'GREASE', un altre cop al Rydell

www.elperiodico.cat

12 octubre 2006

Una imatge de l'obra.
NÚRIA SÀBAT

DIRECCIÓ

Ricard Reguant

COREOGRAFIA

Coco Comin

DIRECCIÓ MUSICAL

Manu Guix

LOCAL

Teatre Victòria

DIA 8 d'octubre

Estrena sense estar-se de res en un Teatre Victòria digne de Broadway. Ricard Reguant ha posat en marxa la seva última aventura teatral: el musical Grease, un títol que gràcies a John Travolta i Olivia Newton-John va trobar el camí de l'èxit internacional que el primer muntatge --l'aclamat musical creat el 1971 per Jim Jacobs i Warren Casey i interpretat per noms avui tan coneguts com Richard Gere o Brooke Shields-- no hauria tingut mai.El de Reguant, que el dia del debut va aixecar passions i entregats aplaudiments, és, sens dubte, un gran espectacle comercial que desprèn energia i una vitalitat contagiosa. Vistós, amb un vestuari molt cuidat i una caracterització molt similar a la de la pel.lícula, és fidel a l'estètica i a l'esperit d'una bona part de la joventut americana dels últims anys de la dècada dels 50, encarnada en la parella protagonista Sandy-Danny i els alumnes de l'Institut Rydell.Els números musicals recullen algunes de les peces més emblemàtiques i conegudes i estan interpretades de forma excel.lent en directe per una magnífica banda i un jove grup de cantants tutelats per la infal.lible mirada de Manu Guix, entre els quals destaquen Xavier Mateu, Carlos Solano, María Adamuz, Daniel Millet, Elena Gadel, Ángel Muñiz i Gustavo Rodríguez.A l'encert d'incorporar Manu Guix s'hi suma la presència, que és sinònim de garantia, de Coco Comin (coreografia) i Paco Azorín (escenografia). Amb l'aportació d'aquestes dues figures l'espectacle arriba a un nivell de qualitat que, inexplicablement, no trobem en la part interpretada. Aquí Reguant abaixa la guàrdia i la majoria d'actors i actrius, quan s'han d'enfrontar al rigor del text, naufraguen estrepitosament.Un excés d'aguts amplificats pel micro i una absència total de naturalitat converteixen els breus diàlegs en una infinitat de petits crits, interjeccions i frases mal entonades que desllueixen el resultat i contrasten amb l'emoció que aconsegueixen a l'interpretar les cançons, l'espectacularitat d'algunes escenes o l'homo- gènia efectivitat dels números corals.