19 de setembre del 2007
El festival Temporada Alta engega amb Dario Fo, seguit de 70 espectacles, la meitat estrenes absolutes
El Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta engega la 16a edició el 4 d’octubre amb un programa que es mereix lletres daurades: el Nobel de literatura Dario Fo aixecarà el teló amb l’episodi Rosa Fresca aulentissima (e altre giullarate), un fragment del Misterio Buffo, creat, dirigit i interpretat per ell mateix. Fo aprofita les peripècies dels joglars medievals per traçar una caricatura semiimprovisada de la societat actual. “Aquest any tenim els tres noms més representatius del teatre del segle XX: Samuel Beckett i Peter Brook, com a directors, i Dario Fo al complet”, va assenyalar Salvador Sunyer, director artístic del festival. La presència de Beckett es manifesta amb un monòleg escrit i dirigit personalment per ell: Krapp’s last tape. L’intèrpret, Rick Cluchey, estava pres a la presó de San Quentin, a Califòrnia, quan una companyia va anar a distreure’ls amb Tot esperant Godot. Era l’any 1956. En va quedar tan impressionat que va muntar un grup de teatre dins del centre. Quan va sortir, l’any 1974, va anar a París i va fer-s’ho venir bé per conèixer Beckett, i va arribar a convertir-se en el seu ajudant de direcció. Va donar vida a Krapp sota les directrius de Beckett i, des de llavors, passeja l’obra regularment arreu del món.
Padrissa, Gas, Chávarri, Lima, Amargo i Sol Picó presenten les seves visions d’un ‘Estriptis’
Pel que fa a Peter Brook, habitual al Temporada Alta, hi porta Fragments, basat en textos de Beckett. El segle XXI està honorat també amb tres grans directors europeus: Cristoph Marthaler, que presenta Maeterlinck, basada en peces del dramaturg belga. “L’acció se situa a Gant, una ciutat amb passat tèxtil, com Girona i Salt. Ens agrada perquè s’hi sent la mateixa música que se sentia aquí: la dels telers i les màquines de cosir”, diu Sunyer. Krystian Lupa dirigeix Kalkwerk, de Thomas Bernhard, i Jan Lawers, la inoblidable actriu Viviane De Muynck, de la Needcompany, de la qual vam poder disfrutar al Lliure (2005). Altres luxes del festival són l’actor alemany Martin Wutte, un espectacle surrealista de Jerôme Deschamps, ‘el nebot’ de Jacques Tatí, el Cirque Éloize i el que Sunyer anomena “pack argentí”, amb una versàtil presència que passa per les direccions de Daniel Veronese i Javier Daulte.
El luxe, també a casa
Al Temporada Alta hi trobem gent de casa també de luxe: Dagoll Dagom i el nou musical Boscos endins; Sergi Belbel (A la Toscana), Xavier Albertí (La caiguda d’Amlet); Oriol Broggi (L’oncle Vània)... I també sis mirades a un Estriptis, les de Mario Gas, Andrés Lima, Carles Padrissa, Jaime Chávarri, Rafael Amargo i Sol Picó, i el Moma Teatre, la companyia valenciana que “es traslladen a Salt de residents perquè allà els donen malviure”. Al festival hi presenten Què va passar, Wanoulelé?, de Layla Nabulsi, un text colpidor interpretat per Vicenta N’Dongo, que dirigeix Carles Alfaro. Una novetat és que aquesta edició incorpora 10 espais més als habituals per acollir millor els diferents formats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada