www.totmataro.cat
26 de febrer de 2009
Membre i cap de la branca Solidària del col·lectiu EPMA
Laura Arias
Foto: Luis Sáez
Fa prop de 50 anys es va crear el col·lectiu Escuelas Parroquiales Maria Auxiliadora, sota les sigles EPMA. Fa dos anys i mig, però, el grup va començar una nova etapa fora de la parròquia.
El principal objectiu de l’agrupació era fer teatre a nivell amateur. No obstant això, Joan Antoni Ciller, membre de la junta del col·lectiu EPMA, assegura que hi ha una segona funció: “Som persones que tenim moltes inquietuds i fem exposicions de pintura, escultura, tot el que està relacionat amb la cultura, actes de solidaritat...”, explica Ciller.
Sense anar més lluny, ell és el cap d’una branca derivada del col·lectiu teatral anomenada EPMA Solidària. “Estem en un projecte al tercer món, ajudem entitats de Mataró com la de l’Alzheimer, participem en qualsevol tasca humanitària i d’ajuda”, afirma Joan Antoni Ciller.
El cap de la secció solidària va entrar al col·lectiu EPMA l’any 1964, “quan llavors portaven 6 anys de vida”. Dins del grup ha realitzat les funcions d’actor, dalt de l’escenari, però també ha participat com a tècnic de so i il·luminació.
A banda de la seva activitat laboral com a electricista industrial, Joan Antoni Ciller s’ha dedicat durant gran part de la seva vida al futbol. “He estat entrenador durant 23 anys portant primers equips”, diu el cap d’EPMA Solidària.
Entre els equips que ha liderat es troben el Cerdanyola de Mataró, que va arribar a preferent, el primer equip de Canet o la Unió Esportiva de Vilassar, on va ser entrenador durant 13 anys i va rebre una medalla d’or del club. “Vaig començar quan estaven a tercera regional i els vaig portar fins a primera catalana, vaig pujar quatre categories”, assegura l’entrenador.
No obstant, fa 10 anys va fer una elecció: “Vaig dir prou al futbol i vaig anar cap a la cultura i el teatre”, afirma Joan Antoni Ciller.
“Estem en expansió”
“Ajudem a molta gent a Mataró i en un projecte a Nicaragua”
Fa dos anys i mig, el col·lectiu EPMA va iniciar una trajectòria independent de la parròquia de Maria Auxiliadora. “Ara som 135 socis, molt positiu en una etapa que vam començar fa dos anys”, valora el cap d’EPMA Solidària. Per això Joan Antoni Ciller no dubta en afirmar que el col·lectiu de teatre està en plena fase d’expansió. Una de les característiques de l’entitat, és la seva vessant solidària. “Estem en un projecte a Nicaragua ajudant a construir una casa taller per a joves en risc d’exclusió social”, diu Ciller. A més, juntament amb les entitats Colla “Maimakansu”, Colla “Pocs i Bons”, InterSport i el Club d’Hoquei Mataró, el col·lectiu de teatre EMPA és impulsor del “Mataró camina per l’Alzheimer” que va aplegar 1200 caminants el passat setembre.
Apunts
Defineix-te
Sóc un tímid introvertit, molt amic dels meus amics
Un llibre
“L’ombra del vent”, de Carlos Ruiz Zafón
Una pel·lícula
“Los Santos Inocentes”, de Mario Camús
Un viatge
Les catarates del Niàgara
Una obra teatral
Sóc un enamorat d’Alejandro Casona, m’encanten “Los Árboles Mueren de Pie” i “La Dama del Alba”. També m’agrada “El cafè de la Marina” de Josep Maria de Sagarra
Un somni
Un món millor
26 de febrer de 2009
Membre i cap de la branca Solidària del col·lectiu EPMA
Laura Arias
Foto: Luis Sáez
Fa prop de 50 anys es va crear el col·lectiu Escuelas Parroquiales Maria Auxiliadora, sota les sigles EPMA. Fa dos anys i mig, però, el grup va començar una nova etapa fora de la parròquia.
El principal objectiu de l’agrupació era fer teatre a nivell amateur. No obstant això, Joan Antoni Ciller, membre de la junta del col·lectiu EPMA, assegura que hi ha una segona funció: “Som persones que tenim moltes inquietuds i fem exposicions de pintura, escultura, tot el que està relacionat amb la cultura, actes de solidaritat...”, explica Ciller.
Sense anar més lluny, ell és el cap d’una branca derivada del col·lectiu teatral anomenada EPMA Solidària. “Estem en un projecte al tercer món, ajudem entitats de Mataró com la de l’Alzheimer, participem en qualsevol tasca humanitària i d’ajuda”, afirma Joan Antoni Ciller.
El cap de la secció solidària va entrar al col·lectiu EPMA l’any 1964, “quan llavors portaven 6 anys de vida”. Dins del grup ha realitzat les funcions d’actor, dalt de l’escenari, però també ha participat com a tècnic de so i il·luminació.
A banda de la seva activitat laboral com a electricista industrial, Joan Antoni Ciller s’ha dedicat durant gran part de la seva vida al futbol. “He estat entrenador durant 23 anys portant primers equips”, diu el cap d’EPMA Solidària.
Entre els equips que ha liderat es troben el Cerdanyola de Mataró, que va arribar a preferent, el primer equip de Canet o la Unió Esportiva de Vilassar, on va ser entrenador durant 13 anys i va rebre una medalla d’or del club. “Vaig començar quan estaven a tercera regional i els vaig portar fins a primera catalana, vaig pujar quatre categories”, assegura l’entrenador.
No obstant, fa 10 anys va fer una elecció: “Vaig dir prou al futbol i vaig anar cap a la cultura i el teatre”, afirma Joan Antoni Ciller.
“Estem en expansió”
“Ajudem a molta gent a Mataró i en un projecte a Nicaragua”
Fa dos anys i mig, el col·lectiu EPMA va iniciar una trajectòria independent de la parròquia de Maria Auxiliadora. “Ara som 135 socis, molt positiu en una etapa que vam començar fa dos anys”, valora el cap d’EPMA Solidària. Per això Joan Antoni Ciller no dubta en afirmar que el col·lectiu de teatre està en plena fase d’expansió. Una de les característiques de l’entitat, és la seva vessant solidària. “Estem en un projecte a Nicaragua ajudant a construir una casa taller per a joves en risc d’exclusió social”, diu Ciller. A més, juntament amb les entitats Colla “Maimakansu”, Colla “Pocs i Bons”, InterSport i el Club d’Hoquei Mataró, el col·lectiu de teatre EMPA és impulsor del “Mataró camina per l’Alzheimer” que va aplegar 1200 caminants el passat setembre.
Apunts
Defineix-te
Sóc un tímid introvertit, molt amic dels meus amics
Un llibre
“L’ombra del vent”, de Carlos Ruiz Zafón
Una pel·lícula
“Los Santos Inocentes”, de Mario Camús
Un viatge
Les catarates del Niàgara
Una obra teatral
Sóc un enamorat d’Alejandro Casona, m’encanten “Los Árboles Mueren de Pie” i “La Dama del Alba”. També m’agrada “El cafè de la Marina” de Josep Maria de Sagarra
Un somni
Un món millor
