Incursió Social porta molts anys treballant
pels seus membres, la majoria ja convertits en actors i actrius. Cada any treballen
una temàtica concreta i aquest any és el torn de la crisi dels refugiats.
Welcome to paradise és un espectacle creat amb una mirada poètica però
realista, un espectacle emocionant. Un projecte que, tal i com diu Ramon Giné,
vol fer protagonistes a aquells qui fins ara tan sols eren espectadors.
Com sorgeix Incursió Social?
Incursió Social parteix d'una forma
accidental. Nosaltres ens vam començar a especialitzar en cursos de formació on
ens tancàvem una setmana i portàvem noms com la Sol Picó o l'Andrés Lima. Eren
cursos dirigits a professionals del sector. Però a partir del segon any, amb la
Sol Picó, vam pensar que seria interessant ensenyar el resultat d'aquests
processos creatius. I així ho vam fer. I va funcionar molt bé. Aleshores vam
començar a parlar de tirar endavant un projecte alternatiu, lligat amb la
creació artística i que consistia a tancar-nos amb membres del centre Talma de
Juneda i de la residència d'avis de Juneda i tirar endavant una obra, així va
sorgir el primer Incursió Social.
Welcome to paradise és el resultat final de
tot un procés creatiu intens que ha durat uns quants mesos. En què ha consistit
aquest procés?
Cada edició d'Incursió proposem un punt de
partida, una temàtica que pactem amb tots els centres. Aquesta edició hem fet
Welcome to paradise, on el tema gira entorn dels processos migratoris i de la
problemàtica dels refugiats. Primer, el que fem nosaltres és proposar una
estructura de la dramatúrgia, un esquelet bàsic per saber cap a on aniran els
trets i per començar a organitzar els assajos. Després comencem amb una sèrie
d'improvisacions on intentem crear un procés creatiu d'acord amb aquesta
temàtica, on del que es tracta és que ens sorprenguin i que es deixin
sorprendre. El procés de construcció de l'obra dura uns 3 mesos, on hi entren
aquestes improvisacions, després acabem de tancar l'estructura de la
dramatúrgia i tanquem escenes i personatges, per després acabar tancant-ho tot
per a l'estrena.
Quin nivell d'implicació han tingut en aquest
procés els actors i les actrius?
La implicació és màxima. Són nois i noies que,
tot i fer altres activitats, el teatre els agrada molt. A banda d'això, hi ha
alguns punts que fan que Incursió Social funcioni. Per una banda, aglutinem 3
col·lectius diferents: persones amb altres capacitats (amb l'Associació Alba,
el Sant Joan d'Almacelles, Talma de Juneda i l'ACUDAM de Mollerussa), gent
gran, de diferents residències d'avis; i després hi ha un col·lectiu voluntari,
que ja no només és de Juneda sinó que ja comença a ser d'altres pobles. Jo crec
que la unió de tots aquests col·lectius és molt característic i aporta un
afegit, és molt més motivador. A més, nosaltres sempre hem intentat
professionalitzar les obres que duem a terme, posant-hi les eines que posaríem
en un espectacle professional. És per això que als actors i les actrius els hi
demanem la màxima implicació, perquè és vital si volem que l'obra i el procés
creatiu evolucionin.
Welcome to paradise compta amb grans noms de
l'escena catalana, com va ser la creació de l'equip artístic?
Nosaltres creiem que l'equip artístic ha de
ser un equip professionalitzat. Jo tanco aquest equip amb noms que crec que
puguin encaixar. Aquest any comptem amb la Vero Cendoya, que sempre ha estat
implicada en aquest projecte i que assumeix el treball més corporal. Després
també tenim a la Marta Pérez, de les T de Teatre, que des del primer moment ja
va mostrar el seu interès pel projecte i hi va voler participar. Aquest és el
nucli dur de l'equip artístic. Però després tenim gent externa com per exemple
l'Anna Barrachina, que va estar treballant molts anys amb La Cubana. A més a
més, just després de Tàrrega comencem a engegar el nou projecte, on treballarem
amb un artista plàstic i on volem incorporar una persona que ens treballi molt
l'espai sonor. Cada projecte demana diferents necessitats, i és així com anem
construint els equips. Incursió Social és un projecte que cada any es consolida
més, i això també provoca que la gent estigui més contenta i amb ganes de
participar-hi.
Des de Juneda Incursió impulseu molts cursos
d'arts escèniques, mostreu una gran implicació amb aquest sector. Són les arts
una via per a poder visibilitzar i normalitzar aquest col·lectiu?
Sens dubte. Però, si vols que et digui la
veritat, crec que la nostra tasca és més cap a ells. Hi ha molts centres que
treballen molt bé, que fan moltes activitats i que intenten donar veu als seus
membres, però la diferència del nostre centre és evident: Passar d'espectadors
a protagonistes. La riquesa d'Incursió Social és que ells són protagonistes
durant un cert temps i això per a ells és magnífic. Quan vam estrenar Welcome
to paradise al novembre la gent se sorprenia que una temàtica tan sensible com
la dels refugiats ells ho poguessin explicar d'una forma tan transparent. La
característica principal del projecte és que treballem per a ells, els fem
protagonistes.
El tema dels refugiats està molt present en
l'actualitat dels mitjans i també en el nostre dia a dia. És realment possible
que arribi un dia on les fronteres desapareguin?
És molt complex, perquè de vegades encara que
no hi hagi una frontera física hi ha una frontera cultural. Jo tinc una visió
optimista del món però fàcilment podríem caure en un pessimisme global. Jo crec
que el que més fa falta en aquest món és la faceta humanística, que s'ha
perdut. Hem entrat en un món on els diners són el motor, on tot es justifica a
través de tenir o no tenir diners. Si ens hem de recuperar d'alguna cosa, tan
sols ho podem fer recuperant el valor humanista i l'amor.
PUBLICAT PER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada