Flotats és Stalin

www.vilaweb.cat

15 de setembre del 2007

L'actor i director estrena dimarts un «thriller» al Tívoli

JORDI BORDES.

Barcelona

L'actor i director Josep Maria Flotats s'ha deixat un poblat bigoti i es pintarà unes celles gruixudes per tenir un aire de Stalin. Des de dimarts, al Tívoli, es representa un thriller en què es viu la por dels súbdits russos durant la dictadura. Ell, a la fi de la seva vida, se sent sol i «que no es pot fiar de la seva ombra», i decideix confessar-se a una metgessa indefensa.
+ Josep Maria Flotats, ahir, a la platea del Tívoli.

Foto: EFE

JULIÁN MARTÍN

Stalin és la versió teatral de la primera part de la trilogia Une exécution ordinaire, de Marc Dugain. S'inspira en el complot de les bates blanques (el Kremlin va fer creure que metges jueus havien acordat enverinar els possibles successors de Stalin, tesi que va permetre la depuració de científics, l'enviament d'opositors a Sibèria). Els russos s'han acostumat a viure amb por, la suporten amb normalitat perquè creuen que mai els afectarà, però sempre estant atents a qualsevol acció que els condemni, comenta Pere Eugeni Font (a Stalin, un físic nuclear). La peça respira el mateix clima opressiu de la novel·la, que combina la tragèdia amb la comèdia, tot alternant el cinisme polític amb escenes més disteses «que ajuden a la descompressió», diu Flotats.
L'actor protagonista és un Stalin que implanta el terror, que ja no s'atreveix a parlar amb ningú i que «quan ho fa, és per manipular-lo», diu l'actor. El dictador desconfiarà dels seus col·laboradors i decidirà que l'atengui una metgessa (Carme Conesa). Parlant amb ella, Stalin pronuncia màximes que el públic beneirà, i «tot seguit en dirà d'altres que és impossible d'estar-hi d'acord». Les seves visites funcionen com un divan de psicoanalista: allà «es justifica i explica la seva història». La dona del físic, que no pot explicar a ningú quin és el seu misteriós pacient, s'atrevirà a contradir-lo i a acusar-lo, fins al punt d'arriscar-hi la vida.
DEBAT A CASA
Flotats, que se sent molt feliç de poder presentar aquest text a Barcelona, apunta que l'obra exigirà l'atenció del públic i comportarà un debat entre els espectadors, quan el teló ja hagi baixat. Pel director, Stalin respon a un teatre compromès, però no doctrinari com ho era als anys cinquanta. Dugain convida el públic a repensar una solució perquè, «si és possible, no repeteixi» un cas semblant. L'obra, de dues hores de durada amb una pausa addicional de quinze minuts, fa coresponsables a tothom: «Per què tolerem que hi hagi psicòpates al poder?»
El repartiment es completa amb Pepa Arenós (guàrdia del Kremlin); Pep Sais (director de l'hospital); Francesc Pujol, Vladímir Lukin i Aleksandr Korotkov (oficial militar de la policia política i dos guàrdies personals de Stalin, respectivament). La majoria dels actors ja havien treballat amb Flotats, en la seva anterior època a Barcelona. Font, que va debutar amb Flotats a El despertar de la primavera (1986), celebra tornar a un teatre amb missatge que, a més, incorpora «la disciplina del bon gust». El mes de gener es va anunciar el retorn de Flotats. No va ser fins al maig que van iniciar la temporada d'assaig al Poliorama. Després de dos mesos de repòs (temps en què Flotats ha construït el seu personatge), han reprès dos mesos més d'assaig, al Tívoli. Fins aquest dimarts, al carrer Casp.