2 de març de 2007
L'Institut del Teatre recorda l'artista barceloní en el 75è aniversari de la seva mort amb una exposició que mostra la seva obra teatral
Marc Busquets
Si algun personatge del nostre país es mereix el qualificatiu d'artista en el sentit ampli de la paraula, aquest és Santiago Rusiñol (1861-1931). Pintor, dibuixant, dramaturg, narrador, articulista i col·leccionista d'art, va encarnar a la perfecció els valors del Modernisme i del que es va anomenar bohèmia daurada.
Aquest curs 2006-2007 se celebra l'Any Rusiñol, amb motiu del 75è aniversari de la mort del pintor a Aranjuez, i per això l'Institut del Teatre, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, ha organitzat l'exposició L'auca del senyor Rusiñol, que se centra en una de les múltiples arts que va conrear el polifacètic artista: el teatre.
Fent un paral·lelisme amb l'obra de més renom de l'autor, L'auca del senyor Esteve, editada en forma de novel·la fa cent anys i estrenada als escenaris el 1917, l'exposició té com a fil conductor una auca que narra la vida i obra de Rusiñol, amb dibuixos de Lluís Farré i rodolins de Guillem-Jordi Graells, comissari de la mostra.
"No es pretén fer una exposició del teatre de Rusiñol, sinó una mostra del ric patrimoni relacionat amb el teatre de l'artista barceloní de què disposa l'Institut del Teatre", va assegurar ahir Graells. Per això la mostra gira al voltant de peces relacionades amb la posada en escena de les seves obres: cartells, programes de mà, teatrins i figurins.
Però no s'oblida la faceta més coneguda de Rusiñol, la pintura, que està representada a l'exposició per tres teles de gran format de l'època que l'artista encara no havia estrenat cap obra dramàtica, tot i que ja estan relacionades amb aquest món. Com diu l'auca: "Quan ja és un pintor cotitzat, el cuc del teatre ha pescat", i això queda demostrat en aquests quadres, tots tres del 1895, en els quals surten retratats l'actor Pepe de Riquelme, l'actriu Elena Salvador de Riquelme i l'empresari teatral Albert de S. Llanas.
Entre les altres peces de l'exposició cal destacar el cartell realitzat per Rusiñol per a l'estrena catalana d'Interior de Maurice Maeterlinck i el d'una obra seva, L'alegria que passa, obra de l'època més simbolista i transgressora de l'artista, estrenada el 1898 amb música d'Enric Morera.
La mostra, d'acord amb el seu títol, atorga una especial rellevància a L'auca del senyor Esteve, a la qual dedica un espai destacat. Entre les peces dedicades a aquesta obra de teatre destaquen els esbossos de l'escenografia, els figurins i el teatrí realitzats per Oleguer Junyent per a l'estrena de L'auca, el 1917, al teatre Victòria de Barcelona, així com el manuscrit de la primera redacció de la novel·la, publicada el 1907.
Entre els documents exposats també hi ha esbossos d'escenografies, manuscrits i fotos de representacions d'obres de teatre tan emblemàtiques com El pati blau, Gente bien #/IIEl jardí abandonat, entre d'altres.
La mostra es podrà veure fins al 25 de març a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya.
Marc Busquets
Si algun personatge del nostre país es mereix el qualificatiu d'artista en el sentit ampli de la paraula, aquest és Santiago Rusiñol (1861-1931). Pintor, dibuixant, dramaturg, narrador, articulista i col·leccionista d'art, va encarnar a la perfecció els valors del Modernisme i del que es va anomenar bohèmia daurada.
Aquest curs 2006-2007 se celebra l'Any Rusiñol, amb motiu del 75è aniversari de la mort del pintor a Aranjuez, i per això l'Institut del Teatre, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, ha organitzat l'exposició L'auca del senyor Rusiñol, que se centra en una de les múltiples arts que va conrear el polifacètic artista: el teatre.
Fent un paral·lelisme amb l'obra de més renom de l'autor, L'auca del senyor Esteve, editada en forma de novel·la fa cent anys i estrenada als escenaris el 1917, l'exposició té com a fil conductor una auca que narra la vida i obra de Rusiñol, amb dibuixos de Lluís Farré i rodolins de Guillem-Jordi Graells, comissari de la mostra.
"No es pretén fer una exposició del teatre de Rusiñol, sinó una mostra del ric patrimoni relacionat amb el teatre de l'artista barceloní de què disposa l'Institut del Teatre", va assegurar ahir Graells. Per això la mostra gira al voltant de peces relacionades amb la posada en escena de les seves obres: cartells, programes de mà, teatrins i figurins.
Però no s'oblida la faceta més coneguda de Rusiñol, la pintura, que està representada a l'exposició per tres teles de gran format de l'època que l'artista encara no havia estrenat cap obra dramàtica, tot i que ja estan relacionades amb aquest món. Com diu l'auca: "Quan ja és un pintor cotitzat, el cuc del teatre ha pescat", i això queda demostrat en aquests quadres, tots tres del 1895, en els quals surten retratats l'actor Pepe de Riquelme, l'actriu Elena Salvador de Riquelme i l'empresari teatral Albert de S. Llanas.
Entre les altres peces de l'exposició cal destacar el cartell realitzat per Rusiñol per a l'estrena catalana d'Interior de Maurice Maeterlinck i el d'una obra seva, L'alegria que passa, obra de l'època més simbolista i transgressora de l'artista, estrenada el 1898 amb música d'Enric Morera.
La mostra, d'acord amb el seu títol, atorga una especial rellevància a L'auca del senyor Esteve, a la qual dedica un espai destacat. Entre les peces dedicades a aquesta obra de teatre destaquen els esbossos de l'escenografia, els figurins i el teatrí realitzats per Oleguer Junyent per a l'estrena de L'auca, el 1917, al teatre Victòria de Barcelona, així com el manuscrit de la primera redacció de la novel·la, publicada el 1907.
Entre els documents exposats també hi ha esbossos d'escenografies, manuscrits i fotos de representacions d'obres de teatre tan emblemàtiques com El pati blau, Gente bien #/IIEl jardí abandonat, entre d'altres.
La mostra es podrà veure fins al 25 de març a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada