www.capgros.com
26 de març de 2009
L’escola municipal d’arts escèniques celebra el seu 25è aniversari amb diversos actes coincidint amb el Dia Internacional del Teatre
per V. Bueno
fotos R. Gallofré
L’Aula de Teatre, l’escola municipal d’arts escèniques de Mataró, està considerada la cirereta del pastís de la gestió cultural de la ciutat. Ben poc es podrien imaginar la magnitud actual del centre Carles Maicas, Felip Plasència i altres noms relacionats amb les arts escèniques, quan van posar la primera pedra del projecte l’any 1984. Durant aquests 25 anys, prop de 3.000 alumnes han passat per les seves classes de teatre i dansa, de les quals n’han sortit desenes de professionals del sector. “Però, sobretot, el que surten d’aquí són persones millors”, destaca la directora de l’Aula, Cristina Navarro (la setena que lidera el projecte des de la seva fundació). L’Aula, un referent català en el seu camp, ofereix formació escènica als seus alumnes a partir de 10 anys, però a ningú se li escapa que la seva vessant social cada dia és més important. El seu objectiu últim ha acabat sent formar persones. “La formació en arts escèniques t’obliga a treballar valors com ser generós, saber escoltar, observar, valorar el personatge que interpretes... sense els quals no hi ha teatre”, constata Anna Verdaguer, cap d’estudis del centre.
L’Aula ha crescut molt. L’any 2000 comptava amb 96 alumnes matriculats; aquest curs, n’hi ha 368. Un creixement de més del 300% que també ha anat acompanyat d’un augment de professors, però no pas proporcional. La seu s’ha quedat petitat i hi ha classes que es fan al Foment. Les llistes d’espera augmenten any rere any, i l’Aula no pot assumir totes les demandes. En plena celebració dels seus 25 anys, el debat sobre el creixement de l’escola municipal està sobre la taula. “Els polítics han de replantejar-se cap a on ha d’anar l’Aula”, assegura Navarro. “Se l’estimen, però toca mirar-s’ho de nou, i ara és un bon moment”. l’Aula necessita més recursos per equilibrar la demanda amb un servei de qualitat. Però en cap moment per créixer desmesuradament. Construir un equip més estable i estudiar si és possible créixer per baix, admetent alumnes més petits, són alguns dels reptes de futur que es presenten a l’escola municipal. “El que no es pot perdre són fets com tenir temps per fer les coses en equip, per donar qualitat i perquè hi hagi lloc per a la reflexió”, apunta Verdaguer.
La festa del (quart de) segle
Les ganes de mirar al futur amb optimisme que tenen professors, gestors i alumnes de l’aula se sedimenten en la garantia del que s’ha construït fins avui, una obra que ara és motiu de festa. La celebració del quart de segle de vida del centre arrenquen aquest divendres al teatre Monumental, amb un seguit d’accions a l’entorn del número 25 dels seus alumnes i els de La Saca de Sala Cabañes, Les accions s’intercalaran amb lectures d’actors professionals sorgits de l’escola. Després de les representacions, els alumnes tallaran el carrer Meléndez Valdes i oferiran entrepans i begudes per a recaptar fons per al viatge que preparen per aquest estiu a Nicaragua, entre el 26 de juny i el 22 de juliol. El país llatinoamericà ha convidat un grup de professors i alumnes a una gira en la qual representaran l’obra d’Alfred Jarry Ubu Rey al Teatro Nacional Rubén Darío de Managua, Aquest cap de setmana, a més, Mataró rebrà el GLAM, un intercanvi d’alumnes entre les escoles de teatre de Girona Lleida, Andorra i la capital del Maresme.
Dia Internacional del Teatre
La celebració del 25è aniversari de l’Aula s’emmarca dins dels actes commemoratius del Dia Internacional del Teatre, que també tenen lloc aquest cap de setmana. A més de les representacions dels alumnes del centre i del GLAM al Monumental, el programa d’actes inclou dues obres del cicle Butaka: El mateix divendres 27 serà l’ocasió de veure una de les sorpreses de l’any: per un costat, l’espectacle Sketchofrenia, del clown Guillem Albà. Dirigida per Jango Edwards, Sketchofrenia presenta un esbojarrat espectacle còmic, visual, en el qual Guillem Albà es transforma en més de 30 personatges. Per l’altre, El diumenge 29 es podrà veure Mirando a Yucali a càrrec de l’argentonina Alba Sarraute. L’obra combina poesia, teatre, música i acrobàcies. A més, el Grup d’Història del Casal ha organitzat una passejada pels indrets que havien estat teatres a la ciutat, a càrrec de Jaume Vellvehí.
Uns inicis molt diferents a l’actualitat
Carles Maicas va ser un dels fundadors i el primer director de l’Aula de Teatre. “Tornant de Barcelona, vaig veure que aquí faltava pedagogia teatral, i per a molts era difícil anar a l’Institut del Teatre”, recorda. Per aquest motiu, va començar a organitzar cursos de tècnica teatral, fins que va convèncer el Patronat de Cultura, llavors just acabat d’instituir, perquè es fes seu el projecte. D’aquesta manera va cristal·litzar l’Aula de Teatre, molt diferent a l’actual. Les classes es feien al Monumental. “Era abans que es reformés, quan encara mantenia la forma de l’antic cinema i estava molt deteriorat”, constata. Amb professors com Jordi Pons o Maria Rovira, va tirar endavant el projecte. “Assajàvem en llocs inverossímils, als passadissos o als vàters antics del cinema”, recorda. Una de les alumnes que va tenir va ser Cristina Navarro, l’actual directora. La mateixa que li ha encarregat llegir enguany el manifest de l’aniversari de l’Aula.
Un espai de descoberta
“Fa 21 anys que hi vaig ser, fèiem les classes a l’antic teatre i tenia una màgia molt especial” Rosa Maria Pou, titellaire, va ser alumna de l’Aula en els primers anys de vida del centre. Allà hi va conèixer la seva actual parella, i el fill conjunt, que ara té 16 anys, també pren classes a l’escola municipal d’arts escèniques. “Pel que m’explica el meu fill, ara està tot molt més estructurat, quan nosaltres hi érem era més esbojarrat, sempre estàvem improvisant”, recorda. Pou és una de les antigues alumnes convidades per l’Aula a participar en la festa del 25è aniversari. Una altra d’elles és l’actriu mataronina Montse Vellvehí. “A l’Aula vaig entendre que el teatre podia ser quelcom més, que era una forma d’entendre la vida”, constata.
26 de març de 2009
L’escola municipal d’arts escèniques celebra el seu 25è aniversari amb diversos actes coincidint amb el Dia Internacional del Teatre
per V. Bueno
fotos R. Gallofré
L’Aula de Teatre, l’escola municipal d’arts escèniques de Mataró, està considerada la cirereta del pastís de la gestió cultural de la ciutat. Ben poc es podrien imaginar la magnitud actual del centre Carles Maicas, Felip Plasència i altres noms relacionats amb les arts escèniques, quan van posar la primera pedra del projecte l’any 1984. Durant aquests 25 anys, prop de 3.000 alumnes han passat per les seves classes de teatre i dansa, de les quals n’han sortit desenes de professionals del sector. “Però, sobretot, el que surten d’aquí són persones millors”, destaca la directora de l’Aula, Cristina Navarro (la setena que lidera el projecte des de la seva fundació). L’Aula, un referent català en el seu camp, ofereix formació escènica als seus alumnes a partir de 10 anys, però a ningú se li escapa que la seva vessant social cada dia és més important. El seu objectiu últim ha acabat sent formar persones. “La formació en arts escèniques t’obliga a treballar valors com ser generós, saber escoltar, observar, valorar el personatge que interpretes... sense els quals no hi ha teatre”, constata Anna Verdaguer, cap d’estudis del centre.
L’Aula ha crescut molt. L’any 2000 comptava amb 96 alumnes matriculats; aquest curs, n’hi ha 368. Un creixement de més del 300% que també ha anat acompanyat d’un augment de professors, però no pas proporcional. La seu s’ha quedat petitat i hi ha classes que es fan al Foment. Les llistes d’espera augmenten any rere any, i l’Aula no pot assumir totes les demandes. En plena celebració dels seus 25 anys, el debat sobre el creixement de l’escola municipal està sobre la taula. “Els polítics han de replantejar-se cap a on ha d’anar l’Aula”, assegura Navarro. “Se l’estimen, però toca mirar-s’ho de nou, i ara és un bon moment”. l’Aula necessita més recursos per equilibrar la demanda amb un servei de qualitat. Però en cap moment per créixer desmesuradament. Construir un equip més estable i estudiar si és possible créixer per baix, admetent alumnes més petits, són alguns dels reptes de futur que es presenten a l’escola municipal. “El que no es pot perdre són fets com tenir temps per fer les coses en equip, per donar qualitat i perquè hi hagi lloc per a la reflexió”, apunta Verdaguer.
La festa del (quart de) segle
Les ganes de mirar al futur amb optimisme que tenen professors, gestors i alumnes de l’aula se sedimenten en la garantia del que s’ha construït fins avui, una obra que ara és motiu de festa. La celebració del quart de segle de vida del centre arrenquen aquest divendres al teatre Monumental, amb un seguit d’accions a l’entorn del número 25 dels seus alumnes i els de La Saca de Sala Cabañes, Les accions s’intercalaran amb lectures d’actors professionals sorgits de l’escola. Després de les representacions, els alumnes tallaran el carrer Meléndez Valdes i oferiran entrepans i begudes per a recaptar fons per al viatge que preparen per aquest estiu a Nicaragua, entre el 26 de juny i el 22 de juliol. El país llatinoamericà ha convidat un grup de professors i alumnes a una gira en la qual representaran l’obra d’Alfred Jarry Ubu Rey al Teatro Nacional Rubén Darío de Managua, Aquest cap de setmana, a més, Mataró rebrà el GLAM, un intercanvi d’alumnes entre les escoles de teatre de Girona Lleida, Andorra i la capital del Maresme.
Dia Internacional del Teatre
La celebració del 25è aniversari de l’Aula s’emmarca dins dels actes commemoratius del Dia Internacional del Teatre, que també tenen lloc aquest cap de setmana. A més de les representacions dels alumnes del centre i del GLAM al Monumental, el programa d’actes inclou dues obres del cicle Butaka: El mateix divendres 27 serà l’ocasió de veure una de les sorpreses de l’any: per un costat, l’espectacle Sketchofrenia, del clown Guillem Albà. Dirigida per Jango Edwards, Sketchofrenia presenta un esbojarrat espectacle còmic, visual, en el qual Guillem Albà es transforma en més de 30 personatges. Per l’altre, El diumenge 29 es podrà veure Mirando a Yucali a càrrec de l’argentonina Alba Sarraute. L’obra combina poesia, teatre, música i acrobàcies. A més, el Grup d’Història del Casal ha organitzat una passejada pels indrets que havien estat teatres a la ciutat, a càrrec de Jaume Vellvehí.
Uns inicis molt diferents a l’actualitat
Carles Maicas va ser un dels fundadors i el primer director de l’Aula de Teatre. “Tornant de Barcelona, vaig veure que aquí faltava pedagogia teatral, i per a molts era difícil anar a l’Institut del Teatre”, recorda. Per aquest motiu, va començar a organitzar cursos de tècnica teatral, fins que va convèncer el Patronat de Cultura, llavors just acabat d’instituir, perquè es fes seu el projecte. D’aquesta manera va cristal·litzar l’Aula de Teatre, molt diferent a l’actual. Les classes es feien al Monumental. “Era abans que es reformés, quan encara mantenia la forma de l’antic cinema i estava molt deteriorat”, constata. Amb professors com Jordi Pons o Maria Rovira, va tirar endavant el projecte. “Assajàvem en llocs inverossímils, als passadissos o als vàters antics del cinema”, recorda. Una de les alumnes que va tenir va ser Cristina Navarro, l’actual directora. La mateixa que li ha encarregat llegir enguany el manifest de l’aniversari de l’Aula.
Un espai de descoberta
“Fa 21 anys que hi vaig ser, fèiem les classes a l’antic teatre i tenia una màgia molt especial” Rosa Maria Pou, titellaire, va ser alumna de l’Aula en els primers anys de vida del centre. Allà hi va conèixer la seva actual parella, i el fill conjunt, que ara té 16 anys, també pren classes a l’escola municipal d’arts escèniques. “Pel que m’explica el meu fill, ara està tot molt més estructurat, quan nosaltres hi érem era més esbojarrat, sempre estàvem improvisant”, recorda. Pou és una de les antigues alumnes convidades per l’Aula a participar en la festa del 25è aniversari. Una altra d’elles és l’actriu mataronina Montse Vellvehí. “A l’Aula vaig entendre que el teatre podia ser quelcom més, que era una forma d’entendre la vida”, constata.
