www.avui.cat
25 de febrer de 2009
La cartellera de Barcelona presenta dos musicals de gran format, en contrast amb els sis que hi havia en començar la temporada. Però tothom sembla content
Teresa Bruna
Barcelona
Els musicals tornen a ser notícia a Barcelona. Per un cantó, Monty Python's Spamalot va celebrar dijous passat les primeres 200 funcions. I demà s'estrena La Bella y la Bestia. Parlem de dos espectacles de gran format, que han demostrat que funcionen (La Bella y la Bestia va delectar 1.500.000 espectadors a Madrid durant 17 mesos).
Però si ho mirem objectivament, només hi haurà dos musicals a la cartellera. Aparentment s'ha desinflat aquella eufòria de principis de temporada, quan havien conviscut a la ciutat sis espectacles de gran format. La crisi? Potser Barcelona no és Broadway... O, senzillament, són coses de la programació.
És cert que el musical és un producte car, que hi ha psicosi de crisi i que costa emprendre una aventura d'aquestes característiques. Joan Lluís Goas, productor executiu de Stromboli -productora associada amb Filmax a Spamalot-, assegura que "és molt difícil amortitzar costos. Cal fer un pla de negoci sostenible i assegurar-se que l'espectacle tingui un recorregut mínim de quatre anys".
El pressupost de Spamalot és de 2,4 milions: "No és només el que es veu. Calen molts diners per al manteniment de l'obra i el sou de les 70 persones que hi treballen", exposa.
Amb tot, a Stromboli totes li ponen. Spamalot fa 10 dies comptava 145.000 espectadors des del 10 de setembre, 42 funcions amb el cartell d'entrades exhaurides i una mitjana d'ocupació del 70%.
Fets a Catalunya
"No treballem amb franquícies. Els nostres espectacles són fets amb gent d'aquí i talent d'aquí. Spamalot és una barreja de Tricicle i Monty Python, que ha quallat i ha funcionat pel boca-orella. Però podria haver tingut la producció perfecta i que el públic no hi respongués. Cada obra és un món".
Per Goas, Barcelona sí que és ciutat de musicals: "Només tinc paraules d'agraïment per a la ciutat. Vam portar Grease a Madrid amb un cabàs de 600.000 espectadors. I espero que Spamalot hi arribi. Hi ha també el factor repetició, que es dóna molt en els musicals: tenim una parella que ve cada setmana", diu. I continua: "Crec que no hi ha públic per a sis espectacles de gran format alhora. Suposa una despesa familiar superior perquè les entrades són més cares". Això, potser, ha provocat algun fracàs sonat, com Mortadelo y Filemón, que no va arribar als dos mesos en cartell.
Dagoll Dagom, de solvència contrastada en musicals, ha complert les expectatives pel que fa a l'exhibició a Barcelona de Boscos endins i Aloma, però no va obtenir l'ajut necessari per moure els costosos decorats de l'obra cap als pobles i va cancel·lar la gira.
Pel que fa a l'obra de Mercè Rodoreda, va penjar el cartell de localitats exhaurides en 16 funcions i va aplegar 40.335 espectadors en les nou setmanes de programació al TNC. Actualment té gira contractada fins al 16 de maig. A Dagoll Dagom diuen que "ara no pensem en cap més musical, perquè estem preparant una sèrie per a la televisió".
Pel que fa a Fama, que ha compartit temporada amb Spamalot, Què, Mortadelo y Filemón, Mamma mia! i Aloma, va tancar a l'Apolo a finals de gener amb un total de 700.000 espectadors i 1.076 funcions. La creació del Teatre del Sol de Sabadell ha fet un llarg recorregut des del 2002: va engegar al Tívoli en català, va seguir cap a Madrid, va girar i va tornar a Barcelona. És un exemple de la feina feta a casa que pot arribar lluny.
'Què', en versió concert
El musical en català Què s'ha trobat amb els problemes de Boscos endins, però han reinventat la gira: "Estem molt animats, l'experiència ha estat positiva. Hem decidit prescindir del decorat i fer una versió de l'obra per girar, amb més cançons i petit format", ens expliquen des de La Projectora, la productora d'Abel Folk. "Volem que el missatge que s'hi dóna no sigui en va i que continuï d'una manera sostenible. Músics, actors, contingut i essència seran els mateixos".
Què, dirigit per Àngel Llàcer, amb música de Manu Guix i text d'Àlex Mañas, ha acabat la temporada al Coliseum amb 60.000 espectadors en cinc mesos.
Potser podien haver-hi estat més temps, però difícilment més convençuts: va despertar passions, grups de fans (Quèmaniacs i Playmoquès), blogs, més de 200 amics al Facebook i repeticions a dojo.
Joan Lluís Goas, sense tenir-hi res a veure, diu: "És un exemple fantàstic, encomiable, excel·lentment produït i fet. És digníssim i propi de valents. Els felicito i els desitjo una bona continuació". Si d'aquí a un parell d'anys la conjuntura econòmica canvia, La Projectora no descarta tornar a Barcelona. "És gratificant veure vibrar els joves. Estem a l'expectativa. Ja ho veurem".
Els 'multinacionals'
La vigília de l'estrena de La Bella y la Bestia, la multinacional holandesa Stage Entertainment celebra encara l'èxit de Mamma mia! -actualment de gira-, amb 400.000 espectadors en 14 mesos al BTM.
A Barcelona també van arrasar amb High school musical: vuit funcions al Tívoli a finals de gener amb totes les entrades exhaurides, cosa que els ha obligat a tornar del 4 al 8 de març.
25 de febrer de 2009
La cartellera de Barcelona presenta dos musicals de gran format, en contrast amb els sis que hi havia en començar la temporada. Però tothom sembla content
Teresa Bruna
Barcelona
Els musicals tornen a ser notícia a Barcelona. Per un cantó, Monty Python's Spamalot va celebrar dijous passat les primeres 200 funcions. I demà s'estrena La Bella y la Bestia. Parlem de dos espectacles de gran format, que han demostrat que funcionen (La Bella y la Bestia va delectar 1.500.000 espectadors a Madrid durant 17 mesos).
Però si ho mirem objectivament, només hi haurà dos musicals a la cartellera. Aparentment s'ha desinflat aquella eufòria de principis de temporada, quan havien conviscut a la ciutat sis espectacles de gran format. La crisi? Potser Barcelona no és Broadway... O, senzillament, són coses de la programació.
És cert que el musical és un producte car, que hi ha psicosi de crisi i que costa emprendre una aventura d'aquestes característiques. Joan Lluís Goas, productor executiu de Stromboli -productora associada amb Filmax a Spamalot-, assegura que "és molt difícil amortitzar costos. Cal fer un pla de negoci sostenible i assegurar-se que l'espectacle tingui un recorregut mínim de quatre anys".
El pressupost de Spamalot és de 2,4 milions: "No és només el que es veu. Calen molts diners per al manteniment de l'obra i el sou de les 70 persones que hi treballen", exposa.
Amb tot, a Stromboli totes li ponen. Spamalot fa 10 dies comptava 145.000 espectadors des del 10 de setembre, 42 funcions amb el cartell d'entrades exhaurides i una mitjana d'ocupació del 70%.
Fets a Catalunya
"No treballem amb franquícies. Els nostres espectacles són fets amb gent d'aquí i talent d'aquí. Spamalot és una barreja de Tricicle i Monty Python, que ha quallat i ha funcionat pel boca-orella. Però podria haver tingut la producció perfecta i que el públic no hi respongués. Cada obra és un món".
Per Goas, Barcelona sí que és ciutat de musicals: "Només tinc paraules d'agraïment per a la ciutat. Vam portar Grease a Madrid amb un cabàs de 600.000 espectadors. I espero que Spamalot hi arribi. Hi ha també el factor repetició, que es dóna molt en els musicals: tenim una parella que ve cada setmana", diu. I continua: "Crec que no hi ha públic per a sis espectacles de gran format alhora. Suposa una despesa familiar superior perquè les entrades són més cares". Això, potser, ha provocat algun fracàs sonat, com Mortadelo y Filemón, que no va arribar als dos mesos en cartell.
Dagoll Dagom, de solvència contrastada en musicals, ha complert les expectatives pel que fa a l'exhibició a Barcelona de Boscos endins i Aloma, però no va obtenir l'ajut necessari per moure els costosos decorats de l'obra cap als pobles i va cancel·lar la gira.
Pel que fa a l'obra de Mercè Rodoreda, va penjar el cartell de localitats exhaurides en 16 funcions i va aplegar 40.335 espectadors en les nou setmanes de programació al TNC. Actualment té gira contractada fins al 16 de maig. A Dagoll Dagom diuen que "ara no pensem en cap més musical, perquè estem preparant una sèrie per a la televisió".
Pel que fa a Fama, que ha compartit temporada amb Spamalot, Què, Mortadelo y Filemón, Mamma mia! i Aloma, va tancar a l'Apolo a finals de gener amb un total de 700.000 espectadors i 1.076 funcions. La creació del Teatre del Sol de Sabadell ha fet un llarg recorregut des del 2002: va engegar al Tívoli en català, va seguir cap a Madrid, va girar i va tornar a Barcelona. És un exemple de la feina feta a casa que pot arribar lluny.
'Què', en versió concert
El musical en català Què s'ha trobat amb els problemes de Boscos endins, però han reinventat la gira: "Estem molt animats, l'experiència ha estat positiva. Hem decidit prescindir del decorat i fer una versió de l'obra per girar, amb més cançons i petit format", ens expliquen des de La Projectora, la productora d'Abel Folk. "Volem que el missatge que s'hi dóna no sigui en va i que continuï d'una manera sostenible. Músics, actors, contingut i essència seran els mateixos".
Què, dirigit per Àngel Llàcer, amb música de Manu Guix i text d'Àlex Mañas, ha acabat la temporada al Coliseum amb 60.000 espectadors en cinc mesos.
Potser podien haver-hi estat més temps, però difícilment més convençuts: va despertar passions, grups de fans (Quèmaniacs i Playmoquès), blogs, més de 200 amics al Facebook i repeticions a dojo.
Joan Lluís Goas, sense tenir-hi res a veure, diu: "És un exemple fantàstic, encomiable, excel·lentment produït i fet. És digníssim i propi de valents. Els felicito i els desitjo una bona continuació". Si d'aquí a un parell d'anys la conjuntura econòmica canvia, La Projectora no descarta tornar a Barcelona. "És gratificant veure vibrar els joves. Estem a l'expectativa. Ja ho veurem".
Els 'multinacionals'
La vigília de l'estrena de La Bella y la Bestia, la multinacional holandesa Stage Entertainment celebra encara l'èxit de Mamma mia! -actualment de gira-, amb 400.000 espectadors en 14 mesos al BTM.
A Barcelona també van arrasar amb High school musical: vuit funcions al Tívoli a finals de gener amb totes les entrades exhaurides, cosa que els ha obligat a tornar del 4 al 8 de març.
