Des de fa cinc anys, cada estiu té lloc a
l’Institut del Teatre de Barcelona un dels cursos d’estiu de dansa clàssica més
reputats del moment: l’IBStage. Aquest any hi han participat 167 alumnes
procedents d’arreu del món. Noranta-cinc d’aquests alumnes, els que han seguit
les tres setmanes de curs, participaran en una gran gala avui i demà al Teatre
Grec. Els beneficis de les gales es destinaran a finançar la nova companyia de
dansa que Leo Sorribes, director general de l’IBStage, té previst crear amb
Elías García, director artístic de la companyia, i Marina Quena, directora
executiva. La seu estarà al Centre Cultural Terrassa.
Com ha sorgit el projecte?
No tenim cap companyia de dansa a Catalunya,
de manera que vam pensar que seria una bona idea. Després que se n’anunciés la
creació a principis d’estiu, han circulat declaracions segons les quals la
nostra companyia serà només de clàssica, però no són certes: serà una companyia
de clàssic, neoclàssic i també contemporani; això sí, de gran qualitat i amb
coreògrafs internacionals de primer nivell.
Paral·lelament obriran una acadèmia de
dansa a Terrassa que serà la pedrera de la companyia. Com funcionarà?
Tenim previst que l’acadèmia obri a l’octubre
i ofereixi una formació de cinc anys. Després alguns ballarins seleccionats
integraran la companyia. De moment vam fer audicions a principis d’agost per
escollir 30 ballarins i se’n van presentar 160! Vam agafar algunes parelles que
ocuparan algunes de les places de ballarí principal de la companyia. Al
setembre en fem una altra i ja tenim 240 persones inscrites. Estem sorpresos
del bon nivell dels ballarins.
Com es finançaran? Tenen ajuts de les
institucions?
No tenim cap subvenció de la Generalitat,
tot i que hi mantenim converses, i, si el projecte aconsegueix un bon nivell,
potser ens podem posar l’etiqueta de “nacional”. Tenim un suport important de
la Fundació Banc Sabadell i estem buscant patrocinadors que ens vulguin ajudar
a tirar endavant el projecte. El pressupost de la companyia és de 450.000 euros
anuals a l’inici. A banda, en necessitem 300.000 per arreglar les
instal·lacions de l’escola, un espai que ens ha cedit Montserrat Ribas
Albiñana. Ara bé, no acabo d’entendre que, portant el bo i millor del que
s’està fent en dansa a nivell internacional, no trobem interlocutors que ens
donin suport.
És un mal endèmic. Ja coneix l’intent de fa
cinc anys d’Ángel Corella de tirar endavant una companyia. Què creu que s’ha de
canviar?
Crec que cal canviar la manera de veure la
dansa a Catalunya: el model dels anys vuitanta ja no funciona. La dansa
catalana no s’exporta, és una realitat. D’altra banda, hem de formar el públic
en dansa; per això aquest any hem organitzat durant l’IBStage diverses activitats
gratuïtes perquè la gent vingui a conèixer de prop la dansa.
I com s’ho fa per aconseguir aquestes
col·laboracions de primera línia?
Perquè ja ens coneixen, a mi i a l’Elías
García, i saben que busquem la qualitat. Som transparents, ens movem per passió
i volem fer les coses ben fetes.
PUBLICAT PER
Leo Sorribes, ahir, a l’Institut del Teatre
Foto: EL PUNT AVUI.
VALÈRIA GAILLARD – BARCELONA
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1228978-hem-de-formar-el-public-en-dansa.html

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada