www.avui.cat
22 de juny de 2009
Un Teatre Grec ple a vessar dóna el tret de sortida a l'espectacle de circ 'El jardí dels estels' i a una nova edició del Festival Grec
Bernat Salvà
Teatre Grec
Passava un quart d'hora de les deu de la nit, ahir, quan un clown va baixar les escales d'un Teatre Grec ple a vessar i va donar el tret de sortida a l'espectacle de circ El jardí dels estels i a una nova edició del Festival Grec, de marcat accent italià. Els responsables han apostat sobre segur i han programat per a la inauguració dues sessions (ahir i avui) d'un espectacle que ja ha estat vist per 150.000 espectadors a Europa. Aviat va quedar clar que no es repetiria la xiulada de la inauguració de l'any passat: el pallasso va arrencar rialles (en un parell d'ocasions a costa de l'alcalde Jordi Hereu) i nou artistes kenians van provocar l'admiració del públic, una vegada i una altra, amb espectaculars acrobàcies.
La primera part d'El jardí dels estels es representa a l'escenari i porta per títol Criatures. El clown fa de fil conductor d'un espectacle que va desplegant diferents varietats acrobàtiques: diagonals amb salts mortals, rodes i altres piruetes, cada cop més inversemblants; salts amb corda impossibles (amb tombarelles, des del terra, asseguts o tombats d'esquena...); figures de fins a set artistes... La música, creada per a l'espectacle per Carlo Cialdo Capelli, crea una atmosfera poètica, evocadora, que trasllada l'espectador a un món de somnis. Està interpretada en viu per la veu poderosa d'una cantant també africana, amb música preenregistrada.
L'escenografia està dominada per diverses estructures primitives, fetes amb bastons lligats amb cordes (en forma de barca, d'escala, una petita torre...). Hi ha un important presència del foc i d'altres elements carregats de simbologia (l'aigua, la terra, flors, la lluna...), que es van afegint al llarg de l'espectacle. Molts apareixen al Càntic de les criatures de sant Francesc d'Assís, que ha inspirat l'espectacle.
Els 70 minuts d'aquesta part del xou van transcórrer entre rialles (sovint per la interacció del pallasso amb el públic) i "oohhs!" d'admiració. Els mateixos artistes van conduir després el públic fins als jardins, i allà dalt, més elements escenogràfics relacionats amb el Càntic de les criatures i altres de nous: vaixells que naveguen pel cel, meduses, ocells, peixos..., moguts pels alumnes de l'Escola Rogelio Rivel. Alguns artistes de circ van oferir més actuacions (contorsions amb un mastí, acrobàcia en una estrella de sis puntes i en una gran peixera...), que van allargar durant tres quarts d'hora l'ambient oníric i poètic de la vetllada. D'estels, ben pocs en un cel de Barcelona ennuvolat. Però els d'El jardí dels estels van brillar amb força. Al final, ovació per a l'espectacle d'Alessandro Serena i Marcello Chiarenza i primeres passes d'un Grec que arrenca amb més bon peu que l'any passat. Tot i que alguns espectadors no van esperar el final de la segona part.
22 de juny de 2009
Un Teatre Grec ple a vessar dóna el tret de sortida a l'espectacle de circ 'El jardí dels estels' i a una nova edició del Festival Grec
Bernat Salvà
Teatre Grec
Passava un quart d'hora de les deu de la nit, ahir, quan un clown va baixar les escales d'un Teatre Grec ple a vessar i va donar el tret de sortida a l'espectacle de circ El jardí dels estels i a una nova edició del Festival Grec, de marcat accent italià. Els responsables han apostat sobre segur i han programat per a la inauguració dues sessions (ahir i avui) d'un espectacle que ja ha estat vist per 150.000 espectadors a Europa. Aviat va quedar clar que no es repetiria la xiulada de la inauguració de l'any passat: el pallasso va arrencar rialles (en un parell d'ocasions a costa de l'alcalde Jordi Hereu) i nou artistes kenians van provocar l'admiració del públic, una vegada i una altra, amb espectaculars acrobàcies.
La primera part d'El jardí dels estels es representa a l'escenari i porta per títol Criatures. El clown fa de fil conductor d'un espectacle que va desplegant diferents varietats acrobàtiques: diagonals amb salts mortals, rodes i altres piruetes, cada cop més inversemblants; salts amb corda impossibles (amb tombarelles, des del terra, asseguts o tombats d'esquena...); figures de fins a set artistes... La música, creada per a l'espectacle per Carlo Cialdo Capelli, crea una atmosfera poètica, evocadora, que trasllada l'espectador a un món de somnis. Està interpretada en viu per la veu poderosa d'una cantant també africana, amb música preenregistrada.
L'escenografia està dominada per diverses estructures primitives, fetes amb bastons lligats amb cordes (en forma de barca, d'escala, una petita torre...). Hi ha un important presència del foc i d'altres elements carregats de simbologia (l'aigua, la terra, flors, la lluna...), que es van afegint al llarg de l'espectacle. Molts apareixen al Càntic de les criatures de sant Francesc d'Assís, que ha inspirat l'espectacle.
Els 70 minuts d'aquesta part del xou van transcórrer entre rialles (sovint per la interacció del pallasso amb el públic) i "oohhs!" d'admiració. Els mateixos artistes van conduir després el públic fins als jardins, i allà dalt, més elements escenogràfics relacionats amb el Càntic de les criatures i altres de nous: vaixells que naveguen pel cel, meduses, ocells, peixos..., moguts pels alumnes de l'Escola Rogelio Rivel. Alguns artistes de circ van oferir més actuacions (contorsions amb un mastí, acrobàcia en una estrella de sis puntes i en una gran peixera...), que van allargar durant tres quarts d'hora l'ambient oníric i poètic de la vetllada. D'estels, ben pocs en un cel de Barcelona ennuvolat. Però els d'El jardí dels estels van brillar amb força. Al final, ovació per a l'espectacle d'Alessandro Serena i Marcello Chiarenza i primeres passes d'un Grec que arrenca amb més bon peu que l'any passat. Tot i que alguns espectadors no van esperar el final de la segona part.
