Vacances amb Stanislavsky

www.elperiodico.cat

3 de setembre del 2007

50 estudiants espanyols aprenen el mètode teatral a Minsk
• Els professors bielorussos intenten dotar de profunditat psicològica els seus alumnes estrangers
" Atents Ningú es perd mai la classe de mim amb Slava Inozemcev.

Foto: GEMMA TERÉS
GEMMA TERÉS

MINSK

Un grup d'espanyols estan asseguts a la gespa (una cosa impensable aquí) d'un dels parcs impol- luts de Minsk. El seu to de veu supera la mitjana: "¡És molt hitlerià!", "¡Em fa mal l'esquena!", "¡Però quin nivell!". Durant un mes, de vuit del matí a vuit del vespre, de dilluns a divendres (i algun dissabte), 50 estudiants espanyols d'art dramàtic aprenen l'essència del mètode Stanislavsky al teatre Janka Kupala de Minsk, el més antic de Bielorússia. Estudien teatre buf, dansa clàssica, veu i, ara mateix, durant la pausa, critiquen la classe d'acrobàcies.Amadís de Murga i Ricard Sales, actors de la productora Teatro Rojo, van ser els iniciadors d'aquest màster teatral el 2005, una cosa gens fàcil en un país tan poc acostumat a tractar amb estrangers com Bielorússia. "Va ser complicat perquè no hi ha ambaixada espanyola --explica De Murga--. Aquí has d'agradar a la gent i cuidar la relació". Després d'un any de burocràcia i de moltes trobades amb gent clau de ministeris bielorussos, van aconseguir el seu objectiu. La clau: coneixien l'ara director del teatre Bolxoi de Sant Petersburg, Nikolai Piniguin.Interpretació autèntica"Aquí es treballa de manera directa i pura el mètode Stanislavsky", explica Sales. Si un actor realitza una acció no verdadera, el públic es distancia. L'atenció s'aconsegueix creant un personatge verdader i aquest es construeix alliberant tensions i comprenent el tempo interior. "És un treball de reconstrucció de l'actor a partir de l'anàlisi dels detalls".Andrei Slavxenko és un dels 16 professionals bielorussos del Janka Kupala i imparteix interpretació. Dels espanyols, li agrada el temperament i l'energia, i que ho entenen tot ràpid. Però s'adona que, a diferència dels bielorussos, els falta descobrir nivells intermedis, més profunds: "El nostre és un teatre psicològic, d'una persona, per a una persona a través d'una persona", diu. A la classe d'avui, els critica que construeixin personatges a partir de fantasies i no de les seves pròpies vivències a l'escenari.Dins del teatre, els cinc traductors fan de pont entre el rus i l'espanyol i, fora, demanen lasanya i macarrons en anglès. Després d'aquesta classe, el grup dina a l'avinguda soviètica que travessa Minsk. "És tot molt ample, perquè et sentis petit... i ¡mira!, per aquí es passegen els militars", indiquen. Darrere dels soldats desfila una col.lecció de bielorusses amb talons i minifaldilles, que és la norma aquí. .A Bielorússia regeix el sistema autoritari d'Alexander Lukaixenko des de l'any 1994. Tots coincideixen a dir que els actors bielorussos tenen una disciplina que a la majoria d'ells els falta. "Si sabés rus em quedaria aquí, pel teatre, malgrat el fred, els talls per estalviar energia i la dictadura", assegura Pau Soler, que la resta de l'any estudia teatre a Madrid. "Jo he après a callar i a escoltar, perquè això no ho tenim pas a Espanya", afegeix Carla Romero.Després de dinar, es dirigeixen tots de tornada al teatre, a la classe de mim que imparteix Slava Inozemcev. Diuen que a aquesta no hi falla mai ningú.