, que a hores d'ara el veu "una mica més a la vora de tothom". Un teatre on gràcies a la seva direcció s'hi han fet 50 obres d'autors catalans (amb els possibles pros i contres que hi puguin haver), s'ha empès el projecte T6 dedicat a la dramatúrgia contemporània i s'ha fet un gest per ajudar la dansa amb les companyies residents.
Deu anys de TNC que se celebraran el 13 de novembre amb una festa escènica, en el guió de la qual ja hi treballa Jordi Galceran, una exposició de cartells i un llibre que vol recollir què s'ha dut a terme en una dècada. "A una criatura de 10 anys se li poden exigir coses, però no totes", advertia el director sortint, amb una mirada de complicitat al seu successor, Sergi Belbel, amb qui seguirà mantenint contacte, ja que a Reixach l'ha fitxat l'empresa privada i serà responsable de continguts de la productora Focus. Equilibri de percentatges
En l'apartat de números, cenyint-nos a la temporada 2005-2006, el TNC ha acollit 154.731espectadors a les tres sales. Entre les funcions en gira i les cedides al sector privat (Mar i cel i El mètode Gronhölm), que obtenen 326.229 assistents, la suma total és de 480.960 persones. L'ocupació a la seu del teatre ha estat del 70,65%, amb 474 funcions, "destacant que s'equilibren els percentatges entre les tres sales", afegia Reixach. Així, les xifres a la Sala Gran són del 71,78%, a la Petita (68,17%) i els Tallers (69,86%).
Després del repàs numèric i d'analitzar per què aquesta temporada l'assistència ha baixat un pèl -s'han programat els recitals de Joan M. Serrat (100%) i Raimon (96,62%), que te- nen una explotació menor que una obra a la Sala Gran-, es va emetre un emotiu vídeo de comiat elaborat pels treballadors del TNC, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va lloar la feina feta per Reixach.
Marta Monedero
Home de teatre metòdic i mesurat, Domènec Reixach rumiava sobre la seva gestió dimecres a la nit, tot sol, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Una de les idees era articular què diria ahir al migdia durant el balanç de la temporada 2005-2006, la desena que funciona el TNC i la vuitena que ell l'ha estat dirigint. Els que el coneixen diuen que no és fàcil veure'l emocionat. Amb tot, ahir ho estava. I molt. Sobretot quan va ser l'hora d'agrair la feina feta a l'equip que l'ha acompanyat en l'aventura de dibuixar un model de teatre públic amb cara i ulls, del qual va agafar les regnes en un moment complicat, just després que Josep M. Flotats se'n va anar donant un cop de porta. Vuit anys en què, com apuntava ahir el conseller-delegat del teatre, Joan Francesc Marco, "el TNC va néixer amb gairebé tot en contra i ara ho té gairebé tot a favor". Un balanç clarament a l'alça gestat amb prou temps per "escurçar distàncies entre Catalunya i el TNC", deia Domènec Reixach, que a hores d'ara el veu "una mica més a la vora de tothom". Un teatre on gràcies a la seva direcció s'hi han fet 50 obres d'autors catalans (amb els possibles pros i contres que hi puguin haver), s'ha empès el projecte T6 dedicat a la dramatúrgia contemporània i s'ha fet un gest per ajudar la dansa amb les companyies residents.
Deu anys de TNC que se celebraran el 13 de novembre amb una festa escènica, en el guió de la qual ja hi treballa Jordi Galceran, una exposició de cartells i un llibre que vol recollir què s'ha dut a terme en una dècada. "A una criatura de 10 anys se li poden exigir coses, però no totes", advertia el director sortint, amb una mirada de complicitat al seu successor, Sergi Belbel, amb qui seguirà mantenint contacte, ja que a Reixach l'ha fitxat l'empresa privada i serà responsable de continguts de la productora Focus. Equilibri de percentatges
En l'apartat de números, cenyint-nos a la temporada 2005-2006, el TNC ha acollit 154.731espectadors a les tres sales. Entre les funcions en gira i les cedides al sector privat (Mar i cel i El mètode Gronhölm), que obtenen 326.229 assistents, la suma total és de 480.960 persones. L'ocupació a la seu del teatre ha estat del 70,65%, amb 474 funcions, "destacant que s'equilibren els percentatges entre les tres sales", afegia Reixach. Així, les xifres a la Sala Gran són del 71,78%, a la Petita (68,17%) i els Tallers (69,86%).
Després del repàs numèric i d'analitzar per què aquesta temporada l'assistència ha baixat un pèl -s'han programat els recitals de Joan M. Serrat (100%) i Raimon (96,62%), que te- nen una explotació menor que una obra a la Sala Gran-, es va emetre un emotiu vídeo de comiat elaborat pels treballadors del TNC, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va lloar la feina feta per Reixach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada