20 de setembre del 2007
• Flotats torna amb 'Stalin' 10 anys després de la picabaralla amb la Generalitat
RETORN Caracteritzat de Stalin, amb José Montilla.
RETORN Caracteritzat de Stalin, amb José Montilla.
Foto: ARXIU / JULIO CARBÓ
GONZALO Pérez de Olaguer
GONZALO Pérez de Olaguer
CRÍTIC DE TEATRE
Va saludar des del centre de l'escenari caracteritzat de Stalin: era el retorn del fill pròdig. Josep Maria Flotats va tornar dimarts passat a la nit al teatre català del qual es va apartar, en molt males condicions, el mes de juliol de l'any 1997, per acabar-se instal.lant a Madrid. Una pèrdua que el teatre català no es mereixia.Flotats, després de la seva greu topada amb el Govern de Catalunya i amb bona part de la professió local, amb el president Jordi Pujol i amb el conseller de Cultura Joan Maria Pujals, en concret, va ser acomiadat --rescissió de contracte-- com a director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). I va emigrar a la capital d'Espanya, on des d'aleshores ha fet teatre castellà ininterrompudament.L'expectació generada pel seu retorn a Barcelona amb una obra adaptada per ell al català, dirigida i protagonitzada també, era enorme i ha mobilitzat polítics i professionals de la Cultura. A la platea del Tívoli hi havia aquella nit el president de la Generalitat, José Montilla; el del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Pel mig, doncs, 10 anys. En aquest temps, més d'una vegada el polèmic Flotats ha expressat el seu profund enuig --per dir-ne així-- amb la Generalitat i la seva postura de no tornar. Ara l'actor compleix 50 anys de professió --el seu debut professional, la temporada 1957-1958, va ser en el desaparegut teatre Guimerà de Barcelona, en l'obra de Claude Magnier Les maletes del Senyor Bernet, que avui protagonitza al Condal Joan Pera-- i sembla arribat el moment de "fer les paus". D'aquesta manera ho ha expressat ell mateix. I la presència de Montilla a l'estrena de Stalin té aquest significat.Molt van parlar llavors els papers dels successos que van acabar amb Flotats a Madrid. Certament el Nacional es va fer a mida per a ell, però també és veritat que sense la tenacitat de Flotats el Nacional, almenys en aquell moment, no s'hauria fet. Van ser temps de fortes turbulències, amb un Flotats engrandit i una bona part de la professió que se sentia humiliada.I va arribar la nit de la inauguració oficial del TNC, l'11 de setembre del 1997, amb la representació de L'auca del Senyor Esteve, de Santiago Rusiñol i direcció d'Adolfo Marsillach. Josep Maria Flotats va sortir a l'escenari abans de començar la funció i va parlar sense cap mena d'embuts. I va carregar durament contra tots, segurament cansat de "suportar" crítiques i desqualificacions per part d'uns i d'altres. Allà hi havia a més la disposició de la Conselleria de Cultura d'incloure en la programació del TNC un percentatge del 35% de les companyies independents catalanes de teatre i dansa. Una clara ingerència política en el terreny artístic, que cap director d'un teatre públic pot acceptar; com de fet passa al Teatre Nacional de Catalunya des de l'expulsió de l'actor i director català. A l'iniciar-se la temporada 1999-2000, la Generalitat va derogar aquesta resolució.Al marge dels resultats artístics de l'estrena de Stalin la figura de Flotats ha de recuperar-se definitivament per al teatre català. Normalitzar-se, en català i en castellà. Per circumstàncies diverses aquest país ja va viure en el seu dia "l'exili" --voluntari efectivament-- de figures del teatre català com per exemple Núria Espert o Adolfo Marsillach. La història Flotats va tenir lloc en unes circumstàncies concretes, que avui semblen superades. Però, fetes les paus i consumat el retorn del fill pròdig, el talent i la preparació de Flotats haurien de ser un valor en joc del teatre català.
Va saludar des del centre de l'escenari caracteritzat de Stalin: era el retorn del fill pròdig. Josep Maria Flotats va tornar dimarts passat a la nit al teatre català del qual es va apartar, en molt males condicions, el mes de juliol de l'any 1997, per acabar-se instal.lant a Madrid. Una pèrdua que el teatre català no es mereixia.Flotats, després de la seva greu topada amb el Govern de Catalunya i amb bona part de la professió local, amb el president Jordi Pujol i amb el conseller de Cultura Joan Maria Pujals, en concret, va ser acomiadat --rescissió de contracte-- com a director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). I va emigrar a la capital d'Espanya, on des d'aleshores ha fet teatre castellà ininterrompudament.L'expectació generada pel seu retorn a Barcelona amb una obra adaptada per ell al català, dirigida i protagonitzada també, era enorme i ha mobilitzat polítics i professionals de la Cultura. A la platea del Tívoli hi havia aquella nit el president de la Generalitat, José Montilla; el del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Pel mig, doncs, 10 anys. En aquest temps, més d'una vegada el polèmic Flotats ha expressat el seu profund enuig --per dir-ne així-- amb la Generalitat i la seva postura de no tornar. Ara l'actor compleix 50 anys de professió --el seu debut professional, la temporada 1957-1958, va ser en el desaparegut teatre Guimerà de Barcelona, en l'obra de Claude Magnier Les maletes del Senyor Bernet, que avui protagonitza al Condal Joan Pera-- i sembla arribat el moment de "fer les paus". D'aquesta manera ho ha expressat ell mateix. I la presència de Montilla a l'estrena de Stalin té aquest significat.Molt van parlar llavors els papers dels successos que van acabar amb Flotats a Madrid. Certament el Nacional es va fer a mida per a ell, però també és veritat que sense la tenacitat de Flotats el Nacional, almenys en aquell moment, no s'hauria fet. Van ser temps de fortes turbulències, amb un Flotats engrandit i una bona part de la professió que se sentia humiliada.I va arribar la nit de la inauguració oficial del TNC, l'11 de setembre del 1997, amb la representació de L'auca del Senyor Esteve, de Santiago Rusiñol i direcció d'Adolfo Marsillach. Josep Maria Flotats va sortir a l'escenari abans de començar la funció i va parlar sense cap mena d'embuts. I va carregar durament contra tots, segurament cansat de "suportar" crítiques i desqualificacions per part d'uns i d'altres. Allà hi havia a més la disposició de la Conselleria de Cultura d'incloure en la programació del TNC un percentatge del 35% de les companyies independents catalanes de teatre i dansa. Una clara ingerència política en el terreny artístic, que cap director d'un teatre públic pot acceptar; com de fet passa al Teatre Nacional de Catalunya des de l'expulsió de l'actor i director català. A l'iniciar-se la temporada 1999-2000, la Generalitat va derogar aquesta resolució.Al marge dels resultats artístics de l'estrena de Stalin la figura de Flotats ha de recuperar-se definitivament per al teatre català. Normalitzar-se, en català i en castellà. Per circumstàncies diverses aquest país ja va viure en el seu dia "l'exili" --voluntari efectivament-- de figures del teatre català com per exemple Núria Espert o Adolfo Marsillach. La història Flotats va tenir lloc en unes circumstàncies concretes, que avui semblen superades. Però, fetes les paus i consumat el retorn del fill pròdig, el talent i la preparació de Flotats haurien de ser un valor en joc del teatre català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada