Potser aquest any no hi ha la millor alineació
(la del Barça?), però la lliga dels tres milions es juga a les platees
Si la Champions és clement, la gala Catalunya,
aixeca el teló, que es va celebrar ahir al vespre al Gran Teatre del Liceu, es
veurà el dilluns de la setmana vinent. En temps en què el present és tan
relatiu, els espectadors que, pacientment, esperaven l’arrencada de la gala van
viure un primer simulacre per escalfar l’ambient. La gala de dos quarts de nou
va començar, en realitat, a un quart de deu. Però no es veurà fins a la setmana
vinent. És clar que el teatre és l’art en viu i per a privilegiats (es va fer
un fart de repetir-ho l’any passat Guillem Albà convocant tots els
teleespectadors a les platees perquè des de les teles no es pot entendre ni
viure igual la intensitat). Doncs ara Roger Coma prenia el difícil relleu de la
gala 2016. Ho feia amb uns divertits i entusiastes Pastorets Rock (quina
cultura és capaç de riure’s tan sanament d’un mateix?), capaços de cantar, a
tot un Liceu, una cançó per a P4 i que el públic respongués a la coreografia.
La gala que aixeca el teló ha provat molts
formats. La sorpresa i la festa ja s’ha entès que no hi poden faltar. I que cal
acotar al màxim les actuacions dels grans musicals perquè acaben fent llenya.
En canvi, les petites propostes, gags intensos de sales de petit format, hi
entren molt bé. Per això, els acròbates de la companyia Eia va convèncer i
també el Kova de La Veronal amb Lorena Nogal va resultar un mantra preciós.
Els realitzadors de televisió deuen ser uns
veritables mestres de la creativitat. Perquè costa imaginar-se com donaran cos
i força als monòlegs, amb puntes brillants (com l’homenatge a les mares de
Catalunya, que assisteixin a tot tipus d’actes culturals). És cert que la
direcció de la gala anava a càrrec dels de Minoria Absoluta i per això van
aprofitar que Cesc Casanovas i Alba Florejachs es transformessin en Capri (en
el centenari del seu naixement) i Mary Santpere (en els 25 de la seva mort).
Per què no incorporen el Capri als programes televisius? La seva mirada lúcida
desengreixaria els excessos de les caricatures polítiques del Polònia. N’hi ha
prou a versionar els acudits, citant-ne l’autoria: “El matrimoni és una creu
tan pesada que l’han de dur dues persones. O tres.” Els guionistes desperts
segur que troben algun element polític que faci la funció de subjecte en
aquesta màxima de Capri. Tot i que la gala no va ser la festa de la temporada
passada (fins i tot la pífia de la bombeta va ser un dels hits de la nit), cal
celebrar la determinació d’encaparrar-se a fer un producte atractiu a la
televisió per abduir seductorament els teleespectadors del sofà a la platea.
Potser aquest any no hi ha hagut la millor alineació (la del Barça?) però, per
ara, la lliga dels tres milions es juga a les platees. Al diferit, per
definició, costa donar-li trempera, no és tan divertit.
Publicat per
Roger Coma amb els Pastorets Rock, ballant la
versió de ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’, ahir a la nit al Liceu Foto: QUIM
PUIG.
JORDI BORDES – BARCELONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada