www.elperiodico.cat
24 de març de 2009
• El director, investigador i assagista va ser determinant en la renovació de les arts escèniques
Ricard Salvat, en una imatge del 2001.
Foto: ARXIU
CARLOS MONTAÑÉS
EFE
BARCELONA
El dramaturg, historiador i director de teatre Ricard Salvat ha mort a Barcelona als 74 anys després de patir un vessament cerebral del qual no s'ha pogut recuperar, segons han informat fonts de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.
Nascut a Tortosa (Baix Ebre) el 1934, Salvat va ser des de sempre un home de teatre, que ja l'any 1953 va fundar i va dirigir l'Agrupació de Teatre Experimental, a la universitat, i que amb Miquel Porter Moix va crear el grup experimental Teatre Viu, que el 1957 es va integrar dins de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Als seus inicis, amb l'aplicació de tècniques brechtianes, va escenificar textos de Maria Aurèlia Capmany --amb qui va contribuir a renovar l'espectacle teatral a Espanya--, de Joan Brossa, Federico García Lorca, Rafael Alberti i, sobretot, de Salvador Espriu.
Durant els anys 1971 i 1972 va assumir la direcció del Teatre Nacional de Barcelona, on va programar textos d'Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra o Ramón María del Valle-Inclán, mentre que entre el 1977 i el 1986 va dirigir el Festival de Teatre de Sitges. Durant les dècades de 1980 i 1990 va intensificar la direcció de nombrosos muntatges en diverses ciutats d'Europa i Llatinoamèrica, i es va convertir en un dels directors teatrals catalans més internacionals.
Catedràtic i assagista
El 1998 va estrenar A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht, que va rebre el Premio Nacional de Cultura de Teatro l'any següent. En l'any 2002 va reprendre la cinquena versió de l'espectacle Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Des de la seva càtedra d'Història de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona va impulsar la investigació teatral i va organitzar nombroses activitats.
Va ser fundador i director de la revista Assaig de Teatre, i com a dramaturg és autor de diverses obres, com ara Mort d'home, Nord enllà, Allà on neixis tan se val, Castelao e la sua epoca --que fue prohibida per la censura portuguesa-- i Salvat-Papasseit i la seva època. En la seva obra com a assagista i investigador hi figuren obres com El teatre contemporani, El teatre dels anys 70, Història del teatre modern o Quan el temps és fa espai.
Exposició en el seu homenatge
Va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1996 i l'any 2003 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona. Un dels seus últims treballs va ser la posada en escena de l'única obra genuïna de teatre de Mercè Rodoreda, Un dia, un text del 1959, considerat com a avançat al seu temps, que es va poder veure l'any passat al teatre Borràs de Barcelona, protagonitzat per Rosa Novell i Enric Majó.
L'any 2003, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar una exposició en homenatge seu amb la qual intentava "solucionar" alguns "errors de desmemòria" cap a la seva persona, com va dir en aquell moment el regidor de Cultura, Ferran Mascarell. Qualificat de figura clau en la renovació de les arts escèniques a la península Ibèrica, havia nascut en una família de caràcter liberal, i va tenir una prolífica trajectòria, com ho posen de manifest els gairebé 350 espectacles que va dirigir i va produir.
24 de març de 2009
• El director, investigador i assagista va ser determinant en la renovació de les arts escèniques
Ricard Salvat, en una imatge del 2001.
Foto: ARXIU
CARLOS MONTAÑÉS
EFE
BARCELONA
El dramaturg, historiador i director de teatre Ricard Salvat ha mort a Barcelona als 74 anys després de patir un vessament cerebral del qual no s'ha pogut recuperar, segons han informat fonts de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.
Nascut a Tortosa (Baix Ebre) el 1934, Salvat va ser des de sempre un home de teatre, que ja l'any 1953 va fundar i va dirigir l'Agrupació de Teatre Experimental, a la universitat, i que amb Miquel Porter Moix va crear el grup experimental Teatre Viu, que el 1957 es va integrar dins de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Als seus inicis, amb l'aplicació de tècniques brechtianes, va escenificar textos de Maria Aurèlia Capmany --amb qui va contribuir a renovar l'espectacle teatral a Espanya--, de Joan Brossa, Federico García Lorca, Rafael Alberti i, sobretot, de Salvador Espriu.
Durant els anys 1971 i 1972 va assumir la direcció del Teatre Nacional de Barcelona, on va programar textos d'Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra o Ramón María del Valle-Inclán, mentre que entre el 1977 i el 1986 va dirigir el Festival de Teatre de Sitges. Durant les dècades de 1980 i 1990 va intensificar la direcció de nombrosos muntatges en diverses ciutats d'Europa i Llatinoamèrica, i es va convertir en un dels directors teatrals catalans més internacionals.
Catedràtic i assagista
El 1998 va estrenar A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht, que va rebre el Premio Nacional de Cultura de Teatro l'any següent. En l'any 2002 va reprendre la cinquena versió de l'espectacle Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Des de la seva càtedra d'Història de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona va impulsar la investigació teatral i va organitzar nombroses activitats.
Va ser fundador i director de la revista Assaig de Teatre, i com a dramaturg és autor de diverses obres, com ara Mort d'home, Nord enllà, Allà on neixis tan se val, Castelao e la sua epoca --que fue prohibida per la censura portuguesa-- i Salvat-Papasseit i la seva època. En la seva obra com a assagista i investigador hi figuren obres com El teatre contemporani, El teatre dels anys 70, Història del teatre modern o Quan el temps és fa espai.
Exposició en el seu homenatge
Va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1996 i l'any 2003 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona. Un dels seus últims treballs va ser la posada en escena de l'única obra genuïna de teatre de Mercè Rodoreda, Un dia, un text del 1959, considerat com a avançat al seu temps, que es va poder veure l'any passat al teatre Borràs de Barcelona, protagonitzat per Rosa Novell i Enric Majó.
L'any 2003, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar una exposició en homenatge seu amb la qual intentava "solucionar" alguns "errors de desmemòria" cap a la seva persona, com va dir en aquell moment el regidor de Cultura, Ferran Mascarell. Qualificat de figura clau en la renovació de les arts escèniques a la península Ibèrica, havia nascut en una família de caràcter liberal, i va tenir una prolífica trajectòria, com ho posen de manifest els gairebé 350 espectacles que va dirigir i va produir.
