La companyia teatral que lidera Oriol Broggi té el teatre de
la capital del Llevant mallorquí com a cordó umbilical amb nosaltres
LaPerla29.- La companyia teatral que lidera Oriol Broggi té
el teatre de Manacor com a cordó umbilical amb nosaltres. La fira manacorina és
el nostre nexe d’unió amb els espectacles que neixen a la gòtica Biblioteca
Nacional de Catalunya, un espai incomparable, un valor afegit amb molt pes
específic, un IVA que s’agraeix, però tot i així és evident que el bessó va més
enllà de l’habitacle i la fira que està a punt de començar, el proper 30 de
setembre, en serà el tret gros de sortida, amb l’enèsima versió d’ Art, de
Yasmina Reza, amb l’única diferència que és en català i que, com no pot ser
d’altra manera, protagonitzen tres primeres espases: Pere Arquillué, Frances
Orella i Lluís Villanueva, dirigits per Miquel Gorriz. Tornant als ‘perlistes’,
s’ha de dir que hi tindran presència per partida doble. Per una banda, dia 7
d’octubre s’hi representa Boscos, de Wajdi Mouawad, brutal, colpidora; i, per
una altra, L’hostalera, de Carlo Goldoni, en versió i direcció de Pau Carrió,
de qui ahir parlava en comptes de Nit de reis, mentre que a l’obra en qüestió
ja havia fet un paper quan la varen estrenar en el marc incomparable, i aquest
ho és de veritat. La pregunta és si hi haurà macarrons o no. No és senzill,
però res és impossible.
Dit això, la pretensió d’aquest escandall no era parlar de
la Fira de Manacor, que ja n’hi haurà temps i ganes. Es tracta gairebé de fer
una súplica després d’haver vist la versió que ha dirigit Oriol Broggi d’una de
les icones lorquianes, Bodas de sangre, encarregada de tancar la temporada
anterior i obrir l’acabada d’iniciar, amb el cartell d’entrades exhaurides a
les quinze funcions. La tornaria a veure ara mateix i per això m’agradaria
també poder veure-la aquí, perquè és un clàssic, perquè és una meravella en
tots els aspectes. No és novetat dir que hi ha música en directe, a càrrec de
Joan Garriga, acompanyat per Marià Roch i Marc Serra. Tot tipus de música,
versions amb segell propi, que comença amb Chopin i acaba amb Camarón amb la no
menys icònica La leyenda del tiempo, que tanca l’espectacle i fa embogir,
encara més, els entusiasmats espectadors. Entre una música i l’altra, de tots
els colors i ritmes, fins i tot alguna que em va recordar Ry Cooder a París,
Texas, de Wim Wenders, o la versió de Nana del caballo grande. El cavall, de
nom Juguetón, també n’és protagonista, molt protagonista, muntat per Montse
Vellvehí, encarnant la raó de ser de la tragèdia, l’amor prohibit i mai esvaït,
aquest que és turment i joia, que no té abans ni després, sempre és ara i aquí,
allà on sigui. La passió secreta que va viure i descriure de manera impecable
Federico García Lorca, i amb la qual Broggi ha impregnat la Biblioteca amb un
grup d’actors i actrius que van mutant i fins i tot intercanviant els seus
personatges. Així, Clara Segura és la Lluna, la mare i la núvia, i Nora Navas
és la Mort, la mare i l’esposa, en una autèntica exhibició de talent
interpretatiu dins una atmosfera en la qual drama i poesia van indefectiblement
lligats, sense cap esquerda. Un cop de teatre elevat a la màxima essència i
potència que, acabades les seves representacions a Barcelona, comença la gira
per la geografia peninsular. Les Balears també existeixen.
Publicat per
J. A. MENDIOLA
Escena de Boscos, una obra de Wajdi Mouawad brutal i
colpidora. / LAPERLA29
J.A. MENDIOLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada