Víctor Català puja a l’escenari del Romea amb dos monòlegs

www.elperiodico.cat

20 de març de 2009

• Emma Vilarasau repeteix ‘La infanticida’ a les ordres de Josep Maria Mestres
• Àngels Gonyalons protagonitza ‘Germana Pau’, un altre soliloqui de Caterina Albert

33 Àngels Gonyalons i Emma Vilarasau, al costat del mirall de les escalinates del vestíbul del Teatre Romea.

Foto: GUILLERMO MOLINER
JOSÉ CARLOS SORRIBES

BARCELONA

Va ser una frase que quedava bé com a epíleg, però també d’una inqüestionable sensatesa. «Aquesta mena de teatre hauria de ser espècie protegida». Va sortir de la boca de Calixto Bieito, director artístic del Romea, per tancar la presentació de La infanticida i Germana Pau, dos monòlegs de Víctor Català, l’àlies de Caterina Albert (1869-1966). En opinió de Josep Maria Mestres, director del muntatge que s’estrena avui al teatre del carrer d’Hospital, l’escriptora de l’Escala és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda, i no només per la seva novel·la Solitud.Reivindicar una autora sense gaire presència escènica va moure Bieito a impulsar un monòleg de tanta duresa com altura literària, una idea poc habitual en temps de comèdies i musicals de digestió fàcil. El record de la versió del 1992, representada al Romea i després al vell Lliure, el va portar a plantejar a Mestres la possibilitat de recuperar La infanticida, que va brodar aleshores i que ara repeteix Emma Vilarasau. El director va recollir l’encàrrec i per acompanyar els «intensos» 35 minuts del monòleg es va capbussar en altres soliloquis de l’autora i va completar així el programa. Germana Pau complia l’objectiu i va decidir que una altra actriu carismàtica, amb qui havia treballat en un registre molt diferent, com Àngels Gonyalons s’incorporés a un projecte del qual Mestres parla amb un fervor contagiós. «És un plaer inenarrable tornar a fer La infanticida. És un espectacle que et canvia fins i tot com a persona. Arriba a l’ànima».

LIRISME-BRUTALITAT

Mestres destaca d’aquests monòlegs en vers una dualitat lirisme-brutalitat que defineix com a «shakespeariana» i hereva alhora del teatre de Guimerà. «Víctor Català, que era políticament incorrecta per aquella època, va directament en vena». Aquesta incorrecció s’explica pel tema dels textos. La infanticida presenta una jove camperola, Nela, que narra la seva història des del manicomi on està tancada per haver matat la seva filla acabada de néixer. Era fruit dels seus amors prohibits amb un jove burgès, i davant l’amenaça del pare de degollar-la, tria aquell terrible destí per a la seva filla.Germana Pau, mentrestant, presenta el retrobament d’una dona i el seu antic amant en circumstàncies totalment oposades a les del seu passat comú. En una casa de curació, una monja cuida un home molt malalt, que és el que la va deixar de jove i per qui per despit ella es fa moja. La ràbia i el ressentiment dominen l’ànim de la religiosa.

DOMAR LA BÈSTIA

Per Emma Vilarasau és un privilegi tornar a ser Nela. Es resistia a visionar la versió del 92, però al final ho va fer. «M’ho va dir el Josep Maria i vaig quedar sorpresa. ¿En què es diferencien? Bàsicament són iguals, però tinc més domada aquesta bèstia desbocada», explica d’una obra que, en la seva opinió, és un retrat «cruel i desmitificador» del món rural de finals del XIX.La seva companya Gonyalons no s’hauria llançat al repte sense la companyia d’un director de confiança com Mestres. L’actriu, tan vinculada als musicals, destaca el conflicte moral i ètic de Germana Pau. «Planteja un debat entre la misèria de la venjança o el desig d’ajudar un moribund». El seu canvi de registre ve acompanyat del privilegi de ser la primera actriu que estrenarà en un teatre aquesta peça de Caterina Albert / Víctor Català. La infanticida i Germana PauRomea • Fins al 17 d’abril • De 15 a 22 euros